Sí, físicament, en l'aspecte mental i en l'aspecte tàctic, tot el que he après a la posició de porter, ho he anat evolucionant i creixent molt, i m'atreviria, i ho dic des del convenciment, que veient els requisits que es demanen a un porter estic en el meu millor moment. No només de quan vaig estar al Vila-real, sinó de quan era titular al Madrid. El pas per Itàlia, on vaig conèixer una altra cultura i manera de treballar, també m'ha ajudat. L'experiència m'ha portat a aquest moment, que és molt bo.

És el meu objectiu, però si per una cosa he destacat en la meva carrera és per tenir regularitat. No sóc un porter espectacular, però sí que tinc la característica de mantenir-me en un bon nivell sempre. Hi pot haver errors, perquè sempre es poden cometre i es faran, però el que importa és tenir un to òptim. Si no és excel·lent, com a mínim, estar en un notable alt. La regularitat és molt important en un porter.

Em fixava en molts, però el meu ídol era Buyo, perquè jugava al meu equip, el Madrid, i era gallec. Però al llarg de la carrera et vas fixant en altres jugadors. M'agradava Van der Saar, Bodo Ilner i Buffon. Però també he après d'altres companys, i dels partits que vas veient sempre intentes treure coses positives i noves maneres de millorar. Veure futbol i analitzar-lo m'agrada. Sóc molt autodidacte. He après moltes coses sol, sense l'ajuda de ningú.

Sí, potser m'assemblo més a Zubizarreta per totes aquestes coses que diu. És evident que sóc molt diferent a Buyo.

Molta. És una posició on un error et condemna. Jugues sempre al llindar de l'error, hi ha tensió, i la concentració és molt important. És un lloc on es pateix, on tens molta pressió, i necessites tenir cap, que els anys et donen, però és un lloc molt específic. La gran diferència amb un jugador de camp és que un porter ha d'estar concentrat durant tot el partit i el jugador pot desconnectar en algun moment o cometre un error puntual sense que afecti el resultat. El porter no. Un petit error és un gol. Un instant de desconnexió és gol.

Sí, també. És un lloc bonic, quan les coses van bé i tens la possibilitat de fer una aturada que salva el teu equip. És un lloc molt emocionant, però et miren amb lupa. Una errada teva afecta tot l'equip.

En part. Ara el rol del porter ha canviat. De vegades sembla un jugador més de camp: inicia la jugada i participa més en el joc col·lectiu. Ara no és només aturar, cal tenir més repertori. Ara es valoren moltes més coses i això també ens afavoreix, com el joc de peus.

M'he format en l'aspecte mental al marge del club. Crec que és un component fonamental en el futbol i que s'ha de treballar. Ho vaig fer i la meva personalitat em va ajudar a aguantar moments difícils de pressió que potser un altre porter no hauria aguantat. Cadascú té les seves virtuts i qualitats i jo això ho aguanto bé. Crec en mi i confio molt en les meves possibilitats.

Sí, amb 20 anys, penses unes coses i després estàs equivocat. Ara fas unes altres lectures de partit. No tens certes pors. Però quan vaig arribar al Madrid estava preparat per competir i per fer-ho en un ambient i en una porteria difícil. Sincerament, pocs haurien aguantat aquella pressió, i al nivell que vaig jugar.

Sí, una cosa així. Durant anys ho vaig estar fent i crec que tots els equips n'haurien de tenir. El treball psicològic afavoreix molt el jugador, sobretot quan és jove. Perquè, de vegades, penses una cosa i la vida et va col·locant a lloc i donant-te lliçons. Aquest és un món complicat, i amb molta competència. Has d'anar sempre al límit de les teves possibilitats i no parar de créixer. No et pots estancar. Si no millores et poden prendre el lloc. Competim en l'àmbit mundial.

En tot. Quan era tan jove i quan començava a jugar ja veia la meva capacitat per suportar les situacions. Em veia a mi mateix com dues persones: la que està al camp i la de fora. Però amb capacitat per estar molts anys en una porteria d'un gran club. Després vas evolucionant en molts aspectes i fins que em retiri he de seguir millorant i aprenent coses noves. Sempre es pot millorar, sempre pots anar una mica més enllà.

Sí, és un bon exemple. Són dos club semblants. Aquest és un club molt familiar, la ciutat és fantàstica, la família està bé i això també s'acaba notant a la gespa. Em trobo molt bé, sóc feliç i estic content des del primer dia. M'han donat la confiança i la idea és continuar així i que duri, com a mínim, tot aquest any que és el que hem signat.

