Acabava de dibuixar una pintura bellíssima contra el qui fa uns anys li va ensenyar algunes tècniques pictòriques. Acabava de mostrar a un dels seus mestres que han passat els anys però que encara manté aquella creativitat, aquell talent i aquella guspira que l'han convertit en el millor del món. Acabava de fer tres gols al City. Però els genis mai en tenen prou. Messi mai en té prou. Insaciable. Dimecres va marcar tres gols en la Champions al City de Guardiola, i ahir va fer un doblet a Mestalla contra el València de Prandelli. Talent i orgull. Geni absolut. Un virtuós. Senzillament, Messi.

Les importants baixes amb les quals arribava el Barça al partit feien pujar el llistó ja d'entrada, i durant el primer quart d'hora, més males notícies en aquest sentit. Piqué, Jordi Alba, Arda i Rafinha (també Cillessen) havien quedat fora de la llista per lesió, i quan tan sols havien transcorregut dotze minuts de partit, l'infortuni va colpejar amb crueltat Iniesta. Càstig al talent. Entrada dura d'Enzo Pérez i el manxec, doblegat a la gespa. El capità del València va tocar primer la pilota, però també és cert que amb l'altra cama va escombrar tot el que va trobar. Iniesta es va veure obligat a abandonar el terreny de joc amb llàgrimes i evidents mostres de dolor en un genoll (té un trencament parcial del lligament lateral extern i la càpsula posterior del genoll dret). Luis Enrique es va mostrar visiblement molest amb el dorsal 8 del València i, sobretot, amb Undiano Mallenco, que ni tan sols va xiular falta. Permissibilitat total d'Undiano a la intensitat mal interpretada per un València passat de revolucions en molts moments de partit, seduït pel caràcter de Cesare Prandelli. Cop dur per a Iniesta i estocada letal al joc creatiu del Barça.

Luis Enrique es va veure obligat a moure fitxa i va donar entrada a Rakitic. El croat es va col·locar al seu lloc natural i André Gomes es va reubicar a l'esquerra. L'equip va perdre màgia, però va guanyar múscul. El desplegament físic de Rakitic en partits d'alta intensitat com el d'ahir sempre puntua. L'equip es va sobreposar a la lesió del seu capità i Messi es va posar el braçal i els galons. Sempre Messi. Ell va ser qui va posar les coses a lloc en el minut 21. Acció iniciada a la banda per Sergi Roberto, passada de Rakitic a Suárez interceptada per Garay, pilota de nou als peus del croat, aquest canvia de destinatari i barraca de Leo Messi. L'argentí va rebre a la frontal i va connectar una fuetada directa a la xarxa de Diego Alves, que es va queixar, i molt, de la posició de Suárez, situat enmig en la trajectòria de la pilota. L'uruguaià, en fora de joc posicional, va esquivar el xut de Leo i va restar visibilitat al porter del València. Undiano hauria pogut invalidar el gol. No ho va fer.

Messi va tornar a aparèixer en el minut 30, però el seu xut, escorat a l'esquerra, va trobar la bona resposta de Diego Alves. Rodrigo va demanar penal d'Umtiti dos minuts després i, en el 35, enorme de nou Diego Alves per repel·lir un xut enverinat de Luis Suárez que havia tocat en Mangala. Grans reflexos del porter brasiler, un dels millors del seu equip. Cap novetat.

Gayà també va abandonar el terreny de joc abans d'hora per una lesió muscular i Prandelli va donar entrada a Abdennour. I en els últims deu minuts de la primera meitat hi va haver intercanvi de cops. Suárez va tornar a donar feina a Diego Alves en l'un contra un després d'una espectacular assistència amb l'exterior que es va inventar Neymar (38'). Pur talent el del dorsal 11 del Barça. Primer assistint i després regalant a la graderia l'acció més plàstica de tot el partit: tisora espectacular i pilota fora per poc (45'). Entremig, la rèplica del València en una acció que va agafar adormida la defensa blaugrana: servei de banda a la dreta de l'atac, Rodrigo la posa al cor de l'àrea i Parejo acaba perdent el duel amb Ter Stegen (44').

