El Giro va presentar ahir un recorregut dur, exigent i equilibrat des de la vessant esportiva i espectacular per a l'espectador per celebrar el centenari (5-28 de maig), que partirà des de l'Alguer i inclourà quatre finals en alt, cinc jornades d'alta muntanya i dues contrarellotge individuals; la segona, l'últim dia a Milà, en una edició emotiva en la qual es retrà homenatge a italians il·lustres com ara Coppi, Bartali, Pantani i Gimondi. De Sardenya a Sicília. De Fabio Aru a Vincenzo Nibali. Els primers dies el Giro rodarà per la terra dels dos principals aspirants a la victòria final, a l'espera que un altre dels grans del pilot confirmi també la presència. Serà en el territori de l'actual guanyador (Nibali) on es viurà un primer test després de les tres jornades inicials i obertes per Sardenya. L'ascens a l'Etna (1.892 m) a la quarta etapa prendrà la temperatura als aspirants a la general. Es pujarà per una de les vessants més complicades, amb poca vegetació al tram final que farà que la influència del vent sigui important. Possiblement, qui en surti líder mantindrà el rosa fins a la novena etapa, que acabarà al Blockhaus (2.145 m), amb trams del 14 per cent, un altre dia de referència i que precedirà la segona jornada de repòs. A l'equador de la cursa s'hi arribarà amb una cronometrada de 39 km entre Foligno i Montefalco, amb una dificultat per la distància i el terreny que ben segur que es reflectirà en la general.

A partir d'aquí, la duresa dels ports italians emblemàtics i exigents apareixeran en escena. La catorzena etapa acabarà a Oropa, la muntanya Pantani, una pujada de dotze quilòmetres després de 120 d'absolutament planers. El tram final de la següent etapa serà un calc del Giro de la Llombardia, la vigília de l'etapa reïna als Alps amb el Mortirolo i l'Stelvio (per dues vessants diferents) i un descens final fins a Bormio. La traca final començarà amb una altra jornada duríssima als Dolomites amb el Pordoi, el Valparola, el Gardena i el Pinei; el Piancavallo, un ascens de 14 km, on Pantani va vèncer el 1998 i va començar a edificar la victòria final, serà el final de la dinovena etapa. El Monte Grappa, una llarga ascensió de 24 quilòmetres, i el Foza seran els darrers obstacles muntanyosos, encara que no pas la sentència, perquè faltarà la crono, d'un Giro dur i complicat, com va reconèixer Nibali durant la presentació, que va reunir vencedors mítics del Giro com els italians Gimondi (1967, 1969, 1976), Moser (1984), Basso (2006 i 2010) i el navarrès Indurain (1992 i 1993) o el ciclista amb més etapes, Mario Cipollini (42). També hi va haver un record breu per la figura del dramaturg italià Dario Fo, que havia confessat la seva passió pel ciclisme en general, i el Giro en particular.