La sala de l'últim pis d'El Corte Inglés de Maria Cristina va quedar molt petita per acollir l'acte de presentació de La jugada de la meva vida, les memòries d'Andrés Iniesta, escrites en col·laboració amb els periodistes Marcos López, d'El Periódico de Catalunya, i Ramon Besa, d'El País, i publicades per l'editorial Malpaso. No hi faltava ningú. Ni les persones més importants de la seva vida, la dona i els fills, ni la seva família –pares, germans, cunyats i sogres– ni la plana major del club, encapçalada pel president, Josep Maria Bartomeu. Tothom va voler fer costat a Iniesta el dia del tret de sortida d'un llibre en què s'obre de bat a bat perquè la gent el pugui conèixer millor.

Un gest que, com molt bé va recordar Marcos López, gairebé cap esportista d'elit espanyol s'ha atrevit a fer. “Hi ha molta sinceritat i honestedat en el llibre. Iniesta s'ha buidat, està escrit amb el cor”, va assenyalar el periodista Raül Llimós, presentador de l'acte. “És una obra d'art escrita a sis mans”, va reblar. Tenint en compte que Iniesta té 33 anys i que ni tan sols està retirat, la pregunta sobre la raó per la qual s'havia aventurat a escriure unes memòries era obligada. “Fa molt temps que tenia aquesta il·lusió i que tenia una cosa a dins que volia compartir, i expressar el que ha estat la meva vida i moments molt importants. També com interpreto l'esport. És clar que em queda molt per viure, però el que queda reflectit aquí és com veig la vida i l'esport”, va explicar el protagonista. El manxec va admetre que l'obra està feta amb “pur sentiment” i que ha explicat les coses “amb naturalitat”. No es va estar d'agrair als dos periodistes que l'han ajudat “dos fenòmens” per tota la feina que havien fet i va detallar que l'experiència els havia enriquit a tots tres.

Marcos López va revelar que Iniesta li va proposar escriure el llibre el mes de maig del 2012, però que s'havia anat allargant per culpa d'alguns episodis, com per exemple, la mort de Tito Vilanova. “Ha estat un privilegi que l'Andrés ens hagi permès entrar en la seva vida. No és fàcil desxifrar-lo, perquè és senzill però complex. És taure, i molt tossut, ha estat a sobre del llibre constantment. Estava connectat de 8 del matí 1 de la matinada.” Ramon Besa va deixar molt clar que abans d'escriure el llibre s'havia de definir molt bé el “to” i que no volien que fos “carrincló”. Calia fer un treball de camp per reflectir molt bé com pensava l'Iniesta. Per fer les memòries, els autors han parlat amb més de 100 persones, i ahir tampoc es van voler oblidar de donar-los les gràcies. “La disposició dels jugadors del Barça i el Madrid ha estat impressionant”, va afegir Marcos López.

Sobre els moments difícils en la vida d'Iniesta, com quan va morir Jarque i va estar lesionat, també se'n parla, i ahir el manxec va destacar que si se'n va sortir va ser gràcies al fet d'estar envoltat d'un entorn que estima i l'estima: “Forma part de la vida superar adversitats, però el més important és rodejar-te de la teva gent i avançar.”