Després de perdre 6-2 a Granollers la setmana passada una de les obligacions del Palamós era fer un canvi radical i tornar a mostrar-se com un equip fiable. Ho va fer, però no n'hi va haver prou per obtenir la victòria. Els de Mármol van oferir la millor versió pel que fa a lluita, entrega i actitud, però van estar desencertats en els metres finals. A més, els palamosins també van estar sòlids en defensa, concedint poques ocasions, i el retorn d'Aleix Manzano, que va ser un dels millors per les seves intervencions puntuals, va donar més seguretat a l'equip. El Castelldefels va plantar una defensa de cinc, amb tres centrals i dos laterals defensius, per contrarestar el potencial ofensiu del Palamós i li va sortir bé. Els palamosins es van veure sorpresos i va tenir dificultats per atacar tot i tenir el control del partit. El Castelldefels, però, també va ser molt inofensiu i només va obligar Manzano a lluir-se en un xut de falta de Contreras. Qui va estar més a prop del gol va ser Serramitja. Després que l'excentral del Palamós Javi Morales va cometre un penal sobre el mateix Serramitja, el de la Cellera de Ter va xutar la pena màxima però Manu Martín la va aturar. Ja en la segona part Mármol va reaccionar al plantejament defensiu dels visitants amb retocs tàctics i el Palamós va passar a ser més dominador. Amb el control total del partit, el degà va estar sempre a prop de l'àrea rival, però les imprecisions en els últims metres, sobretot en la passada definitiva, van condemnar l'equip. Només Serramitja, en un un contra un que va salvar Manu Martín, va estar a punt de canviar el signe del partit. A l'altra porteria Manzano també va tenir el seu minut de glòria aturant un bon xut de Toti i fent que el 0-0 fos definitiu.