Hi va haver contactes abans de l'estiu, però tot es va fer l'últim dia. Ja pensava que em quedaria al Milan i em va agradar el fet de tornar a la lliga i a aquest club: gran ciutat, gran estadi, gran afició, gran projecte, gran tècnic i gran equip. Era el lloc perfecte, però era conscient de la competència que tindria. En tots els llocs que he estat he tingut competència. Això no era cap sorpresa. Me l'havia de jugar i ho he fet.

No depèn de mi. Tinc contracte amb el Milan fins al 2018 i aquí primer s'han de posar d'acord dos clubs. Personalment, estic molt content a l'Espanyol i m'agradaria seguir més anys aquí, és la veritat. Estic bé, amb molta força i energia i és un repte per a tots aixecar aquest equip i portar aquest club on ha d'estar. Els últims anys no ha sigut així, però per a tots seria bonic formar part d'una plantilla que tornés a guanyar copes i a jugar a Europa. Aquesta és la meva intenció.

Ell deu opinar el mateix que jo, segur. Això només és competència. Ara jugo jo i demà ho pot fer ell. La relació és molt bona i tots dos hi som per sumar i fer el millor per a l'equip.

No, això no t'ho garanteix ningú. A mi em van fitxar per potenciar un lloc específic com és la porteria. Res més. Sabia que havien fitxat Roberto, que és un gran porter. I en aquest sentit me la vaig jugar. Sabia la competència que tindria.

Sí, hem encadenat dos partits difícils, amb el Vila-real i Las Palmas, que són dels equips que més bé juguen al marge dels que estan en una altra lliga. I hauríem pogut guanyar els dos partits. Les ocasions més clares van ser nostres i en els dos partits ens van robar dos penals.

Només espero que aquestes ajudetes, que no són ajudes, sinó xiular el que toca, ens afavoreixin d'una vegada.

És un partit en què hem de sortir a guanyar, però no cal alarmar-se. És evident que si guanyéssim tot canviaria, perquè aconseguiríem una victòria a casa. Ens posaríem amb deu punts i les coses ja es veurien d'una altra manera. Fins i tot si no guanyéssim caldria seguir en la mateix línia perquè la feina que fem és bona.

Sí, però també per mereixements. Aquest no és un inici per alarmar-se, sinó tot el contrari. Si ho analitzes partit per partit, veus com l'equip va creixent i en els últims duels no hem deixat de plantar cara a cap rival i hauríem pogut guanyar. Ara hem de millorar aquells detalls que ens han privat de sumar més punts.

Més que això noto optimisme, perquè s'ha renovat la plantilla. Hem arribat molts jugadors i el que estem intentant és canviar la dinàmica de la gent que fa molts anys que és aquí i que ha patit, i es nota. A mi m'ha passat que en algun equip fas una temporada dolenta i vas arrossegant certes coses en la següent. Però entre tots ho estem veient amb una altra perspectiva. El 80% de les coses que fem són positives i els resultats arribaran.

Els italians pensen que s'entrenen bé, però per la meva manera d'entendre el futbol, no. Aquí s'entrena amb pilota, amb sessions menys llargues, però molt intenses i allà treballen més l'aspecte tàctic i tot és més parat. I m'agrada més el futbol espanyol que l'italià. La lliga d'aquí no té res a veure amb la d'allà. A Itàlia s'han quedat estancats en la darrera dècada i altres països han evolucionat.

Sí, és molt bo. Li auguro que serà un porter que marcarà una època en el futbol perquè té totes les condicions per triomfar. Per la seva edat (17 anys), està físicament i mentalment més avançat. Aviat estarà jugant amb la selecció italiana, quan Buffon ho deixi.

No, la bona sort. Al final tot passa per alguna cosa, això havia de passar per arribar a l'Espanyol, ser feliç i disfrutar. Estic content per ell, perquè és un noi molt centrat i bona persona.

Aprenc molt d'ell i també amb Jesús [Salvador]. És una sort perquè en la meva carrera he tingut grans mestres.

M'indica certes coses com el posicionament en el transcurs d'un partit, però a mi m'agrada dialogar amb els tècnics i que hi hagi debat. Exposo el meu punt de vista. M'agrada opinar i no em callo.

Ni ho he pensat, ni ho sabia. Venia amb el cap net i a treballar des del minut zero. Aquest és l'avantatge de venir de fora. No arrossegues patiments anteriors, sinó que arribes carregat d'energia i optimisme.

Aquí estem una mica exposats al que fa l'equip contrari. Busquem més jugar en camp contrari que no al nostre, perquè afavoreix les nostres característiques. El nostre és un equip que corre molt bé i tenen gran voluntat de sacrifici. Hem de ser optimistes perquè la gent té moltíssimes ganes de fer coses importants. Veus les dades després del partit i som dels que més correm, juguem a una alta intensitat i això no ho fa un equip que estigui malament o que no funcioni. Això no enganya. És un símptoma que la gent vol i els resultats arribaran, no ho dubti.