I per què no? Demà dia R. Creure és poder i de vegades la fe mou muntanyes. El barcelonisme està citat a tres quarts de nou al Camp Nou per mirar de viure una d'aquelles nits màgiques a l'estadi, nit de gran remuntada. Difícil, sí, segur; impossible, no. Per a aquest Barça no hi ha res impossible. No existeix aquesta paraula en el diccionari blaugrana. Llicència per somiar.

Els quatre gols encaixats al Parc dels Prínceps el 14 de febrer situen i eleven el partit de tornada de l'eliminatòria de vuitens de final de la Champions contra el PSG a la categoria de grans gestes. La desfeta 4-0 de fa gairebé un mes a París obliga el Barça a tornar a escriure una nit èpica per seguir viu a Europa. Però si hi ha un equip capacitat per remuntar un 4-0 aquest és el Barça. Aquest equip ho ha demostrat en el passat més recent i ho ha demostrat també al llarg de la seva història. Els vuit títols de deu possibles guanyats fins ara pel Barça de Luis Enrique permeten creure cent per cent en aquest vestidor, i els assajos recents contra el Celta (5-0) i l'Sporting de Gijón (6-1) de l'última setmana han suposat una injecció de moral enorme en els ànims del culer. El talent hi és, la motivació també, i només cal que demà aquella espurna de sort jugui també a favor.

Cruyff, Rexach, Artola, Krankl, Heredia, Zuviría, Pitxi Alonso, Laudrup, Bakero, Koeman, Rivaldo, Figo, Dani, Kluivert... Molts noms propis. Herois tots ells de grans nits europees al Camp Nou. La història mostra el camí. Quan evoquem remuntades pretèrites, la memòria recent ens trasllada al 4-0 del Barça de Tito al Milan [aquell dia eren Roura i Altimira els que estaven a la banqueta]. El Barça havia perdut a San Siro 2-0 i en la tornada els blaugrana van capgirar l'eliminatòria en 54 minuts. Doblet de Messi, amb dos gols descomunals, bogeria amb el tercer de Villa i en el temps afegit, gol de regal de Jordi Alba per acabar d'endolcir un partit rodó aquell 12 de març del 2013. Piqué, Mascherano, Alba, Iniesta, Busquets i Messi, presents en l'onze aquell dia, ja saben com es fa.

Igual d'intensa però encara més èpica va ser la nit del 18 d'abril del 2000. Aquell dia el Barça venia de perdre 3-1 a Stamford Bridge contra el Chelsea, i en la tornada l'equip de Van Gaal li va endossar un 5-1 al conjunt anglès. Rivaldo, Figo i Dani van forçar la pròrroga i en el temps afegit el mateix Rivaldo i Kluivert van evitar que la cosa es decidís des dels onze metres. La tanda de penals sí que va ser el desenllaç de les tres grans remuntades anteriors. Qui no recorda aquell hat-trick de Pitxi Alonso al Göteborg de l'any 86, amb èxtasi final amb el gol de Víctor en els penals (5-4). Aquella remuntada, però, va acabar amb un trist final del conte. La final de Sevilla contra l'Steaua, per oblidar.

Dos gols de Johan Cruyff i un altre de Rexach van permetre capgirar un 3-0 contra l'Ipswich Town l'any 1977, amb Pello Artola aturant dos penals en la tanda decisiva. I només un any més tard, l'1 de novembre del 1978, Krankl, Heredia i Zuviría van aixecar un altre 3-0 contra l'Anderlecht. Remuntada històrica per acabar conquerint la recopa a Basilea. Demà més. Cardiff en l'horitzó.