Fa tres partits que el Girona no troba la clau de la porteria rival. Per a un equip que havia marcat deu gols en les quatre primeres jornades, aquesta sequera comença a ser preocupant. Entre altres coses, perquè, en nou cursos a segona A, hi ha ben poques ratxes tan desèrtiques com l'actual. Des que Portu va batre el porter del Reus (77') en un partit també prou complicat ofensivament per als de Machín, l'equip s'ha bloquejat. Ja no va crear gaire perill a Cadis. Tampoc va generar a Montilivi les oportunitats d'altres tardes en la visita de l'Oviedo. Dissabte, a Vallecas, en va tenir un parell de clares, però li va acabar fallant la punteria. Si la direcció esportiva ja tenia clar que al gener ha de fitxar tant sí com no el davanter que es va resistir a arribar a l'agost, aquests gairebé 300 minuts sense marcar encara fan més evident aquesta necessitat.

Individualment parlant, Machín ha utilitzat tres dels quatre davanters nats que té a la plantilla. No s'ha estrenat Felipe, desconvocat quan estava en condicions físiques de jugar i lesionat quan tenia possibilitats reals de debutar. El pitxitxi és Samuele Longo, però els quatre gols que signa gairebé han caducat. L'italià va fer de meravella el paper de revulsiu (tres gols sortint des de la banqueta), però quan la seva inspiració li va valer la titularitat, Longo no ha ofert ni de bon tros les prestacions que va oferir sortint des de la banqueta. Fran Sandaza no és, de moment, el Fran Sandaza del curs 2014/15 que va marcar 16 gols i que es rifaven a finals de temporada, tot i que l'any que va estar al Japó se'l va passar pràcticament en blanc. El davanter, que també ha estat un parell de setmanes fora de combat per un trencament muscular, només ha marcat un gol (contra l'Almeria). El de Toledo és una garantia de lluita i es trenca les banyes en cada partit. Però, quan no marca, s'atabala; i quan s'atabala, s'angoixa; i quan s'angoixa, no hi ha manera. I Cristian Herrera tampoc funciona. Possiblement, de tots els davanters, és el que ha aportat menys coses, malgrat que semblava que Machín (en les últimes jornades ja no tant) li havia donat un xec en blanc. El canari ni tan sols s'ha estrenat.

Traslladat el problema a l'àmbit col·lectiu, Machín ha intentat buscar alternatives al 3-5-2, que els rivals havien començat a aprendre a desactivar. Ha donat prou bons resultats jugar amb un sol punta (normalment Longo) i avançar la posició de Portu i de Borja García, dos futbolistes, sobretot Borja, amb qualitat en la definició. Fins i tot a Vallecas el tècnic va acabar jugant-s'hi el tot pel tot en la recerca desesperada de l'empat i el Girona va acabar amb dos davanters a dalt (Sandaza i Cristian Herrera), dos mitjapuntes (Portu i Borja), els dos carrilers molt amunt (Aday i Cámara) i només quatre jugadors per escombrar al darrere (els tres centrals i Pere Pons).