OK Lliga

ÀNGEL RODRÍGUEZ

“He après que, si vull, puc”

El jugador de Sant Sadurní ha sobreviscut amb enteresa a l'ofuscació de dos anys de sanció per dopatge que ja ha complert, però espera “amb molts nervis” els resultats del control que certifiqui que està net per tornar a l'OK Lliga

Dos CERS i dues copes.
Àngel Rodríguez (Sant Sadurní d'Anoia 1982) ha militat en el Noia, el club on es va formar–, l'Esfer Oviedo, el Tenerife, el Moritz Vendrell i ara debutarà amb el Cafès Novell Vilafranca. Ha guanyat dues copes de la CERS, una amb el Tenerife (2008) i l'altra am bel Moritz Vendrell (2013) i dues copes també amb els penedesencs: 2013 i 2014. En la final de la segona va fer dos gols contra el Barça.
És un no acabar. Jo sé que no prenc res, però és normal que no estigui tranquil fins que no vegi el negatiu

Ha passat una època dura. Es va plantejar fins i tot plegar. La trucada del tècnic del Cafès Novell Vilafranca Josep Lluís Delriu, però, li va fer veure la llum i li permetrà tornar a l'OK Lliga, recuperar, en un nou format, la seva vida esportiva. Diumenge passat es va acabar el malson, la quarantena de dos anys de sanció per dopatge per consum de metilhexanamina –una substància que prové de l'oli de gira-sol– en la copa de Lleida 2014 quan jugava i va ser campió i un dels protagonistes principals amb el Moritz Vendrell. Sempre ha defensat la seva innocència –argumenta que va ingerir la substància sense ser-ne conscient en un suplement alimentari–, però el que veritablement importa ara és que podrà tornar a calçar-se els patins. El final del seu viacrucis, però, s'ha alentit perquè encara no té els resultats del control establert en els protocols després d'un període de sanció per dopatge, l'últim test abans de la llibertat.

Il·lusionat, ansiós, impacient?
Estic nerviós. El sentiment que predomina per damunt de tots és el nerviosisme. Durant l'estiu i en la pretemporada tenia impaciència perquè tenia ganes d'agafar el nivell. Ara, estic en un punt de nerviosisme.
Diríem que el seu nivell físic és l'òptim ateses les circumstàncies de la falta de partits?
Tenint en compte la meva situació i que només m'he pogut entrenar, estic al nivell físic que he d'estar. El que em falta és competició i fons físic. Encara he de veure moltes coses i no puc dir que estigui al cent per cent. Suposo que ser prim i ràpid m'ha facilitat les coses.
Ara mantenir el to en un temps determinat seria el gran cavall de batalla?
Em faltaria veure si puc aguantar una part sencera o tot el partit sencer o si he d'estar demanant el canvi més sovint. Fins que no ho comprovi no ho puc dir. Els partits d'entrenament no comporten la tensió de competir, de córrer per totes les boles. En un partit d'entrenament si una vegada decideixes baixar una mica més a poc a poc, ningú no et dirà res. No es pot comparar una cosa amb l'altra.
Quan va finalitzar la sanció?
El 16 d'octubre complia els dos anys i representa que el dia 17 ja podia competir, però no ha estat així.
Quin tràmit falta, doncs?
Dimarts em van fer un altre control antidopatge i estem esperant els resultats del laboratori. Diuen que triguen entre quinze dies i un mes, i estem mirant que el temps sigui menor. Una vegada contrastat, podrem fer la fitxa. La veritat és que no podré jugar a casa contra l'Alcoi. És un tema que no s'acaba mai. He complert una sanció de dos anys, i encara no em poden fer la fitxa perquè he d'esperar els resultats d'una anàlisi. És un no acabar. Estava pensant en la data del 16 d'octubre i tenia marcat el partit de l'Alcoi d'avui en el calendari, i ara encara no sé si em podran fer la fitxa. Vulguis o no, estic tens. Jo sé que no prenc res, però és normal que no estigui tranquil fins que no vegi el negatiu. Estic que no m'aguanto de nervis, i penso: jo he d'estar vivint tot això quan m'acabo d'entrenar al vespre i me'n vaig a treballar en el torn de nit? És tot molt surrealista. Fa molt temps que estic així i encara no em puc creure que estigui a punt de tornar. Però em toca tenir paciència i esperar.
Què ha après de tot plegat?
He après que la tovallola no s'ha de llançar mai. Al principi ho veia tot molt lluny. No tenia ganes d'entrenar-me, perquè estava absolutament desmotivat. També s'estava pendent de la meva edat, perquè ara ja tinc 34 anys. Però vaig anar a provar, vaig tornar a entrenar-me i he après que, si vull, puc. Encara ho he de demostrar en els partits, però de moment en els entrenaments em sento bé. Ara només em falta treure'm els nervis de tornar a jugar.
La sanció el va enxampar en un moment molt àlgid de la seva carrera.
Sí, en el millor moment. Estava al Moritz Vendrell i havíem guanyat títols.
És constatable que ha tingut moltes mostres de suport públiques. Alguna decepció?
Grans decepcions, no. Potser penses que algú hauria pogut estar més a sobre i no ho ha estat tant, però també entenc que cadascú té la seva vida. Al principi vaig tenir moltes mostres de suport, i ara quan estic a punt de tornar també, i ho agraeixo. Però és un tema personal i el problema me l'he de menjar jo.
El Vilafranca, el seu nou equip, té ara un tram de tres partits contra rivals directes.
Sí, perquè després ve el Tormalet, una fase en què també pots obtenir punts, però és més complicat. Ara juguem contra l'Alcoi, el Lloret i el Girona, rivals directes. No pel fet que jo pugui jugar assolirem els 9 punts, però seria millor tenir tot l'equip sencer.
Com l'ha vist fins ara?
Bé. Potser la pretemporada va ser una mica fluixa quant a resultats, perquè hi havia moltes cares noves i ens havíem d'anar coneixent. Estem allà al mig amb 7 punts. Suposo que és una mica el que ja esperàvem. Vam perdre a casa contra el Noia, que potser pensàvem que podíem guanyar, però vam sumar els punts a Manlleu.

Té merit, perquè li va marxar bona part de la columna vertebral de l'equip subcampió de la CERS.

Sí, però cada lliga és un món. Aquests jugadors van marxar al Vendrell i de moment no han aconseguit bons resultats. Mai se sap. Nosaltres hem de morir amb l'equip que tenim fins al final, sense pensar ni fer comparatives amb l'any passat. Sense penar si aquells eren més bons o més dolents. És un equip nou en una temporada nova i hem d'anar a morir.
En l'OK Lliga hi ha un equip al marge, i la resta estan molt igualats.
Està tot molt ajustat. Ja se sabia que el Barça no deixa escapar gaires punts. Ja s'està començant a escapar, i això que estem al començament. El Reus a fora no acaba de puntuar, el Liceo avui guanya bons partits i demà et pot perdre. L'inici ha estat estrany.
Creu que tot es regularitzarà en unes quantes jornades?
Sí, cadascú s'anirà situant al lloc que representa que ha d'estar, tot i que crec que seguirà molt ajustat fins que no es decideixin els vuit equips que juguen la copa. Fins a l'última jornada hi haurà moviments.
Què pensa del fet que s'hagin acabat de sobte les transmissions d'hoquei per televisió?
Malament per a l'hoquei sobre patins, com moltes altres iniciatives que no han reeixit. Desitjo i espero que signin la pau i tornin a emetre els partits. Els perjudicats som els jugadors, que també volem que el nostre esport es vegi per televisió.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)