Barça

Memòria històrica

L’antic Gimnàs Solé, a l’abast del Barça

El local municipal situat al punt on va néixer el FC Barcelona l’any 1899 ha quedat lliure d’ús en les últimes setmanes. En hipòtesi, seria possible crear un espai de memòria històrica al mateix lloc de la fundació del club

Malgrat que l’edifici original del segle XIX que va acollir l’antic Gimnàs Solé va anar a terra el març del 1996, quan el barri del Raval feia camí cap a l’exhaustiva transformació urbanística de les últimes dècades, continua havent-hi un lloc al rovell de l’ou de Barcelona on és rigorosament cert plantar-s’hi i proclamar que és allà on Joan Gamper i onze esportistes més van fundar el Barça el 29 de novembre del 1899. El lloc en qüestió no és cap secret, i sí un indret que surt tant als llibres d’història del club blaugrana com a les guies turístiques de Barcelona: la cantonada que conformen el carrer Pintor Fortuny i el de Montjuïc del Carme, on una doble placa recorda i situa el primer pas d’aquest viatge, que ja suma prop de 118 anys de camí. Si bé en parlar d’aquesta cruïlla de carrers és obligat fer l’important matís que el 1899 el carrer Fortuny –aleshores encara sense Pintor a la nomenclatura– i el de Montjuïc del Carme no s’entrecreuaven com ho fan en l’actualitat, aspecte que ha donat peu a un cert equívoc històric (del quals ens ocuparem en el capítol de demà), està documentat que l’edifici que es va enderrocar el 1996 era, previ pas per les reformes pròpies que el pas del temps va imposar i amb els canvis d’usos que la casa va tenir fins acabar fent la funció de garatge, l’immoble on hi hagué el Gimnàs Solé abans que el 1914 inaugurés unes noves instal·lacions. I més que provat, és notori i tangible que, en el solar resultant de l’enderroc, l’empresa pública i privada Procivesa, encarregada de gestionar els processos urbanístics de Ciutat Vella, hi va alçar un edifici d’habitatges –el color rosat de la façana li confereix certa singularitat visual– del qual es va reservar per a ús municipal l’entresòl i la planta baixa.

Per més que la memòria històrica, pel que té o com a mínim hauria de tenir de valor permanent, mai és una companyia sobrera, no parlaríem avui del lloc fundacional del Barça si no fos per un detall que el posa d’actualitat. Si convenim que la planta baixa d’aquest edifici modern alçat allà on hi hagué l’antic Gimnàs Solé és el lloc més a tocar, més a peu de carrer, més palpable on hom pot entrar i dir que ha posat els peus a la casa on es va fundar el Barça, cal saber valorar com cal la novetat que el local hagi quedat lliure des de fa menys d’un mes.

El trasllat de l’oficina de l’habitatge de Ciutat Vella, el servei municipal que fins a mitjan mes de maig operava en aquest local a una nova seu a la plaça Salvador Seguí, també al Raval, ha deixat en desús aquest espai, fet del qual donen fe els papers cartró que tapen les vidrieres o les pintades que alguns grafiters s’han afanyat a estampar a les seves parets exteriors.

Però si passar aquests dies per la cantonada dels carrers Pintor Fortuny i Montjuïc del Carme no és un regal a la vista, sí que és una invitació a fer volar la imaginació. A la curta, per preguntar a quin nou ús es destinarà el local del qual es pot dir amb propietat “aquí va néixer el Barça”. Les fonts municipals consultades per aquest diari donen llargues a la pregunta sobre la reutilització de l’espai. S’estudiarà el millor ús possible, està en procés decidir què s’hi posarà, s’haurà de veure quin equipament municipal hi va... Que el més calent és a l’aigüera ho prova que, de totes les informacions publicades en mitjans municipals sobre el trasllat de l’oficina de l’habitatge a la plaça Salvador Seguí, cap d’elles dedica ni mitja paraula a explicar a què es destinarà el local que queda buit, d’uns 300 metres quadrats. L’ús més factible d’entrada és que el pugui aprofitar l’empresa Foment de Ciutat, continuadora de Foment de Ciutat Vella (hereva al seu torn de Procivesa) i que continua activa a l’entresòl de l’edifici. Però davant la possibilitat que el lloc pugui endinsar-se en un indeterminat període d’indefinició abans no quedi clar el seu nou destí, la imaginació pren volada llarga. I si...

El Gimnàs Solé del segle XXI

I si resultés que la recuperació de la seu fundacional per part del Barça no fos cap quimera? I si algú convingués que aquest “millor ús possible” que es buscarà a l’espai no fos altre que un retorn als orígens blaugrana? I si fos aquest el moment més viable que mai hagi existit perquè el club torni a posar els peus allà on va néixer? I si el barcelonisme estigués en mans d’una junta directiva a la qual li importés prou de debò la memòria històrica que mogués peça per tal de fer el gran gol, el de la mare de totes les recuperacions històriques abastables? Una restablerta que, en aquesta ocasió, no tindria forma de llibre, ni de documental, ni de festa amb evocacions nostàlgiques, ni d’homenatge més o menys aconseguit, sinó que prendria cos com la casa on tot això s’esdevindria.

