Més esport

A FONS

Escòcia i l'origen del futbol català (i II)

Els jugadors escocesos del San Andrés Football Club van ser coneguts com les ‘mones'
En les beceroles del futbol català, el paper dels escocesos va adquirir una importància cabdal

La segona aparició dels escocesos en aquest naixement i posterior desenvolupament del futbol a Catalunya també va tenir com a principal protagonista l'empresa tèxtil dels germans Fabra amb els seus socis escocesos, la família Coats. En aquest cas, l'empresa amb seu ubicada a la localitat de Sant Andreu de Palomar anomenada Companyia Anònima de Filatures Fabra i Coats, i d'acord amb el creixent d'un nou esport anomenat football, va decidir formar entre els seus treballadors un equip de futbol que van batejar amb el nom de San Andrés Foot-ball Club, format exclusivament per treballadors provinents d'Escòcia, empleats tots ells de l'empresa abans citada.

Va ser poques setmanes després quan es va canviar el nom pel d'Escocés Football Club. Una entitat que en aquests inicis del futbol a la ciutat de Barcelona va tenir renom participant en nombrosos partits amistosos abans de l'aparició dels dos grans tornejos que es van disputar a la Ciutat Comtal, la copa Macaya i el campionat de Catalunya.

El periodista A. Serra destacava des de les pàgines del diari La Vanguardia l'octubre de l'any 1900 les peripècies d'aquest grup de futbolistes escocesos que s'entrenaven al barri de Sant Martí. Els seus partits els disputaven sempre en terreny contrari i vestien samarreta blanca i pantaló negre.

Va ser una entitat que va tenir l'atreviment de desafiar l'equip que aleshores era considerat com el millor de la ciutat, el Foot-ball Club Barcelona de Hans Gamper.

Els jugadors escocesos del San Andrés Football Club –posteriorment de l'Escocés Football Club– van ser coneguts pels aficionats com les mones. Els jugadors Black i Hamilton, esquifits i molt àgils en els seus moviments, eren jugadors destacats, i també Girvan i Denniston, segons les cròniques dos jugadors d'una tècnica exquisida. Cal dir que l'empremta d'alguns jugadors escocesos en el desenvolupament del futbol a Catalunya va esdevenir quelcom important. D'aquesta manera, G. Girvan (havia estat fitxat pel FC Barcelona) va ser el primer jugador a aconseguir un gol en la primera edició de la copa Macaya. David Maunchan fa fundar el Club Júpiter i, per acabar, John Hamilton va ser el primer president del col·legi d'àrbitres de Barcelona.

Un dels primers partits dels quals tenim referència va enfrontar l'equip escocès amb un altre dels grans equips del moment, el Català Sporting Club, un equip que havia estat fundat per Jaume Vila, cap del gimnàs Tolosa. Curiosament, anteriorment, aquest gimnàs havia rebutjat l'oferiment de Hans Gamper al·legant que no volia estrangers entre els seus membres, va ser quan el suís va acudir a la seu del gimnàs Solé per fundar el Foot-ball Club Barcelona. Per publicitar el partit entre els escocesos i el Català van aparèixer els primers cartells publicitaris que varen ser exposats a tots els gimnasos de la ciutat de Barcelona i en altres centres d'activitats esportives, fins i tot a l'estació del tren de Sarrià. L'escocès hi va continuar participant fins i tot com a convidat a la festa de la Federación Gimnástica Española, aleshores un esdeveniment important.

Curiosament, un dels partits que va jugar aquest combinat escocès el va enfrontar amb el HMS Calliope, format per mariners d'un vaixell anglès ancorat al port de Barcelona. També cal destacar que el primer jugador expulsat en un terreny de joc va ser l'escocès Gold, que, segons ens expliquen les cròniques, enfadat per una càrrega que li va fer l'anglès Harris del FC Barcelona, li va propinar un senyor cop de puny.

A mitjan any 1902 va ser tan fulgurant el desenvolupament del futbol a la ciutat de Barcelona que s'havien constituït a la ciutat 32 societats dedicades a la seva pràctica; i 12 camps de futbol. Tot ajudat pel paper de la premsa escrita, que feia un seguiment exhaustiu dels diversos partits, i destacaven publicacions com el setmanari Los Deportes, que comptava amb la signatura de Lluís d'Ossó, pioner en la gestació del primer reglament de futbol.

Poc va durar la vida de l'Escocés Football Club, ja que ben aviat va començar la diàspora dels seus futbolistes. Alguns havien jugat en altres equips, una pràctica que els va causar problemes, perquè no estava gaire ben vista i els va valdre l'apel·latiu de jugadors taxi. Va començar a circular entre els aficionats al futbol una cançó que deia: “Jugadores escoceses, y criadas de servir, si en una casa tres meses están, ya es mucho pedir.” Alguns jugadors escocesos van ingressar al Català Sporting Club, d'altres ho van fer al FC Barcelona, i la majoria van formar part d'un nou club que es va anomenar Hispania Athletic Club. Entre aquests jugadors que van ingressar al nou equip hi havia els estendards de l'Escocés Hamilton, Black i Gold. D'altra banda, els escocesos Girvan,i Mauchan van fitxar pel FC Barcelona.

El president de l'Hispania, el senyor Alfons Macaya, va donar nom al primer torneig important de futbol a la ciutat de Barcelona. Va ser el mateix Hispania Athletic Club, format amb molts jugadors escocesos, el que es va acabar emportant la victòria. Així doncs, en aquestes beceroles del futbol català, el paper dels ciutadans nadius d'Escòcia va adquirir una importància cabdal no només en el seu desenvolupament com a esport, sinó en la qualitat del joc i en les innovacions tècniques i tàctiques que ens van ensenyar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)