El rival
En avaluació contínua
Després d'un primer any a París en què Kevin Trapp va disposar de la confiança de Blanc, l'alemany va veure a l'inici del present curs com Emery donava la titularitat a Aréola
El porter, que ja havia viscut una experiència semblant al Kaiserslautern i a la selecció sub-21, va respondre en els entrenaments, en silenci, fins a recuperar el lloc
Durant la primavera del 2015, el nom de Kevin Trapp (8 de juliol de 1990, Merzig, Alemanya) va sonar amb força en el si de diversos gegants del futbol europeu. El jugador, que llavors tenia 24 anys, encadenava ja quatre temporades a un bon nivell en la Bundesliga, un campionat en què els porters han adquirit darrerament una gran fama amb noms com ara els de Neuer, Leno, Adler, Ter Stegen, Baumann i Karius. Finalment, i malgrat l'intent desesperat de l'Arsenal, Trapp va fitxar pel PSG, que després de reforçar amb empenta totes les seves línies de camp feia temps que buscava un porter jove i amb projecció per substituir un Sirigu que mai va acabar de convèncer. I Trapp no va trigar a assolir la titularitat gràcies a la confiança de Laurent Blanc, que malgrat les errades puntuals del porter sempre el va mantenir sota els tres pals. Tot va fer un gir inesperat, però, amb l'arribada a la banqueta d'Unai Emery, que en vista de la marxa de Sirigu a l'Osasuna va reclamar el retorn a l'equip d'Aréola, un porter format al PSG que s'havia fet un nom al Vila-real, on acabava de fer, en qualitat de cedit, una gran temporada. I no només això, ja que després d'un mal inici de Trapp, Emery no ho va dubtar i va donar la titularitat a Aréola. “La meva evolució es va aturar sobtadament, però en cap cas considero que estigui en un període de prova”, va afirmar fa unes setmanes, quan li van preguntar per aquella dolorosa passa enrere. Perquè Aréola va ser el primer porter del PSG des del setembre fins al desembre, tres mesos en què es va parlar, i molt, d'una marxa de Trapp al Dortmund. L'exporter del Vila-real, però, va acumular errada rere errada fins que Emery va tornar a donar una oportunitat a l'alemany. “Mai vaig dubtar de les meves qualitats. La competència amb Aréola em va empènyer a redoblar els meus esforços en els entrenaments. Vaig reaccionar i vaig convèncer l'entrenador”, va dir, sincerant-se Trapp al febrer, poc abans del partit d'anada contra el Barça. Havia arribat l'hora de donar un cop de puny sobre la taula.
En competència constant
Tobias Sippel. Aquest és el nom del primer porter amb el qual va haver de competir Trapp en l'elit. Va ser durant el curs 2010/11, el primer de l'alemany al primer equip del Kaiserslautern, i en què Sippel va ser titular fins que una greu lesió va obrir les portes a Trapp. I el de Merzig no va desaprofitar l'oportunitat de mostrar els seus reflexos felins i el seu domini del joc aeri, i més en un Kaiserslautern en caiguda lliure, que setmana rere setmana rebia un munt de xuts a porteria. Sippel, però, va tornar a assolir la titularitat al final de la següent temporada i, a més, els diables vermells van perdre la categoria, una situació que va fer que Trapp es decidís a canviar d'equip, i malgrat rebre ofertes del Bayern i del Schalke 04, es va decantar per l'Eintracht, un equip en creixement que li garantia la titularitat. Perquè ja llavors Trapp no només tenia entre cella i cella fer-se un nom en la Bundesliga, sinó també en les categories inferiors de la selecció alemanya, on, com li va passar amb Sippel, es va veure superat per un altre jove talent, Baumann. Tot i ser suplent en la sub-21 de la mannschaft, Trapp mai va perdre el seu lloc a la porteria de l'Eintracht –i això que es va estar dos mesos a la infermeria per una sindesmosi al lligament del genoll–, una regularitat que va guanyar pes amb la classificació de les àligues per a l'Europa League, l'aparador que necessitava el porter per situar el seu nom en les agendes dels grans del continent. I així va ser com el PSG va guanyar la partida al Liverpool i a l'Arsenal i va aconseguir els serveis de Trapp a canvi de 9,5 milions d'euros.
Semblava que el salt a l'elit ja no tindria aturador per al porter, i més tenint la confiança cega de Laurent Blanc, però tot i sobresortir sense gaire esforç en la Ligue 1, el seu nom no va quedar gaire ben parat en els quarts de final de la Champions contra el Manchester City. Trapp, realment, no va errar en cap acció puntual, però tampoc va destacar, a banda de fer un penal a Agüero, un anonimat que va posar en dubte la seva capacitat per ser un porter del màxim nivell. Per tot plegat, el partit contra el Barça, que va ser el seu debut en la lliga de campions d'enguany, es va convertir en una prova de foc per a ell, el moment en què devia demostrar la seva vàlua. I malgrat el poc perill que van generar els blaugrana, l'un contra un amb André Gomes, en què Trapp va evitar el gol, va ser una alliberació per a ell. Ara, però, li falta la revàlida definitiva, el partit del Camp Nou, una duel en què s'espera que el Barça ataqui per terra, mar i aire. I és que bona part de les possibilitats de remuntada depenen del fet que Trapp no tingui una nit d'inspiració, una gran actuació que, ara sí, li valdria per guanyar punts entre l'afició del PSG.
Publicat a
Notícies
Dijous,25 abril 2024
