Va bé, realment. L'únic que ha canviat és el futbol, perquè jo als matins treballava en el negoci familiar, que era una carnisseria. Quan vaig deixar el futbol vaig seguir treballant a la carnisseria, i encara hi treballo.

Va ser un dels meus trets, sí. Vaig començar a jugar a tercera i la majoria estudiàvem o treballàvem, i ens entrenàvem a les set de la tarda, com la majoria d'equips de tercera. Per sort, vam anar pujant i ens vam plantar a segona, que era futbol professional, però nosaltres no ho érem. Per a mi el futbol era una via d'escapament, una manera de desconnectar. Quedàvem uns quants de l'equip per anar en cotxe junts fins a Eibar, i aquesta estona, entrenar-se, estar amb els companys i anar veient que l'equip anava prosperant... era meravellós. No vaig anar a entrenar-me mai amb desgana. Em llevava a les set del matí per treballar i em costava, però pensava que després anava a entrenar-me i ja està, era una joia. Era com qui va a córrer després de la feina. Jugàvem, l'equip anava prosperant, guanyàvem uns diners, ho passàvem molt bé... Érem joves i el cos tirava.

I tant. Em vaig fer alguns talls a les mans i em van haver de posar punts, i és clar, sent porter era més difícil. Però m'embenava el dit i endavant. Recordo especialment un partit contra Las Palmas en què portava el dit embenat perquè m'havia fet mal i em va costar jugar, però són coses que passen. D'altra banda, he tingut molta sort amb les lesions, no he tingut mai cap lesió greu, i mira que treballant a la carnisseria i fent tants quilòmetres entre el meu poble i Eibar en tenia números.

Sí, molta gent me'n parla. És d'aquelles coses que, després de tants anys, la gent encara té marcada. I mira que quan el vaig marcar no me'n vaig adonar. Vaig servir en llarg, com sempre, van saltar diversos companys i va entrar. Jo pensava que l'havia tocat algú. De sobte tothom va venir a abraçar-me a mi i jo no ho entenia. “Que has marcat tu el gol”, em deien. El porter del Pontevedra també era basc, Aranguren, i a ell li deuen recordar que va rebre el gol. És una anècdota dins un currículum ampli.

Sí, 19 temporades entre tercera divisió i segona. Vam estar set anys a tercera, acabant sempre primer o segon, però després quèiem en els play-off. A la setena vam aconseguir pujar a segona B, i va ser una de les gestes. Quan l'Eibar va pujar a primera va ser una bomba, però en aquella època pujar a segona B després de tants anys va ser espectacular, una gesta impressionant. I des de llavors, tot ha anat cap amunt. Ara juguem contra el Barça! Recordo que quan anàvem al Miniestadi després, com a premi, ens quedàvem al Camp Nou a veure el Barça. I ara juga aquí! Tots vam aportar el nostre gra de sorra perquè l'Eibar sigui on és ara. I amb seriositat, honradesa i bona feina ha arribat a primera i fent un bon paper.

Recordo que quan nosaltres vam pujar a segona, alguns posaven en dubte si podíem estar gaire temps a la categoria, i l'equip va acabar sent-hi 17 anys. I crec que quan va pujar a primera també va passar, però la gent de la directiva és gent que va viure també la nostra època i van agafar l'equip a segona B i han anat fent les coses com calia. Ara continuen amb la mateixa filosofia. És el tercer any a primera, i sembla que poden ser-ne quatre, i anys econòmicament molt bons per al club, que s'està donant a conèixer. Estic molt orgullós, no només per estar a primera, sinó per com s'està fent tot.

No crec que pugui ser un més. És el Barça, amb tot el que mou es nota en l'ambient. A mi hi ha gent que em demana entrades, gent de tot arreu. No és un partit més. El Barça mou molt més. Malgrat l'hora i tot plegat, l'estadi estarà ple, és especial. És un partit difícil, però preciós. Tothom em diu: “Coi, és que sempre guanya el Barça!” I jo els dic: “Sí, sí, però que l'any que ve torni a venir Messi a Ipurua.” Aquests partits són un premi per a tothom. Poder veure en directe futbolistes com els del Barça és màgic.

Ara hi ha dubtes, però el Barça va guanyar la lliga la temporada passada! I a Anglaterra hi ha equips que poden aspirar a la Champions; i el Madrid també, tot i que fa anys que va a remolc del Barça. El Barça és un equip molt bo, però cada vegada és més difícil guanyar. Jo al meu equip no li exigeixo guanyar, sinó que m'ho faci passar bé. Quan veig que critiquen els jugadors del Barça penso què dirien si ens haguessin vist jugar a nosaltres [riu], perquè el que sembla més dolent del Barça és un fenomen. Però si associem el futbol a guanyar, llavors, és clar, hi ha controvèrsia, perquè no sempre es pot guanyar tot. Però el Barça continua amb la seva filosofia, i els partits del Barça són normalment bons partits, amb gols, oportunitats... I si a més tens l'ocasió de veure Neymar, Iniesta, Messi, Piqué... Després, guanyar és una altra història. En els últims anys, ha guanyat tant, que a la mínima que no guanyen sembla que ja són el mateix, però és que els altres equips també busquen com fer-te pessigolles. Però a mi m'agrada veure jugar el Barça, i m'omple. Per als que ens ha costat sempre fer tres passades seguides, veure el Barça ens sembla meravellós.

Tot ha canviat molt. Jo no vaig tenir mai representant. En els últims anys em van trucar alguns equips, però jo ja tenia la meva vida feta aquí i no vaig voler marxar. Però ara des de petits ja tenen representant que van buscant el millor per a ells. En el meu cas van coincidir molts factors, i a més, esportivament, l'Eibar va complir tot el que podia somiar en el món del futbol. Per a nosaltres, cada any que ens manteníem a segona divisió era com guanyar la Champions. Era el zenit, t'omplia. Alguns van aprofitar la situació i van marxar, però la majoria ens vam quedar perquè teníem la nostra feina aquí.

Crec que sí, que el que s'han donat mútuament, tant Messi al Barça com el Barça a Messi, ha de tenir un final idíl·lic. El vaig veure jugar amb 15-16 anys contra la Real Sociedad juvenil i no aixecava un pam de terra, era més cabell que futbolista, però et meravellava. Les persones, també en el futbol d'avui dia, tenen el seu cor i crec que Messi ha d'acabar al Barça. Seria fantàstic que acabés de la millor manera possible els anys que li queden, que són uns quants, al Barça. I sobretot que acabi bé, que últimament no passa. Quan sigui, però que acabi bé. Per al futbol seria molt bonic. Perquè encara que no siguis del Barça, és increïble veure'l. Només amb dos controls i un mig gol ja val la pena. És un reclam mundial i l'Eibar té la sort que jugadors com ell o Cristiano Ronaldo facin que aquesta lliga es vegi arreu del món, i per això li han tocat uns bons milions per la televisió. “Són diners caiguts del cel”, diuen els directius de l'Eibar. I això és perquè hi és Messi. I per això crec que mereix acabar com un senyor, com el que ha estat fins ara, i que el Barça es porti amb ell com s'ha de portar. Perquè és bo per al futbol, per a la imatge, per als més joves.