Un centre de memòria històrica del Barça que albergués, per exemple, i continuant l’imaginari viatge, un segon centre de documentació a més del que ja hi ha a les entranyes del Camp Nou, una biblioteca del Barça a disposició de tots els socis i aficionats, la museïtzació permanent de material històric valuós que ha quedat fora de l’òrbita del Museu, avui més aviat concebut com un espai de gaudi turístic que no pas un centre de referència de la cultura barcelonista. Es farien creus de les joies documentals i sentimentals que van acumulant pols i desinterès en algun magatzem, així com de les peces de l’impressionant fons d’art del club que dormen des de fa mil i una nits empaquetades lluny de qualsevol mirada.

Un espai que no caldria tampoc que fos estàtic. Conferències, xerrades, debats, taules rodones al voltant del passat, present i futur del Barça, exposicions temporals, presentacions de llibres i projeccions de documentals sobre la història blaugrana el dotarien d’un dinamisme que faria que la memòria històrica fos, per fi, l’ítem quotidià que mereixen els 118 anys de trajectòria que ens han dut fins aquí, i no només una agenda de celebracions, segons marca el calendari d’efemèrides. Contra la postura acomodatícia dels que creuen que la història del Barça ja està tota escrita, la lucidesa i l’empenta dels convençuts que està bàsicament per reescriure. I en última instància, o primera segons es miri, aquest imaginat però no utòpic Gimnàs Solé del segle XXI podria ser també un espai d’oci, un cafè-bar on unes quantes pantalles de televisió convoquessin els barcelonistes a seguir les evolucions dels equips blaugrana en totes les seves expressions esportives. On anem avui a veure el partit del Barça? “Al Gimnàs Solé on es va fundar.” 1899... neix el club que porto al cor... blaugrana els seus colors...

Deixem el somni i baixem la pilota a terra, que és precisament per on la jugava el Barça que més somnis va fer possibles. Caldria, és clar, l’entesa del club amb l’Ajuntament de Barcelona, titular del local. Una negociació que admetria diverses formes d’acord (lloguer de l’espai, permuta de propietats...), així com la pertinent tramitació del canvi d’usos. Entendre’s en benefici d’ambdues parts no seria cap excepció a la norma. Són moltes les entitats privades que ocupen locals de titularitat pública, un acord que sovint té com a pretext un interès col·lectiu que tampoc en aquest cas hauria de ser cap obstacle. Algú gosaria negar que la transversalitat social del club blaugrana i del barcelonisme com a fenomen de masses no responen a la definició de bé comú? I encara més, si l’interès blaugrana en recuperar el lloc on va començar tot fos ferm, algú amb una mica de senderi hi oposaria que l’espai és més idoni per rebre una oficina municipal, factible en qualsevol altra ubicació, que no per reobrir les portes al Barça, que té en aquest indret concret i només en aquest el seu origen?

Si fos més avall, també

En la posada en escena de la possibilitat que ens limitem a apuntar, queda un serrell per abordar. Hem començat dient que la confluència dels carrers Pintor Fortuny i Montjuïc del Carme és el punt més fidedigne que ens situa en el punt zero de la fundació blaugrana, però tenint en compte que l’entramat urbà dels dies de Gamper no era l’actual, s’esdevé per naturalesa una pregunta.

“On va néixer exactament el Barça?” Així titulava Josep Bobé l’article publicat a L’Esportiu el 10 d’octubre passat. L’autor de “Quan no érem ni onze” –regal imprescindible pels gurmets de la història blaugrana, el primer any de vida del club novel·lat i rigorosament documentat– presentava la hipòtesi que el número 5 de Montjuïc del Carme, adreça del Gimnàs Solé, es trobés a meitat d’aquest carrer, i no tocant a Pintor Fortuny, com històricament s’ha dit en un error induït pel fet que ambdós carrers aleshores no s’entrecreuaven. I lluny que aquesta diferència d’escassos quinze o vint metres desvirtuï l’afirmació clàssica sobre el lloc de fundació del Barça, encara hi afegeix més motius perquè la possibilitat de recuperació de l’espai prengui cos.

Perquè, per bé que hem parlat fonamentalment del local de la planta baixa, també l’entresol de l’edifici és una dependència municipal, com ja hem dit destinada avui a la seu de l’empresa Foment de Ciutat. La particularitat d’aquesta planta rau en l’existència d’un pati interior que enllaça i permet el pas fins a l’edifici que tanca l’illa de cases per la banda de mar, és a dir, l’immoble situat a la cantonada dels carrers Carme i Montjuïc del Carme (als baixos del qual restà oberta fins a l’últim dia del 2014 la històrica botiga El Indio). Una continuïtat de pas, doncs, que engloba tant sí com no el lloc exacte de fundació del Barça, sigui més amunt o més avall del carrer.

Quan fins i tot les petites controvèrsies històriques juguen juntes en la mateixa direcció, seria imperdonable que algú optés per transitar la direcció contrària. No movent peça qui l’ha de moure o no facilitant l’entesa vers una possibilitat històrica que, un cop el destí l’ha posat a l’abast, només té el perill de ser desaprofitada.

300
metres quadrats
té el local que ha quedat lliure allà on el Barça es va fundar l’any 1899 i que el club podria fer seu
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)