Només té 19 anys, però ja sap què es marcar un gol al Barça. “Va ser un dels dies més feliços de la meva vida. Vaig posar la cirereta a tot el que m'havia passat al llarg de l'any amb aquell gol”, comentava Mikel Oyarzabal (Eibar, 21 d'abril del 1997) en una entrevista recent al diari AS (26 de novembre del 2016) quan se li preguntava per aquell impecable cop de cap que va batre Bravo. Va ser el 9 d'abril del 2016 i va servir perquè la Real Sociedad s'imposés 1-0 i afegís un capítol més a la malastrugança que acompanya l'equip blaugrana a Anoeta.

Nou mesos després d'aquell gol, Oyarzabal s'ha consolidat com un referent de l'actual conjunt txuri-urdin i ha confirmat les altes expectatives que ja despertava en les categories inferiors. De fet, només Illarramendi i Íñigo Martínez –a banda del porter Rulli– acumulen més minuts en la lliga, ja que s'ha erigit en un fix a la banda esquerra d'un atac que comparteix habitualment amb Willian José i Carlos Vela. Disset titularitats en les divuit jornades disputades en són el millor exemple. Xifres brillants per a un futbolista que, tot i la seva joventut, també sobresurt per la seva maduresa, com molts dels seus companys i tècnics han destacat. Un d'ells és Asier Santana, que abans de ser l'actual entrenador del Real Unión va dirigir Oyarzabal al Sanse –filial de la Real Sociedad– abans que fes el salt al primer equip: “L'eclosió a primera sorprèn per l'edat, però ja apuntava maneres. Es veia que tenia el cap ben moblat i un futbol molt complet.” Dues virtuts que, com afegeix, “l'estan ajudant a l'hora d'encadenar alineacions”. I mentre va cremant etapes en l'elit a ritme vertiginós, encara té temps per estudiar empresarials i aprovar totes les assignatures del primer curs.

David Moyes va ser qui el va fer debutar a primera (el 25 novembre del 2015, al camp del LLevant) amb només 18 anys i quan només feia deu partits que jugava amb el filial txuri-urdin. “Al Sanse, tot i portar poc temps, ja se'l veia que anava molt llançat i demostrava que podia jugar més amunt. Les necessitats del primer equip van fer que el cridessin i va respondre com s'esperava”, recorda Santana. Quan se li pregunta per les virtuts futbolístiques d'Oyarzabal destaca: “Gairebé mai se l'ha de corregir. És tan intel·ligent que sap escollir bé l'acció que ha de fer al camp. És un futbolista molt complet.”

La destitució de Moyes i l'arribada a la banqueta d'Eusebio Sacristán no van afectar la progressió del jove davanter, que el curs passat ja va signar sis gols en el campionat. “Segurament la proposta d'Eusebio l'ha beneficiat, perquè el fet d'estar més temps en contacte amb la pilota afavoreix aquest tipus de jugador”, assenyala Santana. “Però sense pilota també pressiona i s'ajunta molt bé amb els companys”, afegeix.

Com és d'esperar, Oyarzabal ja ha cridat l'atenció de diversos clubs poderosos, cosa que ha propiciat que la Real Sociedad s'hagi afanyat a renovar-lo fins al 2022, amb una clàusula de rescissió de 50 milions i que s'eleva a 60 “en casos especials.” Una mesura que va dirigida principalment a frenar les presumibles pretensions de l 'Athletic –el gran rival basc– de temptar la nova perla del club txuri-urdin.

Aquesta nit, si així ho considera Eusebio, Oyarzabal disputarà el seu quart enfrontament amb el Barça coincidint amb l'anada dels quarts de la copa. Ho farà després d'erigir-se en l'heroi de l'anterior eliminatòria disputada per la Real Sociedad, contra el Vila-real, en què va signar dos gols. El primer, en el duel d'anada, jugat a Anoeta i que va completar el 3-1 final. Set dies més tard, al Madrigal, va repetir per tal d'establir un empat (1-1) que segellava del tot la classificació del conjunt basc.

No hi ha dubte que va ser una actuació ben profitosa, tant en l'aspecte col·lectiu com personal. I és que l'encert de cara a porteria s'havia convertit en l'assignatura pendent d'Oyarzabal, que encara no s'havia estrenat aquest curs. Ell, però, no s'hi capficava: “Cada any i cada partit és diferent i cal afrontar-ho com ve. I si toca treballar en lloc de marcar gols, si les coses van així de bé, no m'importa”, havia comentat setmanes enrere.