Barça

futbol

noves tecnologies

Sí rotund del Barça a l'ús de les noves tecnologies

El club blaugrana es mostra absolutament partidari de la implantació de mecanismes que permetin minimitzar errors arbitrals com els del gol fantasma injustament no concedit diumenge al Benito Villamarín

Josep Vives diu que cal ajudar el col·lectiu arbitral

30 de juliol de 1966. Antic estadi de Wembley, Londres. Final del mundial entre Anglaterra i la República Federal d'Alemanya (4-2). Geoff Hurst xuta contra la porteria de Hans Tilkowski, la pilota va al travesser, baixa i no arriba a traspassar completament la línia de gol. Acció molt ràpida, acció per a la polèmica. Aquella pilota mai no va arribar a entrar, però l'àrbitre suís Gottfried Dienst va concedir el gol, i el final del conte ja el coneixen: victòria i primer mundial per a Anglaterra. L'únic.

Any 2010. Mundial de Sud-àfrica. Mateixos protagonistes. Frank Lampard xuta, la pilota va al travesser, baixa i entra més de mig metre dins la porteria defensada per Manuel Neuer. L'efecte l'escup cap enfora i la pilota acaba a les mans del porter de la selecció alemanya. El col·legiat uruguaià Jorge Larrionda i el seu assistent no van veure amb claredat l'acció i van decidir no concedir un gol flagrant. El final del conte també el saben: victòria per a Alemanya (4-1) i els anglesos, eliminats del vuitens. Justícia divina segons els uns, venjança històrica segons els altres. Una mateixa acció, diferent decisió, diferent resultat. Sort dispar 44 anys després.

Ningú dubta que aquests són dos dels gols fantasma que més suspicàcies han generat en la història del futbol. Per la transcendència, per l'escenari, pels rivals i pel moment. N'hi ha hagut d'altres. Qui no recorda, per exemple, el gol de Míchel contra el Brasil en el mundial de Mèxic 86 que l'àrbitre australià Chris Bambridge tampoc va concedir. Futbol.

El gol fantasma no concedit al Barça pel col·legiat Hernández Hernández en el Betis-Barça de diumenge al Benito Villamarín ha tornat a reobrir el debat. El bètic Mandi va treure la pilota clarament des de dins la porteria, més de mig metre més enllà de la línia de gol, però ni l'àrbitre ni l'assistent van veure gol i el Barça va marxar de Sevilla amb dos punts menys. La pregunta és clara: s'han d'aplicar les noves tecnologies en el món del futbol? Clara la pregunta i clara la resposta del Barça. Sí rotund. Ahir el club presentava els resultats de l'últim observatori blaugrana i fins a sis ocasions es va preguntar al portaveu de la junta Josep Vives pels arbitratges rebuts i per aquesta qüestió de l'ús de les noves tecnologies per ajudar a rearbitrar les accions més polèmiques, i el discurs sempre va ser el mateix: el Barça no només està a favor de la seva implantació, sinó que fa temps que ha posat la seva opinió damunt la taula de la federació i de LaLiga. “La línia del club no és la vehemència. Hem d'ajudar el col·lectiu arbitral. La seva tasca és molt difícil. Volem que ho facin bé. El club està a favor de tot allò que ajudi a minimitzar l'error, i ja fa temps que el club s'ha posat amb les institucions responsables per parlar d'aquesta matèria. En altres lligues fa temps que s'utilitzen mecanismes per detectar si la pilota ha entrat o no i volem que s'apliqui aquí també. Aquesta no és una inquietud exclusivament del Barça. Hi ha molts altres clubs que hi estan a favor. Ens consta. Val per a totes les porteries, no és només pel que va passar a Sevilla. El que volem és afavorir el producte lliga. En definitiva, no es tracta d'altra cosa que fer menys complicada la feina dels àrbitres”, va assegurar Vives. “I si es pot implantar ja la temporada vinent, millor. Però quins són els terminis? No ho sabem. Això no depèn de nosaltres.”

Les últimes informacions parlen de la possibilitat d'aplicar les noves tecnologies en la propera edició de la copa del Rei, com a prova. En tot cas, el futbol espanyol va a remolc. En la Premier aquests mecanismes s'utilitzen ja des de la temporada 2013/14. La lliga anglesa va ser la pionera, però totes les altres grans lligues europees s'hi van afegir la temporada 2015/16. La Serie A, la Bundesliga, la Ligue 1...

“Nosaltres no parlem dels àrbitres. No ens hi referim a l'observatori. No formen part de la gestió del club. No gestionem els arbitratges. Nosaltres tenim voluntat constructiva. Volem ser proactius, i per això ja hem traslladat als responsables la nostra opinió sobre aquest debat”, va explicar Vives.

Paraula de Cruyff

A l'altre costat de la balança d'aquest interessant debat, al cantó dels qui consideren que les noves tecnologies suposen una taca per al futbol i que resten essència a aquest esport, cal escoltar també figures com la de Johan Cruyff. En la seva autobiografia Johan Cruyff 14, l'holandès va deixar en herència el seu parer personal: “Aquestes coses generen debat i ambient. S'acaba el partit i en parles als bars. Forma part del joc. Si s'usa la tecnologia en la línia de gol s'acaba la discussió. I el més bonic que hi ha és poder discutir de futbol [...]. En lloc de parlar tant de les càmeres, també podríem preguntar-nos si l'àrbitre o l'assistent eren prou bons.” Senzillament Johan.

LES FRASES

Des del club estem a favor de tot allò que ajudi a minimitzar l'error. Hem d'ajudar el col·lectiu arbitral
En altres lligues fa temps que s'usa la tecnologia. Hi estem a favor. És pel bé del producte lliga
Josep Vives
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)