Fa només tres setmanes, quan el Barça es dessagnava a París mentre el marcador del Parc dels Prínceps mostrava un dolorós 4-0, només els més insensats eren capaços de somiar en una remuntada. Aquella imperdonable actuació va deixar ferit de mort en la gran competició europea l'equip de Luis Enrique i, el que és pitjor, va deixar enlaire les vergonyes d'un grup de futbolistes més acostumats a l'èxit que al fracàs. No hi havia lloc per a l'esperança, i no sols pel concloent resultat, sinó també per la depriment imatge mostrada: incapacitat total per superar, una vegada més, la pressió alta del rival; una sola rematada entre els tres pals i deu del París Saint-Germain, i els cracs, desapareguts i incapaços de liderar una resposta al joc dels francesos...

Han passat només 22 dies des d'aquella tràgica nit del 14 de febrer, i el panorama ha canviat de mig a mig. Ara ja no són solament els somiatruites els que creuen en el miracle, n'hi ha uns quants més. De fet, s'espera que demà s'ompli el Camp Nou per tal d'ajudar l'equip a aconseguir el que suposaria una fita històrica: remuntar un 4-0 en una eliminatòria de competició continental, cosa que, com que encara ningú ho ha aconseguit, proporciona al Barça de Messi, Luis Suárez i Neymar l'oportunitat de fer més gran la seva llegenda. El futbol té aquestes coses: l'univers pot fer un tomb d'un dia per l'altre. Per això, en els quatre partits que ha jugat en aquests 22 dies, al Barça li ha anat canviant la cara fins a presentar un aspecte que, de nou, enamora.

En tot cas, aquesta metamorfosi s'explica, bàsicament, per dues raons. I en totes dues hi ha tingut molt a veure Luis Enrique. La primera, i principal, és el moviment tàctic que el tècnic asturià ha introduït per sacsejar el seu equip i treure'l de l'encarcarament en què havia quedat sumit: del 4-3-3 al 3-4-3. La segona, més emocional que pràctica, és l'anunci del seu adeu a final de temporada, que ha alliberat els seus homes i l'entorn en general. El cas és que, després que contra el Leganés, en el partit immediatament posterior al 4-0 de París, salvés el resultat amb un penal en l'últim minut (2-1), el Barça ha anat millorant el seu joc i el seu rendiment de manera exponencial. Així, si contra l'Atlético de Madrid, al Calderón, va aconseguir una victòria (1-2) que podria ser decisiva en la lliga, contra l'Sporting (6-1) i el Celta (5-0), a l'estadi, va estampar dos resultats significatius que obren la porta a l'esperança.

El nou dibuix tàctic ha portat el Barça a endreçar-se de manera diferent, amb tres jugadors al darrere capaços de començar la construcció del joc que, en fase defensiva, reben l'ajuda del mig del camp. Al davant, Messi ha canviat de posició per instal·lar-se definitivament com a mitjapunta i multiplicar les opcions en atac. Tot plegat, obre les possibilitats a Luis Enrique, que, a banda de les innegociables presències de Ter Stegen, Gerard Piqué, Sergio Busquets, Andrés Iniesta i el trident, pot disposar els seus homes de diverses maneres. Avui, que no es pot fer cap altra cosa que sortir obertament a buscar el gol, cal esperar que els tres defenses del Barça siguin Mascherano, Piqué i Umtiti; que, davant d'ells, Busquets estigui acompanyat de Sergi Roberto a la dreta, Iniesta a l'esquerra i Messi a l'altra punta del rombe, i que Rafinha s'incorpori, per la banda dreta, al trio d'atac, que completarien Luis Suárez i Neymar.

L'estadi vol ser l'escenari d'una altra gran nit europea, però el repte és majúscul. Pel resultat que cal remuntar i també pel rival que el Barça tindrà al davant. A banda del que va demostrar en el partit d'anada, el PSG també té un repte històric. Eliminar un gegant com el Barça elevaria definitivament l'equip del multimilionari xeic qatarià Nasser al-Khelaifi al primer nivell del futbol europeu. Ho intentarà amb un onze en què, de nou, no podrà disposar del migcampista Thiago Motta i en què són dubte Ángel Di María, que va ser determinant en l'anada, i Adrien Rabiot. Sigui com sigui, no s'espera que Unai Emery faci grans canvis tàctics respecte del 4-2-3-1 amb què va ser capaç d'ofegar el futbol de creació del Barça en l'anada. De moment, el vent els bufa a favor, però avui juguen en un Camp Nou afamat de glòria.