Barça

Lluny de la Masia fa força fred

L’adeu sobtat de Sergio Gómez al Borussia Dortmund ha revifat l’etern debat sobre la fuga de talents del planter blaugrana

A banda dels diners, ja que algunes ofertes són molt altes, les perles marxen per arribar més ràpid a l’elit, en considerar que al Barça hi ha molta competitivitat, amb l’agreujant del cúmul de fitxatges que últimament s’estan fent al filial

El cas del jove talent Sergio Gómez, fitxat aquest hivern pel Dormund sense que el Barça pogués fer res per evitar-ho, ha tornat a posar damunt la taula l’etern problema de l’entitat blaugrana, que any rere any veu com algunes de les seves perles més il·lusionants se’n van del planter poc abans de la seva edat adulta, just en el moment en què s’acosta el seu pas al professionalisme. L’adeu inesperat de Gómez, per qui el Dortmund ha pagat els 3 milions de la seva clàusula, amplia encara més una extensa llista que, sense anar més lluny, l’estiu passat van ampliar Èric Garcia i Jordi M’boula, dos futbolistes cridats a arribar al Camp Nou. El primer, un dels centrals amb més projecció dels darrers anys, va marxar al City, mentre que M’boula se’n va anar al Mònaco, que com en el cas de Gómez va posar damunt la taula els 3 milions de la clàusula. Per sort, a última hora el Barça va poder capgirar el futur del lateral Mateu Morey, que finalment es va quedar quan semblava que marxaria al Bayern.

El tracte d’estrella que es dona a aquests jugadors és un dels principals esculls amb què es troba el Barça, que entén que la fitxa dels joves talents ha de progressar a poc a poc, la qual cosa provoca que econòmicament no pugui competir amb les ofertes que els clubs interessats posen damunt la taula. A més, tampoc ajuda l’enorme nivell del primer equip del Barça, farcit d’estrelles, que fa que els joves talents prefereixin seguir el seu camí lluny del Camp Nou, en entendre que en cas de quedar-se poden veure aturada la seva progressió. “Cada cas és diferent, però en general el que succeeix es deu a dos punts fonamentals. El primer és l’aspecte econòmic, ja que hi ha equips, especiament de la Premier, que fan unes ofertes molt altes. I després, és clar, hi ha el tema esportiu. Al Barça hi ha moltíssim talent i a la llarga no caben tots els jugadors. Es genera un efecte embut. Els grans clubs europeus són molt atractius per als joves talents, als quals els ofereixen projectes d’evolució molt més ràpida. Tot plegat provoca que hi hagi jugadors que optin per seguir la seva carrera fora”, explica Bruno Batlle, el director general de l’empresa de representació de jugadors Prime Time Sports. Un cas concret és el de Julio Pleguezuelo, actualment cedit al Nàstic, i que el 2013 va decidir acceptar una proposta de l’Arsenal. “Quan vaig complir els 16 anys, l’Arsenal em va fer una oferta esportiva molt bona. El Barça és un gran club, però el cert és que és molt difícil arribar al primer equip, així que no ho vaig dubtar gaire. Era una excel·lent oportunitat de seguir creixent com a futbolista i com a persona”, opina el defensa.

Darrerament, a més, també està jugant un paper important en la fuga de talents la política esportiva duta a terme al Barça B, nodrit en excés per fitxatges externs a la recerca de major experiència per a la categoria, i que en alguns casos és interpretada com un mur afegit a un ascens ja de per si complicat. Sergio Gómez n’és un bon exemple, ja que malgrat el seu enorme nivell –va ser escollit segon millor jugador del passat mundial sub-17–, aquesta temporada només havia disputat 21 minuts amb el filial. Si a això s’afegeix una oferta del Dortmund d’1 milió d’euros de fitxa i amb un llaminer projecte de creixement esportiu, el resultat acaba sent més previsible del que pot semblar a simple vista.

Futur desconegut

Cesc Fàbregas. Aquest va ser el primer cas mediàtic de la fuga d’una perla de la Masia, que amb només 16 anys se’n va anar a l’Arsenal sense que el Barça tingués dret a rèplica. Els gunners, de fet, es va convertir en un assidu a pescar en aigües blaugrana, fins a endur-se jugadors com Fran Mérida –que va acabar sent condemnat a pagar 3,2 milions d’indemnització–, Bellerín, Toral i Pleguezuelo, i sempre amb la negativa del Barça perquè l’operació es formalitzés. El cas de Cesc, com el de Piqué, van generar, però, una visió equivocada dels beneficis que suposava marxar del Barça, ja que tots dos van acabar triomfant en l’elit i, de fet, tornant a vestir de blaugrana. La realitat, però, és ben diferent, ja que els precedents diuen que sortir de la Masia per voluntat pròpia acostuma a no generar l’èxit esperat. Fran Mérida, Dani Pachecho (Liverpool), Jon Toral, Pol García (Juventus), Rochina (Blackburn), Pleguezuelo i Sergi Canós (Liverpool), per citar només alguns exemples, van escollir al seu dia buscar fortuna lluny de Can Barça, i amb els tècnics desitjant la seva continuïtat, i l’èxit que van assolir va ser força discutible. A l’altra banda, a més de Cesc i Piqué, cal situar Icardi i Bellerín, que sí que han aconseguit fer-se un nom, tot i que en el cas del lateral, per exemple, va fer tot el possible l’estiu passat per tornar al Barça, fet que va posar de nou damunt la taula el gran debat sobre si el club ha de fer grans inversions per fitxar jugadors que al seu dia van marxar per voluntat pròpia. Anys abans ja havien sonat els noms de Nolito –quan estava al Celta– i de Grimaldo, dos futbolistes que van decidir fer les maletes quan estaven a les portes del primer equip, en entendre que no tindrien oportunitats. Diferents són els casos de Bobby Adekanye (Liverpool) i de Take Kubo (FC Tokyo), dos joveníssims talents que van decidir canviar d’aires per la sanció de la FIFA al Barça, per la qual s’havien d’esperar fins a complir els 16 anys per poder tornar a vestir de blaugrana.

Només el temps dirà si Jordi M’boula, Eric Garcia i Sergio Gómez es van equivocar o no quan van decidir seguir la seva carrera lluny del Barça, un club que any rere any veu com alguna de les perles cridades a triomfar al Camp Nou opta per marxar, il·luminats pels diners i per la promesa d’arribar més ràpid a l’elit, tot i que en la majoria de precedents s’ha demostrat que lluny de la Masia fa força fred.

També hi ha un motiu econòmic, ja que hi ha clubs que ofereixen unes quantitats molt altes
Bruno Batlle
dir. gen. prime time sports
Hi ha clubs que ofereixen projectes d’evolució ràpida, i això crida l’atenció de jugadors que veuen que al Barça hi ha molt talent acumulat
Al Barça és difícil arribar al primer equip, i l’oferta de l’Arsenal va ser molt bona, així que no ho vaig dubtar
Julio Pleguezuelo
jugador del nàstic
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)