BOBBY DIXON
“El bàsquet m'ha donat la vida”
El menut base del Fenerbahçe (1m78) no defuig la pressió i diu clarament que l'objectiu és l'Eurolliga
Va arribar del Pinar, al qual va fer campió sent l'MVP, i ara ha de fer més que anotar
UN RODAMÓN FELIÇ
Dixon és pare, però els seus fills no viuen a Turquia. Té clar el que els ha de donar, perquè ha viscut la part més amarga de la vida. Va néixer al carrer, la seva mare va estar a la presó i al seu germà el van matar per un tema de drogues. Tot i ser el més baixet de l'equip Bobby Dixon ha aconseguit explotar la seva qualitat. Per triomfar ha hagut de recórrer quilòmetres, clubs i països. El Saint-Étienne, el Gravelines, el Polpak Swiecie, el Pallacanestro Treviso, el Le Mans, l'Asvell, Brindisi, el Dijon, el Pinar i ara el Fenerbahçe. Té passió per aquest esport.
Mai hauria pensat que un país em pogués donar tant com m'està donant Turquia
Vaig tenir una infància dura, enganxar-me al bàsquet em va desenganxar de coses negatives
Al costat de Sloukas he après a dirigir i a fer altres coses per a l'equip a banda d'anotar punts
És un dels bases més baixets de l'Eurolliga, fa només 1m78 (dada oficial) i juga en un dels equips amb més possibilitats d'aixecar el títol de la màxima competició continental. És Bobby Dixon (10-04-1983, Illinois, Chicago) un nord-americà adaptat totalment a la vida a Turquia.
Li hem de dir Bobby Dixon o Ali Muhammed?
Els dos noms em serveixen. Vaig néixer als Estats Units i sóc nord-americà, però tothom sap també que a Turquia he trobat la meva segona casa. El país m'ha acceptat d'una manera que mai quan era jove hauria pogut ni imaginar, és una història increïble i m'està passant a mi. La federació turca em va proposar fa un temps defensar la samarreta del país i vaig acceptar, perquè tenia un lligam emotiu i sentimental amb el país, on he aconseguit fer realitat el repte de ser professional del bàsquet en un club gran.
No és casualitat el nom que va escollir per al seu passaport turc, oi?
No. Ha estat sempre el meu ídol i vaig preguntar si ho podia fer i no em van posar cap obstacle. Estic molt satisfet, perquè si no hagués jugat a Turquia no hauria tingut segur l'oportunitat de viure coses que estic vivint a banda del bàsquet.
El que és curiós és que quan el van nacionalitzar també hi havia l'opció d'escollir Goudelock, però finalment va ser vostè...
Sí, en sóc conscient. Però això ja forma part del passat, i ara em centro a jugar els estius amb la samarreta turca per agrair el que han fet per mi.
Constantment fa referència al que li ha donat Turquia. Realment aquí ha trobat un lloc ideal per a vostè?
Quan vaig arribar el 2012 a la lliga turca les coses eren diferents de com són ara. Vaig arribar en el moment ideal, perquè el bàsquet aquí ha crescut molt respecte a la resta de competicions. Ara mateix, després de tants anys, ja m'he adaptat a tot el que fa referència a la vida d'aquí.
Abans, però, ha hagut de recórrer diversos països: Polònia, França, Itàlia... I gairebé mai ha estat més d'un any en un mateix lloc. Per què aquesta inestabilitat?
Quan vaig sortir de la Universitat de Troy State vaig tenir clar que m'havia de buscar la vida fora dels Estats Units. Tothom parlava d'Europa com l'oportunitat, i no ho vaig dubtar ni un segon. No vaig ser escollit en el draft de l'NBA i pensava que per la meva alçada no tindria gaires oportunitats, tot i que ara sí que penso que hi podria ser. Però també he madurat i sé quan una cosa toca i quan no toca. No crec que sigui inestabilitat, sinó que he anat creixent i també ho he fet amb els clubs pels quals he anat fitxant. M'ho he treballat molt.
I ara què toca?
