Opinió

Intuïcions, certeses i judicis gratuïts

Els que es refugiaven en la superioritat d'un monoplaça per devaluar la F-1, des d'avui tenen un problema

És molt fàcil estripar els opinadors. Els que escriuen i els que xerren. Cobren –cobrem– per sotmetre els nostres judicis al veredicte de la realitat, del fet constatable. I, ja m'ho permetran els xerraires, els que deixem rastre escrit encara ens la juguem un punt més perquè és molt més fàcil que ens retreguin una conclusió errònia. Un fitxer mp3 no se l'endú el vent, però el paper continua sent el paper.

El 9 Esportiu té una secció diària que es diu A Favor i en Contra, a la plana 3. Dissabte, Lluís Simon i un servidor opinàvem sobre si Red Bull continuaria tenint el monopoli en la F-1. Aquesta no és una secció d'opinió estricta. No necessàriament el que es publica reflecteix l'opinió de qui signa, sinó que pretén donar pautes per a la reflexió, arguments per pensar i perquè el lector prengui posició davant una alternativa. Podríem fer una pregunta del tipus: Ha de renovar Guardiola pel Barça? Probablement el 100 per 100 de la plantilla d'El 9 –i de l'entorn del Barça– respondria que sí. Per tant, qui té més mèrit és qui acaba trobant elements per al no, encara que íntimament no els sustenti.

Tornem a dissabte. Ens la vam jugar. Tots dos. Lluís Simon sostenia que aquesta temporada continuaria sent de color Red Bull. D'arguments no li'n faltaven. La presència d'Adrian Newey, de Sebastian Vettel, el repartiment de rols entre els dos pilots, l'encertada base de partida, els quatre o cinc mesos de desenvolupament que només ells –i McLaren, Ferrari i Mercedes– es poden permetre... Raons irrefutables contra les quals només es podien oposar dèbils conclusions a partir de tres tandes d'entrenaments col·lectius i un judici d'intencions sobre les modificacions del reglament tècnic.

Dels tests de pretemporada es podia intuir que McLaren tenia un cotxe molt sòlid, que Mercedes havia fet un pas endavant, que Ferrari havia plantejat una suspensió de davant revolucionària però que no l'havia acabat d'entendre, que Lotus apuntava molt més amunt que Renault en els últims anys i que Sauber, Williams, Force India i Toro Rosso, o ens havien enganyat molt bé, o tenien arguments per estar en la Q3 i en els punts amb regularitat. Del nou reglament tècnic era fàcil deduir-ne que perseguia trencar l'hegemonia de Red Bull a base de prohibir l'element que, suposadament, els havia donat el monopoli l'any 2011, els escapaments que expulsaven els gasos cap al difusor.

Ahir, aquestes suposicions es van confirmar, però al mateix temps cap dels arguments que apuntalen la continuïtat del domini de Red Bull va quedar desmentit. Van menjar pols en la qualificació en un circuit que no els és favorable, però, tot i això, segon i quart. I McLaren, primer i tercer. I aquest Ferrari que per a alguns és un HRT, cinquè. I Maldonado hauria portat el Williams al sisè lloc si no s'hagués escalfat. I Schumacher estava en posicions de podi, amb tots els tenors en cursa, abans que se li avariés el canvi. I Räikkönen hauria pugnat pels primers llocs si no hagués estat pel cotxe de seguretat. I Checo Pérez va remuntar 15 posicions amb un Sauber.

Algú m'acusarà que no em mullo. Em sap greu, però si vull ser honest, no puc. Fer pronòstics és tan fàcil com equivocar-se. A veure qui és l'espavilat que la clava aquesta temporada. Tots els que es refugiaven en la superioritat d'un monoplaça per devaluar la F-1 i situar el pilot en segon terme, rere la màquina, tenen un problema. A veure quina nova teoria s'inventen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.