Certament. Així és. Són partits màgics. El futbol en essència. Qualsevol futbolista vol jugar un partit com aquest. Tenir la sort de disfrutar-lo des de cada barri, per dir-ho d'alguna manera, va ser un autèntic privilegi.

Són dos mons. Cada club té la seva idiosincràsia. Són dos clubs enormes mundialment. Amb molta història. En l'aspecte personal em costa fer comparacions, perquè hi vaig viure etapes molt diferents. Jo m'he criat al Real Madrid. He estat més anys en aquella casa. Allà em vaig fer jugador. Però també guardo bon record de Barcelona. Més a títol personal que futbolístic. Durant els dos anys que hi vaig estar no vam tenir els èxits ni practicàvem el futbol brillant que se li ha vist al FC Barcelona en els últims anys, però em van tractar francament bé i conservo moltes amistats amb les quals també coincidíem a la selecció.

El 5-0 del Camp Nou va ser molt dur. Jo estava en un bon moment. Estava sent titular habitualment. Aquell dia ens en van fotre cinc i a sobre em vaig lesionar el genoll. Crec que va ser en una acció amb Guardiola, no sé si just uns minuts abans d'aquell mític gol de Romário. Vaig trepitjar malament la pilota i vaig caure malament. El 5-0 del Santiago Bernabéu de la temporada següent el vaig disfrutar més. Ens vam treure l'espina. Recordo que vaig entrar al final per Zamorano.

Hem estat junts en moltes batalles. És bona gent. Un guanyador. Un professional. A Barcelona, hi va encaixar molt bé quan hi va arribar. Al culer els agraden els futbolistes amb caràcter. Ara, com a entrenador, ha aconseguit molts èxits també al Barça. Des de fora sorprèn que se li qüestionin algunes coses amb tot el que ha guanyat aquest equip els últims dos anys.

Zidane ho ha estat tot com a jugador. Ha estat un dels grans. I ara també està demostrant la seva vàlua a la banqueta. Al Castella ja ho va fer bé, el president va apostar per ell per agafar el primer equip i, fins ara, l'aposta li ha sortit bé a Florentino. No tothom guanya una Champions en el seu primer any.

Això no ho sé. El que sí que et puc dir és que Zidane és l'entrenador que necessitava el Madrid. El millor perfil d'entrenador possible. És un amant del diàleg, deixa espai als futbolistes i té una relació propera amb ells. És una persona calmada, pausada...

El Real Madrid segurament hi arriba una mica més eufòric. El Barça hi arriba més dubitatiu després del partit de Sant Sebastià. Però pot passar qualsevol cosa. En partits així és difícil fer pronòstics. En els dos equips hi ha jugadors de primera línia mundial que poden decidir un partit.

Si guanya el Barça, es posa a tres punts. Si guanya el Madrid, s'escapa a nou. Nou punts són bastants. El Barça sortirà a guanyar, però crec que el Madrid s'equivocaria si no surt a guanyar també. Jo crec que tots dos seran atrevits i fidels al seu estil.

Personalment, crec que seria una mica agosarat posar-lo des de l'inici. Fa massa temps que està parat. Segur que tindrà minuts, però dubto que sigui titular. Però és evident que és un futbolista diferent. És capaç de desequilibrar amb el seu talent. És molt intel·ligent. És un jugador clau al Barça.

Qualsevol equip notaria les baixes d'aquests tres futbolistes. Però bé, crec que aquest any el Madrid té una plantilla més àmplia. Kroos i Bale estaven jugant bé, i Morata estava fent gols. Veurem què fa Zidane. L'altre dia en la copa va reaparèixer Casemiro... Ja ho veurem.

[Riu] No hi ha dues Pilotes d'Or? Jo en donaria una a cadascun. El que és injust és que un dels dos se'n quedi sense. Any rere any estan al màxim nivell. Ho demostren amb títols i amb gols. És increïble aquesta constància. Són dos regals per al futbol. No m'atreveixo a decantar-me per l'un o per l'altre.