Més esport

NÚRIA PICAS

CORREDORA DE MUNTANYA

“Hi ha dones que em diuen que les he motivat”

DISCRIMINACIONS ·

“No n'he estat víctima, sempre m'han tractat molt bé i no tinc cap queixa”

MATERNITAT“No és cap problema. He conegut noies que han parit i al cap de tres mesos ja corrien”

Les noies que estem més endavant estem transmetent a la resta que aquest esport també és per a nosaltres

Des del seu esclat en la cursa Cavalls del Vent del 2011, Núria Picas (Manresa, 37 anys) ho ha guanyat pràcticament tot en les curses de muntanya. Parlem amb ella de la seva experiència com a dona en aquest esport amb motiu de la Jornada de l'Esport Femení que es farà diumenge a Girona.

S'ha sentit discriminada en alguna ocasió per ser dona?
No, estic força contenta. A mi sempre m'han tractat molt bé i en aquest sentit no tinc cap queixa, al contrari. Els patrocinadors també em cuiden molt bé.
Alguna vegada ha pensat que si fos noi hauria estat més fàcil?
No, fins i tot els premis en metàl·lic de les curses són iguals. Potser sí que, en alguns casos, en nois es donen premis en metàl·lic de l'u al deu i en noies, de la u a la cinquena, però en part és normal perquè, de nois, en participen molts més i per això donen més premis. Quant a reconeixement popular i tractament mediàtic, també estic contenta.
Cada cop hi ha més dones a muntanya.
N'hi ha moltes que surten a córrer però no tantes que competeixin, tot i que cada cop més. També en les curses més llargues. Això vol dir moltes coses: que l'esport està de moda i que les noies que estem més endavant estem transmetent a la resta que aquest esport també és per a nosaltres.
Amb qui es fixava de petita?
Tenia dos referents. Un, en Quico Soler, que va ser el Kilian Jornet dels anys noranta. I l'altre, l'Araceli Segarra, que va ser la primera catalana que va pujar l'Everest. Allò em va motivar molt.
En falten, de referents femenins? Poden ajudar esportistes com vostès a normalitzar l'esport femení?
És cert que en falten, però m'alegro molt de missatges que rebo de dones que em diuen que he estat font d'inspiració per posar-se a córrer. Percebo que els he encomanat la motivació per fer esport, i això és una satisfacció.
Potser el reconeixement per a la dona és més difícil en els esports d'equips?
Sí que passa. Potser perquè determinats esports, com el bàsquet o el futbol, són més vistosos en nois que en noies. El potencial físic de les noies no és el mateix que el dels nois i aquest pot ser el motiu. Això no vol dir que les noies no juguin bé. També crec que, en el cas del bàsquet, si es reduís la mida de la pilota i es baixessin les cistelles podria haver-hi esmaixades i seria més espectacular. M'ho comentava una vegada una jugadora professional.
Com s'encara la maternitat competint en l'esport d'elit?
No és cap problema. He conegut noies que han parit i al cap de tres mesos ja tornen a córrer. Fins i tot noies d'alt nivell que han sortit a córrer prenyades. Amb més precaució, és clar. Depèn de la motivació de cadascuna. Si la gent del voltant hi ajuda, una dona pot passar un embaràs i continuar amb la seva carrera.
En el seu cas, amb fills bessons, com gestiona la vida familiar?
La meva parella, que és una dona, m'ajuda moltíssim. L'embaràs el va passar ella, però la feinada hi és igualment per a totes dues. El 2011, per exemple, els meus resultats esportius no van ser bons, perquè era impossible amb bessons recent nascuts. A les nits ni dormia. Però quan els nens van començar a anar a la guarderia tot va agafar forma i l'any següent vaig guanyar el campionat del món. La col·laboració, l'ajuda i les ganes mouen muntanyes.
Si la parella hagués estat un home, suposo que hauria esperat la mateixa actitud.
En aquest cas potser hauria avançat la maternitat, però és clar que també continuaria i esperaria la col·laboració de la parella. Això no només és cosa de dones, sinó de dues persones.
Li agradaria quedar prenyada?
No ho descarto, però ara estic en un moment molt bo de la meva carrera. A més, ja tinc dos nens. Un tercer m'agradaria, però ara estic bé com estic. Si només hagués tingut un nen, segur que sí, però tenim bessons i ens omplen molt.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)