Barça

FRÉDÉRIC DEHÚ

EXJUGADOR DEL BARÇA I DEL PSG

“El PSG sense Verratti és com el Barça sense Iniesta”

“Sembla que al Barça li costa controlar els partits com abans; aquesta pot ser una bona oportunitat per al PSG”

“Saltar d'un club familiar com el Lens a un gegant com el Barça va ser difícil, però no podia deixar escapar l'oportunitat”

Reconegut a París... i a Marsella
Frédéric Dehú (dreta) ha viscut el gran clàssic del futbol francès des de les dues bandes. Va superar el centenar de partits amb el PSG i en va disputar una cinquantena amb l'Olympique de Marsella, on recentment va ser homenatjat
Jugar de central al Barça és difícil, molt diferent al futbol francès, però Umtiti té les virtuts i el caràcter necessaris

Va passar de puntetes per Barcelona abans de posar rumb a París, on va arribar a lluir el braçal de capità del PSG, però Frédéric Dehú (Villeparisis, França, 1972) no es penedeix d'haver provat fortuna al Camp Nou, on va trobar un caliu de futbol molt particular, difícil d'experimentar a la seva França natal.

Tan sols divuit partits en una temporada. No va poder deixar petjada a Barcelona...
Va ser una experiència difícil. Saltar d'un club familiar com el Lens, d'una ciutat petita, a un monstre com el Barça va ser un impacte gran per a mi. Crec que l'escenari ideal hauria estat trobar un club intermedi abans de saltar al Barça, però quan em va trucar el meu representant i em va dir que hi havia la possibilitat d'anar a Barcelona, m'hi vaig abraçar. Fins i tot vaig declinar una oferta del Liverpool.
Tampoc va caure en una època fàcil al Camp Nou...
Va ser frustrant, perquè era el centenari del club i hi havia un grup de grandíssims futbolistes, però vam haver de conviure amb crítiques constants a Van Gaal, no jugàvem com ens hauria agradat i al final els resultats tampoc van acompanyar.
Malgrat tot, va conviure amb Guardiola, Mourinho, Xavi, Puyol..., gent que ha escrit la història del futbol recent...
L'impacte de Guardiola es podia preveure, però per a mi la progressió de Mourinho ha estat una sorpresa, potser perquè a Barcelona no tenia llibertat per prendre decisions importants. Tenia per sobre Van Gaal i Koeman, que era el segon entrenador. Es veia que en sabia, de futbol, però era difícil d'imaginar la trajectòria que ha acabat tenint fins a convertir-se en un dels millors entrenadors del món. A Guardiola, en canvi, se li percebia l'entrenador que duia a dins. Ens parlava molt, tenia una visió molt clara del joc. Des de la seva posició al camp ho veia tot.
I de Puyol, esperava una carrera tan brillant?
Vaig poder compartir línia defensiva amb ell el dia del seu debut. Va ser un moment en què hi va haver moltes lesions, i Van Gaal va pensar en ell. Em va sorprendre la força i les ganes amb què s'implicava en cada entrenament, era agressiu, anava a totes les pilotes i no em sorprèn la trajectòria que va acabar tenint, perquè ja era d'aquells defenses que desesperen els davanters.
Hi ha molta diferència entre Barcelona i París per a un futbolista?
Molta, és una qüestió cultural. A Barcelona la gent porta el futbol a la sang, és transcendental, el club està constantment en el dia a dia de la gent, en cada racó. A França és diferent. És veritat que hi ha gent que ho viu de la mateixa manera, però no és tanta, i les coses es porten amb força més tranquil·litat.
Per què a una gran capital com París li ha costat tant tenir un equip gran?
És difícil de saber. El PSG ha tingut problemes de tot tipus al llarg dels últims anys, no hi ha hagut mai l'estabilitat per créixer que hi ha ara mateix.
Amb diners n'hi ha prou per construir un club en tots els aspectes, arrelat a la ciutat?
Ajuda i molt, no ens enganyem. Però també cal un projecte, donar arguments als futbolistes per venir a jugar aquí, una evolució, tenir objectius, i el PSG els té. És veritat que, per exemple, el Barça té una identificació molt forta amb la ciutat, cada any pugen jugadors de l'equip filial que senten el club, però és una qüestió de filosofia i d'anys i, encara que sigui més difícil, el PSG també anirà incorporant aquesta identitat. Fa uns anys, hi havia Sakho, ara hi ha nois formats al club com Rabiot i Kimpembe i per sota hi ha bones generacions. El club està invertint en la formació i segur que en el futur no tot serà portar jugadors de fora.
Li agrada Unai Emery?
Té una personalitat forta, ha hagut de gestionar uns primers mesos de dificultat, un procés lògic d'un tècnic que impulsa un projecte, però des de l'inci del 2017 estem veient un PSG amb les idees més clares. És cert que potser no juga tan bé com l'any passat, però comencem a veure un equip fiable.
Com d'important és el retorn de Marco Verratti?
Fonamental, el PSG és un equip amb Verratti i un altre molt diferent sense ell. És com quan al Barça li falta Andrés Iniesta, que no hi ha cap futbolista amb les seves característiques, simplement no el pots substituir.
Què li falta al PSG per competir-li de veritat una eliminatòria al Barça?
Discutir l'autoritat del Barça ha estat gairebé impensable per a qualsevol equip d'Europa en els últims anys. Ara sembla que li està costant una mica més tenir el control dels partits, ser tan fiable com en anys anteriors, i el PSG pot estar al davant d'una bona oportunitat per reivindicar-se, però tot i això el Barça segueix sent un equip letal.
El sorprèn el nivell d'Umtiti en la seva primera temporada?
Jugar de central al Barça és difícil per una cultura de joc, molt diferent al que pots trobar a qualsevol club de França, però sí que tenia clar que Umtiti ho tenia tot per triomfar. Primer per les virtuts que té, pel seu talent futbolístic, i després perquè té un caràcter fort, té aquelles ganes d'estar amb els millors i està jugant amb molta naturalitat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)