CRISTIAN UGALDE
Jugador d'handbol del Veszprém hongarès
“Ja tenia ganes de tornar al Palau. Sempre és especial”
L'extrem català ha aportat el seu talent al Veszprém, que ja és amb tot mereixement un dels grans clubs europeus
Diu que el Barça sempre és candidat a la final a quatre i que els nous valors tenen molta qualitat
Tenim una espina molt grossa clavada de la final contra el Kielce. Per tornar-hi hem de ser capaços de guanyar en pistes com el Palau
No em sorprèn el bon inici del Barça. Amb la mentalitat de Pascual, la base de temporades anteriors i els nous fitxatges continuen jugant amb molta intensitat i riquesa de joc
En la cinquena temporada al Veszprém, Cristian Ugalde (Barcelona, 1987), un dels nombrosos extrems sorgits del planter del FC Barcelona, tornarà per primera vegada al Palau des de la seva sortida del club blaugrana l'estiu del 2012. Consolidat com un dels millors jugadors en la seva posició –va ser escollit en el set ideal de l'última edició de la final a quatre–, Ugalde, amb Xavier Sabaté com a tècnic i Laszlo Nagy com a capità, arriba amb un projecte que ha anat creixent temporada a temporada. El curs passat es va quedar amb la mel a la boca després d'una sorprenent final amb el Kielce i aquest cop no volen fallar. A l'extrem català no el sorprèn gens ni mica el bon inici de temporada del Barça i, més enllà de la mentalitat que ha sabut imposar Xavi Pascual a l'equip, destaca l'enorme qualitat dels nous valors fitxats aquest curs.
Tard o d'hora havia d'arribar. Serà el primer cop que juga contra el Barça al Palau des de la seva marxa l'estiu del 2012. Com afronta la seva tornada?
Amb moltes ganes. Ara estic vivint la cinquena temporada en el Veszprém i encara no ens havia tocat el Barça ni en el mateix grup ni en les eliminatòries prèvies a la final a quatre, i ja tenia ganes de tornar a la que va ser casa meva. Sempre és especial tornar al Palau, on vaig arribar de molt petit, en la categoria infantil, i en guardo molt bons records. Així també podré veure tota la meva família.
La seva marxa va passar més desapercebuda, però va coincidir amb la de Laszlo Nagy, que va aixecar molta més polseguera. Com ho va viure tot plegat?
El cas de Laszlo va ser diferent perquè ell encara tenia un any de contracte i jo no sabia que acabaria marxant. Jo sí que acabava contracte i ho feia després de moltes temporades, perquè vaig arribar al Barça amb dotze anys i en vaig marxar amb 24. Va ser dur perquè havia passat gairebé tota la vida allà i no sabia ben bé on anar. Aleshores va sorgir el projecte del Veszprém. L'Antonio Carlos Ortega també va marxar allà com a entrenador, i així van fitxar també en Nagy i en Chema Rodríguez. Ara ja es pot dir que som un equip top. Hem aconseguit tres classificacions per a la final a quatre de Colònia i dues finals seguides. Només ens falta l'últim pas de poder aixecar la copa. Penso que s'estan fent bé les coses.
Des d'aquí no es va entendre gaire el que va passar amb el comiat d'Ortega a principi de la temporada passada. Com ho va viure l'equip?
Va ser una situació estranya perquè va ser tot just després de la primera jornada de la Champions, tot i que havíem perdut en la Super Globe. En la Champions vam començar amb un empat, mentre que altres equips de la final a quatre havien perdut. Va ser una mala setmana, però no podíem fer res més que seguir treballant perquè si no se'ns podia haver complicat el grup. Després, però, vam continuar amb en Xavi Sabaté i la mateixa filosofia de joc.
Amb el fitxatge de Nagy, vostè i els que vindrien posteriorment, l'objectiu era fer créixer el Veszprém com a equip i ho han aconseguit classificant-lo per a les tres últimes finals a Colònia.
