Nova final de copa amb el Barça entre els dos finalistes, com ha passat en set dels últims nou anys –aquesta vegada la final, contra l'Alavés, serà inèdita– i nou embolic, l'habitual de cada any des de ja en fa uns quants, sobre la taula. Aquesta vegada ja se sap almenys quan es jugarà, el dissabte 27 de maig, un cop acabada la lliga, però, com sempre, no es coneix quina serà la seu i la polèmica torna a estar servida. Es confirma que el sistema de la FEF de no decidir on es juga la final de copa fins que se saben els finalistes i no apostar com fan la majoria d'altres lligues per una seu fixa o per establir-la a l'inici de temporada, torna a fer aigües.

El Barça, com és habitual, voldria que la final es disputés al Santiago Bernabéu (80.000 espectadors) perquè després del Camp Nou (99.787 espectadors) és l'estadi amb més capacitat de l'Estat, cosa que permetria cobrir la gran demanda que es preveu dels socis blaugrana. Que l'estadi de la seu tingui el màxim aforament possible, que la ciutat disposi d'una bona oferta hotelera i que hi hagi entesa amb l'Alavés són les premisses del club blaugrana. Pel que fa a mobilitat, a més, Madrid també és una de les ciutats que més facilitaria el desplaçament de desenes de milers d'aficionats que arribarien des de Barcelona o altres llocs de l'Estat o del món. Però com és habitual, també, Florentino Pérez ja ha deixat clar que no és una possibilitat. “Al Bernabéu no es pot jugar la final de la copa perquè hi haurà obres. A més, no hi ha un altre tema?”, va respondre ahir sense cap mena de rubor el màxim mandatari del club blanc preguntat per aquest assumpte. L'objectiu és clar: evitar que es repeteixi la situació del 1997, quan el Barça va guanyar la copa al Bernabéu i l'aleshores vicepresident blaugrana, Joan Gaspart, va fer que l'himne del Barça sonés diversos cops per megafonia.

Per la seva banda, l'Alavés també té molt clar quin és el seu estadi preferit per disputar la final, i no és cap altre que San Mamés (53.332 espectadors), per la proximitat entre Bilbao i Vitòria –poc més de 60 quilòmetres separen les dues ciutats–, que facilitaria molt el desplaçament de la seva afició. Josean Querejeta, màxim propietari del conjunt vitorià, va insistir ahir en aquest sentit, que la seva preferència és que la final de copa sigui a la capital biscaïna, on no se'n juga cap des del 1921, fa gairebé un segle. Com en el cas del Bernabéu, però, també hi ha una sèrie de factors que fan que aquesta opció sigui gairebé inviable. D'entrada, hi ha motius tècnics que ho fan molt complicat, ja que el dimarts 30 de maig, només tres dies després de la final, hi ha programat un macroconcert del grup Guns N' Roses, organitzat per la Diputació de Biscaia, que és un dels socis propietaris de l'estadi, i que tampoc ho veu amb bons ulls. El cas és que per muntar l'escenari, es preveuen necessaris un mínim de cinc dies. L'altre handicap és polític. I és que tot i que ahir, tant el lehendakari, Iñigo Urkullu, com l'alcalde de Vitòria, Gorka Urtaran, van fer públic el seu desig que la final sigui a San Mamés, l'opinió de l'Ajuntament de Bilbao és ben diferent. De fet, al mes de novembre, el PP, amb el suport del PSE-EE i del grup mixt, van demanar proposar San Mamés com a seu de la final, però la petició va ser tombada amb els vots negatius d'EH Bildu i Podemos i amb l'abstenció del PNV. El Barça i l'Alavés, doncs, sembla que no veuran complertes les seves opcions prioritàries.

La principal alternativa, per tot plegat, i com gairebé cada any, és el Vicente Calderón (54.907), on el Barça ha disputat dues de les últimes quatre finals de copa que ha jugat. El problema d'enguany, però, és que l'Atlético de Madrid s'acomiada a final de temporada del seu estadi, i tot i que el club l'ha ofert a la FEF, ja han sorgit veus i diverses campanyes en les xarxes socials que no volen que l'últim partit que es jugui al Calderón no sigui un que no disputi el conjunt colchonero. El Barça, doncs, no descarta cap possibilitat. Tampoc que com va passar fa dos anys, la final sigui al Camp Nou, l'estadi més gran possible i amb l'estalvi afegit per a la seva afició d'haver de desplaçar-se. La plantilla blaugrana, de fet, vol jugar al Camp Nou, i l'únic inconvenient a superar, en aquest sentit, seria que l'Alavés també ho veiés bé. Pel que fa al desplaçament per als seus socis i aficionats, el club basc veuria complertes les seves més que probables demandes –no s'ha d'oblidar que el conjunt vitorià mai s'havia classificat per a una final de copa–, però en l'aspecte esportiu, es podrien veure perjudicats, ja que tot i la suposada equiparació a les grades pel que fa a la representació de les aficions, no deixarien de jugar a l'estadi del Barça. Josean Querejeta, de fet, ja va destacar ahir que “les finals s'han de jugar en camp neutral”.

Mestalla (49.677), doncs, torna a aparèixer com una possibilitat més que real. Tot i ser l'estadi amb menys capacitat dels que es parla, ja ha acollit tres de les últimes vuit finals de copa amb el Barça com a finalista. Dues van ser contra el Madrid, de mal record, ja que les va guanyar el conjunt blanc (2011 i 2014) i l'altra, el 2009, contra un equip basc, en aquell cas l'Athletic, amb triomf per al conjunt català.