Enganyades pel resultat

Aquest cop la posada en escena va ser apropiada i amb 14-7 el tècnic visitant ja va cridar l'equip al racó de pensar. Sense rebot (9 a 2), El Pastor tenia sort de les pèrdues locals (5) per sobreviure. Va apujar la defensa però la irrupció d'Ibekwe va permetre maximitzar els atacs amb quatre obertes i trobar línies de passada, fos cap a dins o cap a fora, va ser cosa feta. El segon triple d'Ibekwe (21-9) en donava fe. A més, al darrere, quan Mokango no hi era l'Uni intimidava amb contundència i les rivals ni podien aixecar la pilota. Un triple de Spanou tancava el quart i feia creure que la victòria fluiria amb facilitat (26-11).

Aquesta sensació es va maximitzar quan Rosó Buch va martellejar el 39-21 des de la cantonada (a 6:52 de la mitja part). Però el partit s'havia convertit en un concurs de triples. De fet, dels 13 punts de l'Uni en el quart, 12 venien des dels 6,75 (i sense error). I en els 13 primers del Zamarat –el pitjor equip de la lliga des de l'arc, 16% fins ahir– també hi havia dos triples (4/7 en la mitja part).

Aquest intercanvi no li convenia a l'Spar, que feia l'efecte que s'havia deixat enganyar pel 39-21 sense adonar-se que el Zamarat, ara sí, havia trobat energia i defensava apujant línies i alternant disposicions. A Surís no li agradava i aturava el partit amb 39-29 (14') però no podia frenar l'hemorràgia quan la qualitat de Marina Delgado i Amaia Gastaminza aflorava. Ho va provar amb Ibekwe, Spanou i Peters juntes i sense pivot, però tampoc, perquè aleshores la superioritat interior no era tan clara. A més, l'equip perdia el compàs (8 pèrdues en el quart) i per moments la identitat, amb uns problemes per superar la pressió en tota la pista i per passar-se bé la pilota mai vistos fins ara (parcial de 6-21 en 5:40 i 45-42). Dos bàsquets de Spanou i una recuperació de Jordana donaven aire (49-42) però quedava clar que sense pelar-se els genolls en la segona meitat no hi hauria premi.

A rampells

La dinàmica havia canviat i El Pastor s'ho havia cregut. Mals atacs de l'Uni –sobretot amb Peters a sota–, amb obligació constant d'anar a cinc contra cinc. Tot feia mala pinta. Surís va fer entrar Ibekwe i l'Ifysistema va aterrar a Fontajau. Els seus detalls de qualitat, el seu físic superior i els rampells de Rosó Buch (de base, amb Jordana al costat) van evitar que el Zamarat fes el tomb (Richards va fallar amb 60-59) i es va anar a l'últim descans amb 64-60.

Anotar va ser molt car sempre més. L'Uni, molt exigit per la defensa i l'ús impune de les mans del Zamarat, va buscar l'aire en la transició, amb Ify recuperant i jugant vertical. Però la brasilera Ramona feia un recital (72-70, 36') i tornava a la pista, amenaçador, el canell fi de Jovanovic.

Però mai no van capgirar el resultat i això, a la llarga, pesa. L'Uni havia sabut sobreviure als pitjors moments. La feina impagable de Silva allunyant Mokango de l'anella –i fent-li un tap monumental a dalt de tot– la capacitat de trencar d'Ibekwe, l'ordre imprescindible de Jordana (38 minuts, rècord del curs) i l'alliberament de Peters en atac van permetre lligar la victòria més suada de la temporada.