Sí, la idea era aquesta. Al principi es va intentar imposar aquesta nova filosofia de joc i el primer any vam quedar a les portes de la final a quatre. Han anat arribant jugadors de molt nivell, com ara el mateix Palmarsson, i ara l'objectiu és sempre arribar a la final a quatre. Sabem que és molt complicat, però per aconseguir-ho hem de ser capaços de guanyar a les pistes més complicades, com serà demà [per avui] al Palau.
Els falta, però, haver alçat la copa. Els pesa molt la final del curs passat, en què el Kielce va ser capaç de remuntar-los nou gols i els va acabar eliminant en els penals?
És una espina molt grossa que tenim clavada. Tal com estàvem jugant, tant en defensa com en atac, ningú s'imaginava que el partit pogués tenir aquell final. Vam rebre algunes exclusions, ens vam precipitar en atac i ells van anar agafant confiança fins que van empatar.
Ja ho sap, el Barça va passar una situació similar l'any 2014 contra el Flensburg i el 2015 va assolir el títol contra el Veszprém. Potser es repetirà la història?
[Riu] Ja ens agradaria, però ara de moment queda molt lluny.
Suposo que el fet de ser escollit en el set ideal de la final a quatre no va ser cap mena de consol?
No, evidentment ja ho hauria canviat pel títol de campions. Sempre és bo, però, que reconeguin el teu treball i que et valorin. Em van sortir uns bons partits a Colònia, però el més important és guanyar el títol. Això queda en un segon pla i el que es recorda és qui va guanyar la Champions.
Anem a aquesta temporada. Fa tres setmanes, Gislason i Pascual van assenyalar el Veszprém i el PSG com a favorits per quedar primers del grup. Després de tres finals i per la inversió del club amb els fitxatges se senten més pressionats per conquerir la lliga de campions?
És fàcil assenyalar-nos com a favorits, però els partits s'han de jugar i la realitat ara és que el Barça té vuit punts i nosaltres sis. El Kiel ha perdut en partits molt ajustats al Palau i a Veszprém, però és igualment candidat a classificar-se per a la final a quatre.
Fins ara se'ls encallaven els partits ajustats. Van empatar a última hora contra el Flensburg i els va passar el mateix contra el Wisla Plock, amb el penal que Corrales va aturar a Ilic, però contra el Kiel hi van posar solució.
Sí, contra el Kiel estàvem molt mentalitzats que els punts no es podien escapar i vam fer una defensa impressionant, i només vam encaixar 19 gols.
El club blaugrana està apostant per rejovenir la plantilla i recuperar jugadors formats al planter, com Valero i Saubich. Amb el Veszprém acaba el contracte el 2018. Li agradaria tornar?
És clar que a tothom li agrada tornar a casa, però ara mateix ho veig molt complicat. Penso que tant Valero Rivera, que acaba de tornar, com Aitor Ariño, que està disposant de molts minuts i ho està fent molt bé, són els extrems del futur del Barça. A mi em queden dos anys més de contracte i després ja ho veurem. M'agradaria continuar, però ja se sap que tot depèn dels resultats.
El sorprèn la trajectòria immaculada del Barça, amb quatre victòries en quatre partits, tenint en compte que l'equip és reconstrucció?
No, perquè conec la mentalitat de Xavi Pascual i els jugadors de la plantilla, que manté la base de temporades anteriors. A més, els nous jugadors joves tenen molta qualitat. He vist vídeos i també segueixo la lliga Asobal, i el Barça continua jugant amb molta intensitat i riquesa de joc.
Fins ara, era un fix de les convocatòries del seleccionador espanyol i, de moment, ha quedat fora de la primera llista de Jordi Ribera. L'ha sorprès?
Ho vaig veure per Twitter. He estat molts anys a la selecció i el nou entrenador potser vol veure jugadors nous per a la nova etapa i el nou cicle olímpic. Només puc concentrar-me en el Veszprém i si tinc l'oportunitat de tornar-hi ho afrontaré amb molta il·lusió perquè evidentment m'agradaria anar al mundial.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies
Divendres,19 abril 2024