Luis Enrique té infinitat de variants per completar un mig del camp del Barça; però, avui dia, en els partits més importants, té molt clar que la tripleta indiscutible a la zona ampla és la formada per Busquets, Iniesta i Rakitic. Pel que fa als dos primers, ningú dubtava que cap dels nouvinguts podria fer-los ombra perquè el primer no té relleu, ni a l'equip blaugrana ni possiblement al món, i en el cas del manxec la seva màgia és única i Luis Enrique li està administrant els minuts de manera impecable en aquest inici de campionat, en què ja ha tingut una lesió.

Si hi havia algun dubte sobre qui podria sortir damnificat amb les arribades de Denis Suárez i André Gomes, aquest podia ser Rakitic. Més que res, per la majestuositat dels altres dos i no per febleses del croat; perquè en té molt poques, com va demostrar ahir en un grandíssim partit contra l'Atlético. A més a més, malgrat la sobreexplotació de mitjos, del seu perfil n'hi ha ben pocs en la plantilla. Ahir va estar sempre ben col·locat sobre el camp, va ser el guanyador en gairebé totes les pilotes dividides que van anar a parar a la seva zona i va ser un futbolista clau en la pressió avançada de l'equip. Sempre sent una opció per a Sergi Roberto, es va fer un tip de treballar per al conjunt contra un rival, l'Atlético, que sempre posa les coses difícils, i que al mig del camp té autèntics pencaires, com ara Gabi o Koke.

Rakitic també té un do especial i és que els seus gols acostumen a ser importants. El d'ahir va servir per obrir la llauna –és l'onzena vegada que ho fa en el Barça– quan els blaugrana més ho necessitaven. Tenien el domini del joc, però l'excel·lent defensa dels de Simeone els impedia generar grans ocasions de gol. A la sortida d'un córner, Neymar va tocar en curt cap a Iniesta i aquest va servir una pilota deliciosa perquè Rakitic la pentinés suaument i superés Oblak. La pissarra d'Unzué, que després del gol es va abraçar amb Luis Enrique, va tornar a funcionar. Era el seu segon gol en la lliga; el primer també el va marcar de cap en el triomf al nou San Mamés per 0 a 1. Aquell dia qui va fer-li la centrada va ser Arda Turan.

Com la resta de companys, es va saber sobreposar a les baixes prematures de Sergi Busquets i Leo Messi i ho va intentar tot per capgirar l'empat, com quan va liderar un contraatac finalitzat per Neymar que no va acabar en gol per poc, o pocs minuts abans del final, quan va assistir Jordi Alba, que va rematar massa alt. Seu va ser l'últim xut del Barça, massa fluix i desviat.