El canvi de sistema que va proposar Luis Enrique al Calderón va situar Rafinha molt més avançat del que està acostumat, acompanyant Suárez i Neymar en atac i apropant-lo molt a la porteria de Jan Oblak, i el petit dels germans Alcántara ho va aprofitar per recuperar sensacions. Rafinha no va fer el seu millor partit i, de fet, en la primera part, l'actuació del brasiler no va ser bona. El migcampista, que malgrat fer l'escalfament amb la màscara protectora, va jugar el partit sense –“Em quedava una setmana però he decidit que la fractura ja estava consolidada”, segons va explicar després de la victòria–, va estar en la línia de la resta de l'equip, amb dubtes, imprecisions i sense espurna. El brasiler va estar desencertat en els primers 45 minuts, en què no va ser capaç d'obrir el camp tal com necessitava el conjunt blaugrana amb el 3-4-3 que va disposar Luis Enrique ahir a Madrid. En sintonia amb tot l'equip, Rafinha va millorar molt en la segona meitat, i va ser llavors quan el migcampista va recuperar les sensacions que el van dur a jugar bastants minuts en el primer tram de la temporada.

Rafinha, que durant els mesos de setembre i octubre es va cansar de celebrar gols, alguns de molt importants com el de la victòria per la mínima contra el Granada en la primera volta –últim gol del futbolista brasiler en la lliga fins ahir–, s'havia estancat en l'aspecte golejador. Ahir al Vicente Calderón, el brasiler va tornar a sentir l'alegria del golejador, i amb un gol que pot ser molt important per al desenllaç de la lliga blaugrana. En una jugada farcida de rebots, Rafinha va ser més murri que ningú i va batre Oblak després de recollir una pilota morta a l'àrea colchonera. Alegria desfermada de Rafinha i de tots els blaugrana, ja que obria la llauna en un dels estadis on és més complicat aconseguir-ho, un gol que finalment va ser clau per aconseguir el triomf.