El que toca és viure l'experiència i l'oportunitat que m'han donat Zeljko Obradovic i el Fenerbahçe per poder lluitar per l'Eurolliga. La temporada passada ens vam quedar a les portes i no en tenim prou posant el club a l'elit del bàsquet europeu. En volem més, i això vol dir l'Eurolliga.
Per si no volien pressió aquest any, la final a quatre es disputa a Istanbul. Senten aquesta pressió?
No gens. Penso que això ens beneficia clarament. Tenim una afició molt fidel i és millor jugar-te un títol a casa que no pas, per exemple, a Moscou. Molts jugadors tenim l'espina clavada de la temporada passada, ja que ens en vam quedar a les portes.
El club ha aconseguit una cosa molt difícil, que és que jugadors que tenien l'opció d'anar a l'NBA s'hagin quedat. Vostè, que és a dins del vestidor, per què creu que ho han fet?
És molt clar: volen guanyar l'Eurolliga. Hi ha màxima confiança en el club, en el tècnic i en l'equip, perquè aquest any sí que pot ser el moment i ningú s'ho vol perdre. Hi ha jugadors a l'equip que també saben que a l'NBA no és tan fàcil ni tampoc poden tenir el rol que tenen a Europa. És per això que no tenen pressa per anar als Estats Units, perquè saben que l'estiu vinent tornaran a tenir l'oportunitat d'anar-hi i una oferta econòmica també alta.
Juga al costat de Sloukas. Hi ha rivalitat sana?
Per a mi va ser un descobriment. Jo tinc 32 anys i, tot i que estic físicament en un moment òptim de joc, també he tingut la capacitat per aprendre a fer més coses de les que feia en la meva etapa, per exemple, del Pinar. De Sloukas he après a dirigir millor i fer altres coses importants per a l'equip a banda d'anotar punts.
Són els favorits a guanyar l'Eurolliga?
Sí. No volem defugir l'etiqueta de favorits, perquè tenim un equip per guanyar la competició.
No serà gens fàcil, perquè Déu n'hi do el nivell de la nova Eurolliga. Com veu el nou format?
Si fa uns anys m'haguessin demanat que fes una Eurolliga, tothom hauria dit de fer una competició de tots contra tots entre els millors. Però això ens obliga a canviar d'hàbits. Hem jugat molts partits en la pretemporada, perquè la realitat d'enguany és que no hi haurà aturador des que va començar la lliga turca i l'Eurolliga.
Deia Zeljko Obradovic fa deu dies que la lliga turca és la millor actualment a Europa. Hi estàs d'acord?
Home és indubtable que el nivell ha augmentat moltíssim. No només perquè hi hagi quatre equips en l'Eurolliga, sinó perquè qualsevol partit, tot i ser el Fenerbahçe, el perds si no estàs al cent per cent. No cal buscar gaire enrere per veure això que estic explicant, perquè en el nostre debut ja vam perdre a la pista del Muratbey Usak. Els equips s'han reforçat molt, perquè els que no juguen Eurolliga estan en una altra competició europea, i això vol dir plantilles llargues, nord-americans i molt nivell.
Veu el Barça com un dels candidats al títol?
Conec els moviments que ha fet aquest estiu, però la temporada passada no vam jugar contra ells i no sé com els anirà el canvi de tècnic. El Barça sempre té grans jugadors i sempre és candidat a tot.
Han fitxat Rice, base, anotador, ràpid, baixet... com vostè!
Tothom sap que segurament és el millor nord-americà que hi ha avui dia a Europa. És un luxe de fitxatge.
El bàsquet què li ha donat a vostè?
El bàsquet m'ha donat la vida. Vaig tenir una infància dura, com sap tothom. Hi havia droga per casa, la meva mare va anar a la presó, van matar el meu germà.... i enganxar-me al bàsquet em va fer desenganxar de coses negatives. Mai podré tornar al bàsquet tot el que m'ha donat. Sóc un privilegiat i intento sempre ajudar tothom.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies
Divendres,19 abril 2024