Ahir tothom esperava Paco Alcácer en l'onze titular del FC Barcelona però, de nou, el seu nom va aparèixer entre els suplents quan, una hora abans que comencés a rodar la pilota, es van saber les alineacions. A una setmana de rebre el París Saint-Germain en la Champions i tres dies abans de la visita del Celta a l'estadi, el partit contra l'Sporting convidava a fer rotacions. No hauria estat cap desgavell que, com a mínim, un dels tres membres del trident s'hagués quedat a la banqueta. Luis Enrique, però, no ho va veure igual. “Potser sí, potser no”, va venir a dir el tècnic dimarts, en la roda de premsa, quan va ser preguntat per aquest diari sobre la possibilitat que Alcácer pogués donar descans a algun dels tres indiscutibles davanters blaugrana. Si en la prèvia es va mostrar enigmàtic i va rememorar, sorprenentment, la sèrie Verano azul, el dia el del partit Luis Enrique no va voler arriscar i el dorsal 17 no va abandonar la suplència.

El panorama en la mitja part va fer canviar d'opinió l'entrenador del Barça. Amb 3-1 al marcador i el rival entregat, va decidir deixar al vestidor Luis Suárez, autor d'un gol i mig, i va ser llavors quan va posar damunt la gespa Paco Alcácer. Feia gairebé un mes que el davanter de Torrent no apareixia. Exactament des del 4 de febrer, contra l'Athletic Club, quan va ser titular i va fer el seu primer gol a la lliga. Ahir va tornar a repetir, no la titularitat però sí la diana. No havien passat ni cinc minuts de la represa quan Babin va regalar una pilota a Messi a prop de la porteria i l'argentí va conduir i va assistir Alcácer perquè aquest marqués amb un xut ajustat al pal. “Leo m'ha deixat sol davant el porter amb una gran passada i no he hagut de pensar gaire, només m'ha calgut posar la pilota entre els tres pals”, explicava després del partit, somrient i “content pel gol, però sobretot per la victòria” l'atacant valencià.

El d'ahir al vespre va ser el tercer gol de Paco Alcácer des que és futbolista del Barça, el segon en la lliga. Tot plegat en 16 participacions: onze en la lliga, tres en la copa i dues en la Champions League. Un balanç certament millorable per a un futbolista pel qual el Barça va pagar, no s'ha d'oblidar, 30 milions d'euros. En tot cas, els 45 minuts de què va disposar ahir, contra l'Sporting, ben segur que reforçaran la seva confiança i l'ajudaran a créixer. “El millor que té aquest equip és la il·lusió, la qualitat i la valentia”, deia, encara damunt la gespa el de Torrent. Tres coses que, precisament, li faran falta a ell en el futur.