VILA-REAL B1

NÀSTIC0

El Nàstic continua sense reaccionar i, tret d'un miracle, només és qüestió de temps que s'acabi convertint en un nou equip de segona B. Ahir afrontava una cita clau contra un rival directe, que significava un dels últims trens, si no l'últim, per aferrar-se al somni de la salvació, però es va veure superat pel filial del Vila-real B, que gairebé no va trobar resistència i va necessitar molt poc per aconseguir els tres punts al Nou Estadi. No serveix d'excusa el mal arbitratge, decisiu no xiulant un clar penal sobre Morán i obviant una possible falta sobre Mingo en l'acció de l'únic gol del partit ja ben avançada la segona part, ja que el conjunt grana va oferir una imatge pèssima i impròpia d'un equip que s'hi està jugant la vida. Tot plegat fa que els homes de Jorge d'Alessandro ja encadenin set jornades sense guanyar i quatre sense marcar, i, tot i que ahir van anar a dormir tal com estaven respecte als llocs de salvació –a vuit punts–, avui podrien quedar gairebé sentenciats ja que si l'Alcoià derrota a casa el Cartagena la distància s'ampliarà a onze punts.

Des del principi ja va quedar clar quin equip volia la pilota i quin no. El filial groguet ho va tenir molt fàcil per convertir-se en el dominador del joc ja que el Nàstic, quan recuperava la pilota, amb prou feines li durava uns segons, apostant sense complexos pel joc vertical i la velocitat dalt, tot i que sense cap èxit. Fruit d'això, les arribades a l'àrea per part del Vila-real B van ser constants i si no van ser més clares va ser en part pel desencert dels jugadors rivals, que no van saber aprofitar les indecisions i les facilitats de la defensa grana. Rubén, com de costum, també va haver d'aparèixer més d'un cop per desfer el perill, com ara en un llançament de falta de Trigueros (33'). Al Nàstic se'l veia poruc i els primers xiulets, producte de la impaciència de l'afició amb l'equip, que semblava jugar a veure-les venir, no es van fer esperar. La indignació amb els seus jugadors, però, es va centrar en el col·legiat quan faltaven encara deu minuts per al descans, en una jugada que hauria d'haver canviat el signe del partit. Una paret a la frontal de Morán amb Arzu va deixar sol el madrileny davant de Mariño i quan ja l'havia superat i es disposava a empènyer la pilota al fons de la xarxa va ser travat per darrere pel porter rival. Melero López, però, no va xiular res, davant la incredulitat de tothom. Poc després, a més, també va perdonar la segona groga a Toño per unes mans clares al mig del camp.

Les errònies decisions arbitrals van servir per maquillar en certa manera el mal joc dels grana en la primera part, que no va millorar en excés en la segona. Tot i això, en el tram inicial del segon període, Peragón va fer el primer i únic xut a porteria amb perill de tot el partit, després de guanyar una lluita a la frontal, però la sort tampoc no el va acompanyar ja que la pilota es va estavellar al pal. I el Nàstic, a banda de les mancances ofensives, també té llacunes en defensa i això va ser la seva sentència, quan en una jugada sense aparent perill va arribar l'únic gol del partit. En una passada a l'àrea de Trigueros, Lucas Porcar va guanyar la partida a Mingo, que va reclamar una espenta i va acabar marcant a la seva pròpia porteria. 0-1 i cap a casa, ja que, tot i quedar més de vint minuts per al final, l'equip grana va abaixar els braços i ja no va mostrar cap mínim símptoma de reacció.