El Barça va marxar als vestidors amb el partit controlat, i en la segona meitat va arribar la bogeria. Gols, més polèmica, picabaralles i èxtasi final. Rakitic va perdonar tot just començar estavellant una pilota al pal quan ho tenia tot a favor per marcar després d'un refús, com no, de Diego Alves a xut de Neymar (49'), i tot seguit va arribar la reacció del València. Munir, que havia entrat per Montoya, va revolucionar l'atac dels de Prandelli. Seu va ser l'empat: pilota recuperada pel mateix Munir en zona d'atac del Barça davant d'un André Gomes massa tou per la intensitat que requeria el partit, combinació a la banda entre Cancelo i Parejo i gol de Munir. El futbolista cedit pel Barça va connectar un xut sec i ras que va deixar clavat Ter Stegen (52'). El gol va ferir el Barça i Rodrigo va tornar a fer sang poc després culminant una assistència fantàstica de Nani (55'). El portuguès hi va posar la classe i Rodrigo, la definició. El València havia capgirat el partit en només quatre minuts. Qualsevol altre equip hauria perfectament cedit a la pressió ambiental i hostil de Mestalla i al cop anímic que va suposar la remuntada en tan poc marge de temps, però el Barça va tornar a demostrar, un cop més, que té talent, però que també té cor i ambició. Ahir el talent el va posar Messi; el cor, Suárez, i l'ambició, tot l'equip. Gran Barça, gran reacció. Suárez va fer el 2-2 només sis minuts després del segon del València. Sis minuts va ser només el temps que el Barça va permetre somiar al València. Amb el gol de Suárez, retorn a la realitat: córner executat per Neymar des de la dreta, rematada de cap de Rakitic, brutal Diego Alves en l'estirada i Suárez, sempre atent, va recollir el refús per connectar una altra fuetada a la xarxa.

I en el temps afegit, la bogeria. Si fa dos anys va ser Busquets qui va donar els tres punts al Barça a Mestalla amb un gol superat el minut 90, ahir va ser Messi qui va exercir de botxí. Temps exhaurit, el Barça bolcat a la porteria rival i caiguda de Suárez dins l'àrea. Penal clar d'Abdennour, qui si no. Vells coneguts. Neymar va fallar dimecres un penal contra Caballero. Messi li va cedir l'honor el dia del City. Ahir no. El 10 del Barça va assumir la responsabilitat des dels onze metres i no va fallar. Al davant tenia el millor especialista de la lliga aturant penals, però Messi és Messi. Xut sec a baix i èxtasi. Tres punts d'orgull i pèrdua de papers de l'afició. L'ampolla d'aigua llançada des de la grada i que va impactar al cap de Neymar i Suárez en la celebració, totalment denunciable. Això sobra.

BARÇA: Ter Stegen, Sergi Roberto, Umtiti, Mascherano, Digne; Busquets, André Gomes (Denis Suárez, 71'), Iniesta (Rakitic, 13'); Messi, Luis Suárez i Neymar.

VALÈNCIA: Alves, Montoya (Munir, 46'), Garay, Mangala, Gayá (Abdennour, 38'); Mario Suárez, Enzo Pérez, Cancelo, Parejo, Nani i Rodrigo (Santi Mina, 70').

GOLS: 0-1 (22') Messi. 1-1 (53') Munir. 2-1 (55') Rodrigo. 2-2 (62') Luis Suárez. 2-3 (92') Messi, de penal.

ÀRBITRE: Undiano Mallenco. Va ensenyar targeta groga als locals Garay, Mario Suárez, Enzo Pérez, Abdennour i Alves, i als visitants Busquets, Neymar, Messi i Digne.

PÚBLIC: uns 52.000 espectadors a Mestalla.