Un quart de segle després de començar la seva carrera com a entrenador, a la banqueta de l'Ajax, i amb un total de vint títols en el seu palmarès, Louis van Gaal tanca definitivament la seva característica llibreta. Als 65 anys, i ara sense equip després de dues temporades al Manchester United, d'on es va acomiadar l'estiu passat guanyant la FA Cup, el tècnic holandès ha decidit posar punt final a una trajectòria plena d'èxits, per motius familiars, tal com explicava en la seva edició d'ahir el diari holandès De Telegraaf. “Han passat tantes coses a la meva família...”, explica l'exentrenador del Barça en dues etapes (1997-2000 i 2002-03), en referència a les recents morts del seu gendre i de la seva germana petita, que l'han fet prendre aquesta decisió que ja tenia mig meditada. I és que després del mundial del 2014 i de la segona etapa de dos anys amb la selecció holandesa, ja va estar a punt de retirar-se, però “llavors va sorgir l'opció d'anar a entrenar a Anglaterra”, comentava el mateix Van Gaal, que allà on ha entrenat, en l'àmbit de clubs, sempre ha guanyat títols, fins i tot amb l'AZ Alkmaar, amb el qual es va endur, contra tot pronòstic, l'Eredivisie.

Més enllà del seu extens palmarès –amb l'Ajax, al qual va estar sis anys, ho va guanyar tot i va continuar sumant títols al Barça, l'AZ, el Bayern de Munic i el Manchester United–, l'altre gran èxit amb el segell de Van Gaal que ha deixat en tots els equips que ha dirigit, i també en la selecció holandesa, han estat els nombrosos jugadors que ha descobert del planter i que ha fet debutar. Amb el conjunt ajacied ja va fer debutar futurs cracs com Davids, Seedorf, Finidi, Kanu i Kluivert i la història es va repetir amb la seva arribada al Barça. Xavi Hernández, Carles Puyol, Víctor Valdés i Andrés Iniesta, són els grans tresors que va deixar fruit de les seves dues etapes al Camp Nou, d'on tot i sortir per la porta del darrere i ser rellevat per Radomir Antic, en el seu primer cicle blaugrana sí que va guanyar dues lligues, una copa, i una supercopa d'Europa –gràcies a la recopa guanyada pel seu antecessor, Bobby Robson.

De Van Gaal com a entrenador del Barça (cinquè tècnic amb més partits dirigits, 200), també van passar a la història la seva mala relació amb la premsa i les constants crítiques de l'entorn, i frases com “siempre negativo” o “tú eres muy malo”, però no hi ha dubte que la seva petjada va ser decisiva per crear el que uns anys després es va convertir en el millor Barça de la història. “L'edat no importa, l'experiència, sí. Però se'n pot tenir amb 16 o 18 anys”, ha assegurat algun cop Van Gaal, que al llarg d'aquests 26 anys a les banquetes ha fet debutar gairebé un centenar de joves. L'últim gran descobriment, Marcus Rashford, que es va entrenar amb el primer equip del Manchester United amb només 18 anys i ja sap també què és disputar una gran cita amb la selecció anglesa, ja que va participar en la darrera Eurocopa a França.

Jofre Mateu, que a final del 2016 va tancar la temporada a la lliga índia, va ser un dels onze joves que va debutar amb el primer equip del Barça gràcies a Van Gaal, amb 18 anys. “Va ser un somni complert i li estic agraït per apostar per mi. En tinc un bon record, encara que després no vaig tenir continuïtat”, explica el lleidatà a L'Esportiu, ara ja amb 36 anys. Destaca també que “era un tècnic dur, molt convençut de les seves idees, amb mala llet i amb poca mà esquerra, no només amb la premsa, sinó també amb el vestidor, però alhora proper i sense maltractar ningú”. El que també té clar Jofre és que “amb un altre entrenador, segur que no haurien sortit tants jugadors del planter, ja que hi creia molt i ho potenciava, i tractava de ser formador amb tothom, no només amb els joves”. Segons Jofre, “la seva tossuderia” també va ser clau “per fer evolucionar i aportar certs canvis al joc del Barça, també pel que fa al joc de posició, i cap a millor, cosa que se li ha de reconèixer i que no era gens fàcil”.

L'exblaugrana José Mari Bakero va deixar el Barça la temporada anterior a l'arribada de Van Gaal, però a final del 1999 va tornar al club com a ajudant del tècnic holandès, cosa que el converteix també en una veu autoritzada per parlar dels seus mètodes i de la seva personalitat. “Van Gaal era molt metòdic, amb moltíssim ordre. Si comparem diríem que Cruyff era instint, intuïció i viure el moment. En canvi, Van Gaal era programació, treball a curt i mitjà termini”, comentava ahir l'excapità blaugrana al programa Què t'hi jugues! de la Cadena SER, que no dubta a considerar l'holandès com “un dels grans, que ha marcat molt el futbol holandès”. Més enllà d'això, Bakero també va defensar la feina de Van Gaal al Barça i valora encara tot el que va aprendre d'ell: “Pocs entrenadors haurien aguantat la pressió que ell va suportar. L'entorn no era el millor quan va entrenar aquí, i a mi em va donar l'oportunitat d'estrenar-me com a tècnic, treballant amb ell i amb Mourinho... Em va aportar moltíssim.”