Mascherano, un dels que assenyala el camí

Malgrat que a Guardiola li costa personalitzar en els elogis, el tècnic acostuma a no recular quan se li pregunta per Javier Mascherano. L'argentí és un dels jugadors que utilitza d'exemple quan se li pregunta per compromís, solidaritat i benefici col·lectiu per sobre de l'individual. Si un analitza el rendiment que està oferint l'argentí no trigarà a adonar-se que els elogis no són gratuïts. Arribat al Barça fa dos estius, Mascherano ha hagut de reinventar-se com a jugador al Camp Nou. I ho ha fet amb una aplicació inusitada. Guanyant-se els minuts i deixant clar que és una assegurança de vida en situacions de risc. Central per circumstàncies, el mig centre argentí s'ha fet un lloc al centre de la defensa blaugrana per mèrits propis i amb una aclamació gairebé unànime. L'efectivitat amb la qual s'ha reconvertit a una posició que en el Barça és de risc extrem parla extremadament bé d'un futbolista a qui les seves ganes de triomfar en el millor club del món han convertit en una esponja. El repte, superat amb escreix, encara és més gran si es té en compte que havia de lluitar per un lloc amb Puyol i Piqué, que segons ell són “els dos millors centrals del món”. Alternant-se amb els dos jugadors al centre de la defensa (i també amb l'ara absent i enyorat Abidal), l'estadística europea explica que Mascherano hi és sempre. Dels deu partits que ha disputat el Barça aquesta temporada en la màxima competició continental, Mascherano ha estat present en vuit. Únicament a Praga –contra el Viktoria Plzen– i contra el BATE Borisov al Camp Nou –en un partit en què Guardiola va recórrer al filial–, en els dos casos en la lligueta de grups, Mascherano ha quedat fora de l'onze inicial. La seva regularitat ha fet que mai hagi baixat del notable. En l'últim precedent, dimarts contra el Milan, Mascherano va tornar a ser inexpugnable al centre de la defensa blaugrana. Malgrat l'handicap de l'alçada, entre ell i Piqué van fer que Ibrahimovic passés desapercebut i va ser un pou de recursos en matèria defensiva. Les dotze pilotes que va recuperar (tres més que Piqué i Puyol i una menys que Busquets) i les set que va rebutjar (el segon en aquest apartat va ser Piqué, amb cinc) van convertir-lo en un autèntic salvavides per al conjunt blaugrana. Mascherano, un exemple a seguir. Ell sap quin és el camí que cal seguir.