No era fàcil lluir amb els cracs de vacances, el capità a la banqueta i la consigna que ha de ser el col·lectiu qui porti el pes. Ahir, de fet, va anar així la cosa: la golejada a l'Hèrcules es va sostenir en una més que acceptable actuació global de l'equip. El hat-trick i les jugades antològiques, els va posar Arda Turan, però el Barça es va desfer del seu rival per una notable actuació del conjunt. Hi va haver, a més, dues estrenes golejadores que mereixen ser destacades. La primera, la del francès Lucas Digne, que va obrir la llauna quan moria la primera part, resolent una jugada en què també van intervenir Arda i Rafinha. La segona, la més esperada de la nit, va tenir com a protagonista Paco Alcácer. De fet, els culers l'esperaven des que va començar la temporada. I la prova més evident és que, tot i que el davanter de Torrent va signar el 5-0, amb tot dat i beneït i quan ja s'havien jugat 73 minuts de partit, el seu va ser, segurament, el gol més celebrat de la nit.

Els 64.000 espectadors, socis i no socis, que ahir es van donar cita a l'estadi, van cridar com si decidís l'eliminatòria el primer gol d'Alcácer amb la samarreta del FC Barcelona. Ja tocava, després de 574 minuts de partits oficials sense veure porta: set de lliga, dos de Champions i l'anada d'aquesta eliminatòria de copa. Massa per a algú com ell, nascut per al gol. El cas és que la sequera se li va acabar quan va rematar de cap, a dins de l'àrea petita, una centrada de Rafinha Alcántara que va rebotar en un defensa. El porter no va arribar i l'estadi va esclatar. Especialment en l'Espai d'Animació, darrere de la porteria del gol nord, on precisament es va produir la jugada. Allà on durant tot el partit s'havia escoltat, de manera repetida: “Paquito Alcácer, Paquito Alcácer.”

Com quan va marcar en l'amistós de Doha, la setmana passada, Alcácer ho va celebrar amb un gest alliberador, estirant els braços cap avall i esbufegant. Abans del final, hauria pogut signar un doblet en un parell d'accions en què Iván Buigues li ho va negar. En la primera va tornar a rematar de cap des de molt a prop i el porter va reaccionar ràpidament. La pilota, en qualsevol cas, va caure a peus d'Arda, que va afusellar la porteria de l'Hèrcules. En la segona, quan faltaven tres minuts per al xiulet final, ho va provar amb un xut des de fora de l'àrea, una acció que havia assajat durant el partit. Buigues, però, va tornar a parar.

Sigui com sigui, Paco Alcácer ha obert, per fi, la llauna. Una bona manera d'acabar l'any. Una bona manera d'encarar el que resta de temporada.