Opinió

Rivalitat paral·lela

El Barça no va tenir un partit plàcid però va superar els problemes. El Madrid va jugar més sense Mou a la banqueta

Jornada de transició. En aquesta lliga que es torna a jugar intensament a dues bandes, els dos rivals van mantenir les seves posicions. Enfrontant-se als seus rivals, però també examinant-se una mica ells mateixos. El Barça, per reconèixer-se en el paper de perseguidor implacable, la faceta que ha estrenat aquesta temporada a la lliga per les seves distraccions en el primer tram i per la poderosa intervenció de l'atzar, diguem-ne atzar, en la diferència de deu punts que es va arribar a establir. Per mantenir aquest posat de lluitar només per orgull propi més que per si de cas es donava l'oportunitat de remuntar. Per ser una mica repel·lent guanyant un partit rere l'altre sense donar-hi més importància, no fos cas que el rival paral·lel es posés nerviós si en el seu enfrontament li apareguessin dificultats. “Oblideu-vos de la lliga. No la guanyarem”, repetia insistentment l'entrenador blaugrana, fins que van començar a succeir els esdeveniments dels últims dies. El Madrid s'examinava ell mateix ahir per mirar de retrobar el rumb que durant un temps l'havia convertit en un líder sense fissures, a cavall de la seva capacitat de destrucció de les porteries rivals i amb les crosses dels arbitratges quan li convenia. Però s'examinava sobretot de la tensió nerviosa que ha acumulat en les dues últimes jornades, del pànic que l'entrenador havia transmès als jugadors.

El Barça no va tenir un partit plàcid a Mallorca. Tampoc no és que s'ho esperés. Era conscient que l'equip de Joaquín Caparós té recursos per incomodar-lo i estava preparat per afrontar-ho. Li va passar al començament del partit, potser el temps que va necessitar per adaptar-se a la gespa alta i seca. La defensa de tres homes que va disposar Guardiola també obliga a extremar l'atenció. La intensitat i la concentració van ajudar el Barça que la bona sortida del Mallorca no tingués conseqüències. L'estat mental i físic dels jugadors permet a l'equip superar les dificultats inherents al partit i les afegides. Com ara l'expulsió injusta de Thiago. Guardiola va aturar el cop posant una defensa de quatre. Mentre no es va poder defensar amb la possessió, ho va fer amb la posició. El Mallorca va empènyer, però el Barça va respondre amb la millor prevenció. Es va posar a jugar amb la pilota, la seva millor defensa, que es va acabar convertint també en el millor atac. Messi sempre està a punt per fer el que sap fer. Ell també defensa: fent gols o creant-los. En el primer, amb una falta lateral llançada amb molta malícia, amb una trajectòria diabòlica. En el segon, rematant al pal perquè Piqué tanqués el partit. Sense fer soroll, el Barça es va posar momentàniament a tres punts del Madrid.

Va ser molt momentani, perquè el Madrid va anar per feina contra la Real Sociedad. Sense Mourinho a la banqueta, l'alineació va ser per jugar a futbol i atacar. L'equip blanc va parar la caiguda, després que el comitè de competició l'havia amortida amb un altre cop de mà. Però això no s'ha acabat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.