NBA

L'últim de riure

NBA. Els Cavaliers i els Warriors, els últims dos campions, tornen a sortir com a màxims aspirants a l'anell, en el cas de Golden State amb el repunt de l'arribada de Kevin Durant a l'equip

La fase regular s'inicia aquesta matinada amb el Cavs-Knicks, el Blazers-Jazz i el Warriors-Spurs

Torna la millor lliga del món, una NBA que aquesta temporada es disputarà amb les cartes guanyadores marcades des de la primera mà. Els Cavaliers de Cleveland són els campions i els Golden State Warriors, els últims finalistes, uns papers canviats el 2015 i que d'aquí a vuit mesos tornaran a repartir-se entre ells. Ho fa la geografia del talent, un repartiment ben delimitat que l'arribada de Kevin Durant a Oakland ha aguditzat fins a límits inimaginables tot just fa uns mesos.

Finalitat i procés

Els Warriors van batre la temporada passada el nombre històric de victòries en una fase regular (73), però en la cerimònia de graduació els Cavs van guanyar quatre dels set partits de la final.

La recepta per evitar més malentesos a San Francisco ha estat incrementar la capacitat ofensiva amb el tercer màxim anotador de la temporada passada, Durant (28,2), i posar-lo al costat del màxim anotador i MVP de la fase regular, Stephen Curry (30,1 punts), i del dotzè home amb més punts per enfrontament, Klay Thompson (22,1). I amb Draymond Green i Zaza Patxulia sota les anelles són molts els analistes que en aquests Warriors veuen un dels millors cinc inicials de la història. El contrapunt el posen aquells que recorden que els Lakers del 2004, els de Gary Payton, Kobe Bryant, Karl Malone i Shaquille O'Neal dirigits per Phil Jackson, van perdre la final contra els Pistons. El repte de Steve Kerr és majúscul.

La interpretació de la temporada que van fer els Cavaliers l'any passat ha de servir de model als Warriors: la fase regular és un procés i confondre-la amb una finalitat pot portar a resultats fatals.

LeBron i la resta van anar modulant les arestes durant la travessia dels 82 partits i, arribat el cas, no van dubtar a canviar el tècnic. Van anar fent, regulant esforços, perquè amb LeBron en plena forma els Cavs són favorits en qualsevol sèrie de play-off. Més o menys, però ho són. És una llei no escrita que regeix la lliga actual i les dues últimes finals en donen fe. Amb la pressió de guanyar l'anell amb l'equip de casa seva foragitada, LeBron, amb Irving, Love i tota la resta, surt a repetir amb el valor afegit de saber que les urgències són avui en una altra ciutat. Oli en un llum.

Els altres

En la conferència Est poden donar-los certa replica els Pacers de Paul George, aquest any dirigits per Nate McMillan; els Celtics, reforçats amb Al Hordford; els Raptors, i qui sap si els Bulls (Rondo i Wade) i els Hawks (Howard). A l'Oest, l'atenció torna a gravitar a San Antonio i, si les lesions no els desmunten com la temporada passada, els arguments dels Clippers són també importants. Veure fins on arriben els Rockets de Mike d'Antoni amb James Harden de base, la repensada proposta dels Grizzlies i la confirmació dels Blazers han de completar la pintura dels altres, dels que no són ni Cavs ni Warriors.

2
MVP
consecutius acumula Stephen Curry. L'últim a guanyar-ne tres de seguits va ser Larry Bird (Celtics) el 1984, 1985 i 1986.
3
MVP de la final
té LeBron James: 2016, 2013 i 2012. L'any passat el títol va ser amb els Cavaliers i els altres dos, amb els Heat.
18
temporades
compliran en la lliga quatre jugadors: Pierce (Clippers), Nowitzki (Mavs), Carter (Grizzlies) i Mohammed (Thunder).
213
partits
de ‘play-off' ha jugat Tony Parker, el jugador en actiu que en té més. El segueixen Lebron (199) i Ginobili (198).

Satoransky i Abrines s'afegeixen a Hezonja i Marcelinho

A banda d'Anderson Varejao (Warriors), Alan Anderson (Clippers), Joe Ingles (Jazz) i Ersan Ilyasova (Thunder), a les arribades en la lliga d'ara fa un any provinents del FC Barcelona de Marcelinho Huertas (Lakers) i de Mario Hezonja (Magic), aquest any s'hi afegeixen les de Tomas Satoransky (Wizards) i Àlex Abrines (Thunder).

A Washington, el jugador txec partirà des de la banqueta juntament amb Trey Burke, ja que tant John Wall, en la posició de base, com Bradley Beal, en la d'escorta, són intocables. Quant a Abrines –el mallorquí és dubte per al debut de demà a Filadèlfia per molèsties al maluc–, també surt amb el rol de jugador suplent; en aquest cas, per donar relleu en el perímetre –en el cinc inicial, Oladipo i Roberson són els acompanyants de Westbrook–. En el seu segon any en la lliga, Mario Hezonja cerca fer un pas més en la seva carrera –en l'anterior, en el del debut, va acreditar poc més de 6 punts i 2,2 rebots en 17,9 minuts en els 79 partits que va jugar–. El jugador croat esperarà la seva oportunitat amb la segona unitat, ja sigui per donar relleu a Evan Fournier o a Aaron Gordon, escorta i aler titulars. També des de la banqueta però amb un rol menor continuarà el periple de Marcelinho Huertas per l'NBA. Als Lakers D'Angello Russell és el base titular de Luke Walton, mentre que Huertas pugnarà pels minuts de descans que rebi el jove format a Ohio State amb José Manuel Calderón, arribat aquest estiu a través d'un traspàs dels Knicks via Chicago. Pendents de la confirmació oficial dels últims moviments en les plantilles, qui al final no hi serà és Brandon Paul, màxim anotador la temporada passada del Joventut, que va ser tallat ahir pels Sixers.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)