Opinió

Hisenda no hi pensa fer res?

Els clubs donen per fet que no passa res si no paguen

Cada setmana passen moltes coses en el món del futbol que, a més, es propaguen pels mitjans de comunicació, en què aquest esport (i tot el que l'envolta) s'ha fet omnipresent. Qualsevol ximpleria de Mourinho és magnificada amb mil interpretacions. Qualsevol silenci de Guardiola es torna eloqüent a través de mil suposicions. I si no en passen, de coses, o encara no hi ha prou paraules, hi ha mitjans que, com que viuen d'això, se les inventen. O posem-hi que forcen, provoquen, creen la notícia, si és que s'han de considerar notícies certes especulacions, suposicions i altra mena d'intoxicacions. La xerrameca és interminable, de manera que jo a vegades temo que també hi pugui contribuir. Mira que se'n diuen, de coses sobre el món del futbol i, en canvi, almenys que jo sàpiga, sembla com si ningú s'hagués preocupat per saber de la relació dels clubs de futbol professional amb Hisenda.

No hi havia indicis del deute? D'un deute de 752 milions d'euros! I tant que sí. Només un detall: quatre anys abans que ho fes Caridad García, diputada d'IU, Gaspar Llamazares també va preguntar al govern de torn pel deute dels clubs de futbol amb l'Agència Tributària. Aleshores era de 607 milions, de manera que en aquest període el deute ha augmentat 145 milions. No hi havia cap voluntat d'investigar-ho mínimament o de fer un seguiment del cas? Que no es considerava que pagava la pena saber-ho, parlar-ne i, què carai, denunciar-ho? De fet, es diria que, més que comentar el fet a propòsit de la informació requerida per la diputada d'IU, sobretot se n'ha parlat en relació amb les declaracions de l'exfutbolista Uli Hoeness, president del Bayern de Munic: “Paguem cents de milions d'euros als espanyols perquè surtin de la merda i després els clubs de futbol no paguen els seus deutes.” A veure, les declaracions tenen un component menyspreatiu i prepotent: participen de la idea que Alemanya, país ric, manté els desgraciats del sud europeu. Això quan allò que fan és imposar les condicions que més convenen als mercats financers. Posem en quarantena la primera part de la frase, però la segona és indiscutible: els clubs de futbol (espanyols) no paguen els seus deutes. A partir d'aquí, el tema fonamental no és si els mitjans de comunicació han considerat o no la importància del deute dels clubs amb l'Agència Tributària, sinó si l'Estat, a través dels governs espanyols, pensa fer-hi alguna cosa, és a dir si té la intenció de cobrar allò que se li deu i que, per tant, se'ns deu a tots. Allò que no s'entén (o sí que s'entén) és que els inspectors d'Hisenda puguin perseguir-te i fer-te la punyeta per una misèria que consideren un frau i, en canvi, els rics i poderosos puguin escapolir-se tan fàcilment de pagar uns impostos que, de fet, només suposen les escorrialles del seu capital. Però, a més, resulta que els clubs de futbol no paguen. Quina mena de butlla tenen? Es retallen els serveis públics i es pot prescindir de 752 milions d'euros? Es fan ulls grossos per pagar als clubs el servei d'entretenir-nos fins a l'alienació? El país se'n va a la merda, però ens calmen amb futbol? De fet, obnubilats per les estrelles dels equips respectius, sembla com si fos de mal gust criticar que cobrin tant. És evident que els clubs paguen desmesuradament molts dels futbolistes, entrenadors i la seva camarilla. Encara ho és més si no poden pagar Hisenda. O és que passen de pagar? O és que donen per fet que no passarà res si no ho fan? I a nosaltres ens està bé mentre el nostre equip jugui i, si pot ser, guanyi? Pensem-hi...

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.