Qui no s'ha sentit pressionat per seguir la tradició familiar? Qui no ha sentit com tothom el comparava amb els seus germans? De ben segur que a Marcos Llorente (Madrid, 30 de gener del 1995) sap de què parlem. Pocs futbolistes professionals tenen un arbre genealògic tan lligat a l'esport d'elit com el migcampista de l'Alavés. I és que Llorente és l'últim –de moment– d'una saga de madridistes. És fill de l'exfutbolista Paco Llorente i de l'exjugadora de bàsquet Gelu Moreno, nebot del també exfutbolista Julio Llorente i dels exjugadors de bàsquet José Luís i Toñín Llorente, cosí de Juan i Sergio Llorente, jugadors de bàsquet, net de l'exentrenador Ramón Grosso i besnebot de, ni més ni menys, Paco Gento, un dels mites més grans de la història del Real Madrid. El més fàcil era que Marcos també volgués dedicar-se a l'esport professional. De petit li tirava més l'esport de la mare, però es va acabar imposant el futbol, i com a carta de presentació per a triomfar en l'esport rei, la seva genètica no està gens malament.

Amb només 22 anys, és una de les promeses del futbol espanyol i l'equip de Zidane ja somia amb ell. El Madrid compta amb Llorente per a la propera temporada i vol donar-li, com va fer amb Morata i Asensio l'estiu passat, categoria de fitxatge, amb la seva presentació pertinent. Els tècnics blancs, coneixedors de la seva categoria, volen que el madrileny torni a casa després de la cessió a l'Alavés perquè demostri, al Bernabéu, tot el seu futbol. Fa anys va compartir entrenaments de pretemporada amb Xabi Alonso, i és en el basc en qui es vol emmirallar. “Els dos són jugadors d'equilibri, organitzadors, molt intel·ligents i tenen molta capacitat per distribuir la pilota, molta varietat en la passada, i són capaços d'utilitzar totes les distancies de joc”, diu Luis Miguel Ramis, exentrenador del Madrid Castilla, a L'Esportiu de Catalunya, que comprèn que Llorente vulgui emular l'ara jugador del Bayern. “Marcos reuneix tot el que ha de reunir un migcampista organitzador en un equip que tingui un joc d'elaboració i molt de contacte amb la pilota, amb una capacitat de treball i d'equilibri, tant amb pilota com sense, molt gran. Té molt recorregut en el mig del camp i tècnicament és un jugador notable, i físicament també”, assegura Ramis, que creu que l'experiència a Vitòria l'està convertint en “un jugador més complet” millorant l'aspecte defensiu: “Abans no li era tan necessari fer tan treball físic, tot i que el tenia. L'exigència de la primera divisió li ha fer aflorar aquesta virtut.” Ara, de fet, el jove madrileny és un dels millors recuperadors de la lliga espanyola. Tot i que li va costar fer-se veure a les ordres de Mauricio Pellegrino, Llorente ha anat de menys a més en un equip en què ja ha disputat 23 partits –18 en lliga i cinc en copa–, fins a erigir-se en una de les peces cabdals d'un Alavés que dimecres va assolir el bitllet per a la primera final de la copa de la seva història. “Des de petit el Barça ha estat el meu rival a batre”, va recordar després del duel Llorente, que no va descartar sorprendre: “A l'estiu no ens imaginàvem poder arribar tan lluny, però durant la temporada ja hem demostrat que podem guanyar a qualsevol.” La cessió a l'Alavés està servint perquè agafi la mida del futbol d'elit, allà on vol instal·lar-se, igual que va fer gran part de la família. Ser fill de qui és, net de qui és, besnebot de qui és, no té cap altra influència que la més positiva que es pot tenir, segons Ramis. “Té uns gens de molt bona qualitat per a l'esport i està feliç de seguir aquesta estela, però no el preocupa formar part d'una saga d'esportistes importants, ni se sent pressionat, ben al contrari. Està molt orgullós de poder seguir desenvolupant l'alt nivell que ha demostrat la seva família”, explica el seu extècnic a les categories inferiors del Madrid, que afirma que no presumeix més del compte: “És molt normal, molt humil, molt treballador, molt intel·ligent. Confia molt en la seva capacitat, i ho demostra, però no és un fatxenda.” “M'imagino que el bon entorn que té l'ha ajudat a veure el nivell d'exigència, tot el treball de molts anys que hi ha darrere dels bons moments”, explica el tècnic.

A més de la passió per l'esport, Marcos ha heretat del seu pare Paco dues fal·leres: l'alimentació i l'entrenament físic. La sort del jove va canviar a les categories inferiors del Madrid quan va començar a entrenar-se amb el seu progenitor per millorar la seva força, i en els últims anys, la dieta del paleolític s'ha instaurat en la seva vida. Només menja productes biològics, peix, carn, arròs, llet sense pasteuritzar... que li porta el seu oncle Julio des de Madrid. El fill del Lechuga, com era conegut el seu pare per la seva afició a les amanides, no consumeix cap aliment que hagi estat tractat. Marcos confia que també l'alimentació, junt amb l'entrenament i la qualitat, li permetin triomfar, com els seus ascendents, al Madrid, on va debutar de la mà de Benítez. Ramis ho té clar: “Les coses són molt difícils, però de qualitat en té.”