El Barça va guanyar ahir molt més que tres punts al Calderón, i això que els de Luis Enrique van tornar a evidenciar en alguns trams del partit els mateixos dubtes de les darreres setmanes, amb moments de descontrol i massa pèrdues de pilota. A falta de pulcritud en el joc, però, els blaugrana es van posar la granota de treball i van baixar al fang, conscients que calia guanyar sí o sí, per mantenir-se en la lluita per la lliga i, és clar, per anar recuperant l'autoestima que es va malmetre a París. Per tot això, el triomf d'ahir, en un estadi molt complicat i contra un Atlético que encara no havia perdut en el 2017, té un mèrit enorme, i més si és té en compte que els locals van empatar quan millor estava jugant el Barça, una situació que els equips sense esma ni orgull haurien estat incapaços de superar.

Tractant-se d'un partit d'una incidència sideral i després d'una setmana neta per al Barça, es donava per fet que Luis Enrique posaria damunt la gespa el teòric onze de gala, amb l'únic canvi obligat d'Umtiti en el lloc del lesionat Mascherano i amb Busquets, Iniesta i Rakitic en el centre del camp. El tècnic asturià, però, va sorprendre tothom situant Mathieu i Rafinha en l'alineació, en el lloc de Jordi Alba i de Rakitic, amb l'objectiu de nodrir el centre del camp. Va ser la resposta de Luis Enrique als darrers problemes del Barça per sortir des del darrere amb la pilota controlada i, sobretot, per tornar a dominar els partits a través de la possessió. I és que ahir el dibuix del Barça va ser el d'un 3-4-3 que, segons com, va variar a un 3-5-2, amb Piqué, Umtiti i Mathieu en defensa, Sergi Roberto, Busquets, Iniesta i Rafinha –ben obert a la banda dreta– en el centre del camp, i Suárez, Neymar i Messi al davant, tot i que l'argentí va baixar constantment per enfortir la medul·lar. I la fórmula va funcionar el primer quart d'hora de joc, en què el Barça va dominar la situació amb certa tranquil·litat, davant d'un Atlético que només es va acostar amb perill en un córner, en què Godín va aprofitar que la pilota va quedar morta per engaltar un xut per damunt del travesser. El domini blaugrana, però, es va acabar a partir del minut 15, moment en què l'Atlético va pujar les línies i va augmentar la intensitat de la pressió. El primer avís seriós dels madrilenys va arribar en el 16', propiciat per un mal refús d'Umtiti, que va deixar la pilota morta a peus de Griezmann. El central blaugrana, però, va reaccionar ràpidament va refusar amb el cos el xut del davanter colchonero. L'ocasió dels de Simeone va encetar 20 minuts de vendaval local, que a còpia de desgast físic i ímpetu va començar a provocar pèrdues constants d'un Barça perdut i sense idees, amb un Busquets molt poc precís i un Iniesta que segueix evidenciant no travessar un bon moment. I l'Atlético va estar a punt de marcar en el minut 26, amb un xut des de la frontal de Griezmann que Ter Stegen va enviar a córner amb una excel·lent estirada. La resposta del Barça, tot i ser puntual, va ser virulenta, i va començar precisament en la primera acció en què Iniesta i Messi van connectar. L'argentí va obrir per a Neymar, que després d'entrar a l'àrea li va tornar la pilota. El xut de Messi, mossegat, el va desviar Oblak, i en el refús Mateu Lahoz va xiular falta de Suárez al porter, abans que el 9 blaugrana marquès amb el cap. L'acció va semblar reactivar el Barça, que en el tram final del primer temps es va fer, ara sí, en l'amo i senyor de la situació, tancant l'Atlético i trepitjant l'àrea. El primer en intentar-ho va ser Suárez, amb un xut llunyà que va sortir fora (35'). Després va ser el torn de Messi, en una falta directa en què Oblak es va lluir (38'). I finalment ho va intentar Piqué, en un córner, però el porter local va tornar a salvar el seu equip (43').