Felipe Caicedo és els últims dies en boca de tothom. L'equatorià va ser notícia després de la interlocució de Quique Sánchez Flores en l'últim partit de lliga contra l'Eibar. El davanter va veure dues targetes grogues en deu minuts que li van fer abandonar el partit de manera prematura quan havia entrat al terreny de joc per orquestrar la remuntada. El tècnic el va aturar abans d'enfilar el túnel de vestidors per recriminar-li l'expulsió. Quique Sánchez Flores ha volgut refredar els esdeveniments. “El futbol és una reivindicació constant”, va contestar dimarts després de la supercopa de Catalunya. Caicedo es va erigir en el millor jugador de la final. El seu gol, en el minut 10 de partit, va decantar la final. Una acció en què va demostrar la seva velocitat, guanyant la partida per velocitat a Mathieu, i després definint a la perfecció. Al marge del gol, el més important va ser l'actitud que va mostrar l'equatorià durant els minuts que va ser a la gespa del Nou Estadi de Tarragona. Centrat, atent i amb una mobilitat constant va fer anar de corcoll la defensa blaugrana. El futbolista va intentar associar-se amb la resta de companys i, quan era necessari, fins i tot va ajudar en tasques defensives. Paradigmàtic va ser l'aspecte ferotge que va demostrar per treure una pilota tirant-se arran de gespa a la frontal de l'àrea com si fos un central més de l'equip. O un parell de recuperacions que va fer a la medul·lar avançant-se al migcampista del Barça. Alta intensitat en el seu joc que va tenir el premi de signar un gran partit.

Dimarts Caicedo es va reivindicar. Va demostrar que si ell vol té un lloc de titular a l'Espanyol, i això que el seu registre de joc es mou prop de l'àrea, però contra el Barça va fer un esforç per adaptar-se al que reclama Quique Sánchez Flores als davanters: agressivitat en la pressió alta i constància en tots els moviments, tant frontals com laterals. Les característiques físiques fan de Caicedo un davanter molt diferent de Gerard Moreno, Leo Baptistão i Álvaro Vázquez. Però aquí rau la seva fortalesa i ell ha de fer veure a Quique Sánchez Flores que té cabuda en aquest equip i que pot ser i ha de ser un dels seus líders naturals. Caicedo va ressorgir a còpia d'intensitat. No podrà demostrar si aquesta millora és puntual o bé si tindrà recorregut en la lliga aquest dissabte contra el Betis per sanció, però va fer un pas endavant i, de retruc, l'esperonament de Quique Sánchez Flores sembla que ha donat fruit.

Dimarts l'internacional jugava un partit d'alt risc per a ell. La supercopa de Catalunya podia ser la seva sentència de mort com a jugador de l'Espanyol, però Caicedo ha decidit sumar. Continuar remant per la causa blanc-i-blava i no rendir-se. La final li va servir per sumar i no per restar. Aquest és el Caicedo que volen els aficionats blanc-i-blaus i, per descomptat, el seu preparador. Caicedo es va assemblar a aquell jugador més compromès de la seva primera temporada a l'Espanyol. Aquell futbolista que volia retrobar-se amb velles sensacions del Llevant després del seu pas per Rússia i els Emirats.