Barça

MARTÍ PERARNAU

periodista

“Pep escull el City perquè és un quadre en blanc”

Perarnau retrata la figura de Guardiola després de la seva etapa al Bayern i, tot i que diu que “l'essència no l'ha canviat”, està convençut que el pas per Anglaterra també provocarà un canvi”

El club de Manchester reuneix, segons l'autor, “les condicions idònies” perquè l'entrenador continuï el seu aprenentatge per continuar millorant

Guardiola té un mestre intuïtiu, que és Cruyff, i un mestre racional, que és Juanma Lillo
El del Bayern era un projecte molt guanyador, i el del City és un quadre bastant en blanc
Guardiola és un dels grans entrenadors de la història per la influència que ha tingut en el joc
És seny i rauxa. És el paio més fred i racional del món i és el paio més calent i apassionat
Falsa modèstia? Jo l'he vist sempre en privat igual que en públic: clar, català i planer
L'aprenentatge és el seu motor. Pensava que era la passió, però Ferran Adrià em fa veure que no

Parlar de Guardiola és fàcil i difícil alhora: molts coneixen el seu futbol però pocs han tingut el privilegi d'endinsar-se en un equip seu. Martí Perarnau (Barcelona, 1955) ho ha fet, i retrata, a Pep Guardiola. La metamorfosi, que dimarts va ser presentat a Girona i ahir, a Barcelona, el Pep que arriba al Manchester City.

‘Herr Pep' narrava el primer any de Guardiola al Bayern. Què trobarà el lector en el nou llibre?
El retrat del canvi que ha viscut Guardiola a Alemanya, en quins aspectes l'ha canviat, què ha après i com ha complert el seu desig d'anar a llocs per viure canvis i ser canviat.
Ha canviat molt?
L'essència no l'ha canviat, els seus trets personals continuen sent els mateixos: treballador, obsessiu... I futbolísticament, l'essencial tampoc ha canviat. Però ha canviat bastant. Ha trencat amb el dogma de que era un fonamentalista, que no canviaria les seves idees... El primer objectiu era imposar el joc de Cruyff allà, i el que ha fet és barrejar el joc de Cruyff, que és l'essència, i el joc alemany. També ha canviat en la metodologia de treball, ha après que li convenia ser més directe amb els jugadors, que l'entrenador necessita controlar tot el que passa al vestidor... Ha après molt, perquè quan surts fora de casa, no tens la protecció de casa els pares. En aquest cas, la protecció del joc del Barça, els jugadors fets a la Masia...
Ell se n'adona, d'aquest canvi?
Sí, però no estic segur que s'adoni que ha canviat tant, ni en tantes coses. Ell es nota més madur, i quan arriba a Manchester, les primeres decisions són reflex d'aquest canvi. Arriba a Munic vestit de vint-i-un botó; a Manchester va vestit d'esport, i això és un canvi, tot i que potser ell no n'és conscient. I allà, la prioritat és construir un esperit d'equip, és la base de tot. Després, vol jugar bé, i després, guanyar partits.
Per què escull el City?
Ferran Adrià diu que va anar a Alemanya a provar-se a ell mateix, i explica que un entrenador pot pensar que quan té Valdés, Piqué, Busquets, Xavi, Iniesta, Messi..., l'equip guanya sol, i ha de demostrar que pot reproduir una manera de jugar similar en un altre lloc. I això ho ha aconseguit, Guardiola. Ha comprovat que ell és vàlid com a entrenador. Va al City perquè troba les condicions idònies per fer un altre projecte. El del Barça era un projecte que ja fa anys que dura; el del Bayern era un projecte molt guanyador, i el del City és un quadre bastant en blanc. I les condicions són idònies: hi ha Soriano, hi ha Txiki, té diners, té el suport de la propietat. Allà pot pintar un quadre de zero.
Segons el mateix Guardiola, el fet de no tenir Messi l'ha fet millor entrenador. Com s'explica?
A Luis Enrique li passarà el mateix. Ho munta tot perquè Messi resolgui, perquè és el fet diferencial del futbol. Luis Enrique, quan deixi el Barça, haurà de treballar per ser millor entrenador, perquè ja no tindrà el fet diferencial, que és Messi. Guardiola és millor entrenador, no per no tenir Messi, sinó perquè s'ha hagut de trencar el cap per tenir més idees per substituir un fet diferencial que ara ja no té.
És el millor del món?
No ho sé, però sí que és un dels grans entrenadors de la història. No perquè sigui un dels més guanyadors, tot i que ho és, sinó per la influència que ha tingut en el joc. Millor entrenador? Dependrà del concepte que li vulguis donar a millor.
Pep Guardiola diu que té dos mestres: Cruyff i Lillo. S'entén que tingui dos mestres tan diferents?
Sí, perquè són molt coherents amb els trets essencials de Pep Guardiola. Ell és seny i és també rauxa. És el paio més fred i racional del món i és alhora el paio més calent i apassionat del món. Té un mestre intuïtiu, de la creativitat, que és Johan, i un mestre racional, de pensar, del coneixement, que és Lillo.
Creu que Anglaterra provocarà un altre canvi en Guardiola?
N'estic convençut. Quan anuncia al Bayern que marxa, em va dir: “Canvio perquè vull ser canviat.” L'aprenentatge és el seu motor. Pensava que era la passió, però Ferran Adrià em va fer veure que no, que el que el mou de veritat és l'aprenentatge. I ell va a Anglaterra a aprendre. Vol aprendre, i el procés d'aprendre, el portarà a ser millor.
Vol aprendre de tothom: esportistes, gent aliena totalment del futbol...
Un comprador de Herr Pep em va dir que el concepte de ser un lladre d'idees, que havia comentat a la presentació, era un tret habitual en els grans artistes. I Guardiola ho fa, perquè té una part de la mentalitat molt artística. Busca capturar idees d'altres, passar-les per la seva panxa i treure'n un producte.
El City viu una mala ratxa. Guardiola s'ho pren com un repte?
I tant. Els cinc partits no guanyats tenen un tret comú: els entrenadors que el coneixen molt bé. Això és un joc d'acció-reacció, com passa en els escacs. Ara es pren com un repte el següent moviment, el següent partit. Per això diu als jugadors: “Hem comès errades en l'execució, però aquest és el camí que hem de seguir.”
A Anglaterra entenen la fixació de Pep Guardiola de jugar d'una manera determinada? Han criticat Bravo, per exemple.
La falta de comprensió respecte a l'entrenador és universal. Des dels mitjans de comunicació no es fa gaire esforç de comprensió i el que es transmet no és precisament coneixement que permeti a la gent entendre el perquè de les coses.
Tot i reconèixer-li els mèrits esportius, hi ha gent que acusa Guardiola de falsa modèstia, de mostrar-se com no és. És així?
Jo l'he vist sempre en privat igual que en públic: clar, català i planer, per allò bo i allò dolent, i sempre diu les coses igual. A vegades és massa diplomàtic per no voler ferir els altres.
A Munic no sé si passa, però a Barcelona crea controvèrsia. Per què creu que passa?
A Munic no hi ha controvèrsia. Hi va tornar amb el City [en un amistós] i van omplir de cartells de benvinguda tot el vestidor, la gent es tornava boja amb ell... Hi ha una frase que diu que “Un cop Bayern, sempre Bayern”, i d'aquí a 20 anys, continuarà sent Bayern. Al Barça sí que existeix aquesta controvèrsia, però no sé per què.
Vostè ha conviscut amb Pep Guardiola tres anys a Munic. Defineixi'l en tres paraules.
Treballador, persistent i torracollons. I bon paio.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)