El Barça i el seu model de club, amb uns valors i una identitat pròpies i una aposta clara per la formació de jugadors i la recerca de l'excel·lència en el joc, són des de fa ja uns anys una referència mundial. L'entitat blaugrana no és aliena a aquesta admiració que desperta més enllà de les seves fronteres, on ha crescut a passes de gegant, fruit d'un món cada cop més globalitzat, però també d'una voluntat ferma d'exportar la seva marca arreu del món. Una manera de fer-ho és a través de les FCB Escola, que en els últims anys han experimentat un salt espectacular. De poder-se gairebé comptar amb els dits d'una mà les que hi havia fa menys d'una dècada –la d'Egipte, que acaba de celebrar precisament els deu anys, és la més antiga–, s'ha passat a les gairebé trenta que el club té actualment repartides pel món, comptant la de Barcelona i també les que s'obriran imminentment a Guatemala, Texas (EUA), la Xina i a Montreal, al Canadà, que és el país que en té més ara mateix, amb quatre. Sumades als 160 campus que es van celebrar la temporada passada en tot el planeta, i els clínics celebrats aquí, el total d'infants que van passar pels diversos programes blaugrana va superar els 40.000.

Crear barcelonisme per tot el món començant pels més petits i donar a conèixer la marca Barça pels cinc continents és un dels objectius d'aquesta expansió de les FCB Escola, que tot i el cop rebut en l'àmbit esportiu per culpa de la sanció de la FIFA, no s'ha vist frenada. I això que arran de la sanció, la possibilitat de poder captar joves talents, com va succeir en el passat amb jugadors com el japonès Take i el nord-americà Ben Lederman, que un cop fets els 16 anys –té nacionalitat europea– s'ha pogut reincorporar a la Masia, s'han vist reduïdes gairebé del tot, encara que amb alguna excepció, com per exemple la del porter polonès Marcin Bulka, que el curs passat, amb 16 anys, va estar uns dies a prova amb el juvenil i molt a prop de fitxar. El cas és que a les diverses escoles, on hi ha infants des dels 6 anys fins als 18, una franja que varia segons els països, els integrants poden formar part d'un club sense cap tipus de problemes i el control que té el Barça sobre ells pel que fa als seus drets federatius són inexistents. Del tot diferent és el cas de la FCB Escola de Barcelona, d'on ja han sorgit jugadors que han debutat amb el primer equip, com Samper, Riverola i Carbonell. La nova sensació del planter, Jordi Mboula, també va passar, de fet, per l'FCB Escola, un clar exemple del recorregut que tenen molts dels seus efectius en les diverses categories inferiors, farcides de nanos que van començar jugant a l'escola blaugrana, on també estan fent els primers passos els fills de Messi, Neymar, Luis Suárez i Piqué.

Pel que fa als tècnics, les FCB Escola també són una eina per formar-se i, alhora, un dels embrions de les categories inferiors, que també es nodreixen amb entrenadors que han passat per l'FCB Escola. De fet, totes disposen, com a mínim, d'un director procedent de l'estructura existent a Barcelona i, a més, hi ha diversos tècnics repartits pels diversos campus. En alguns casos també tenen l'ajuda puntual d'exjugadors blaugrana, com és el cas de José Edmílson, ambaixador de les escoles, Éric Abidal, que va participar recentment en un acte a Singapur, i Beletti i Gudjohnsen, que s'han deixat veure per alguns campus i han ajudat a conèixer encara més aquest fenomen.

Amb tot plegat, a més, el Barça també surt guanyant econòmicament a través de la venda de les llicències que permeten explotar la marca Barça, amb una selecció molt acurada d'un partner local, que és qui també aposta en ferm per la creació d'una FCB Escola, que, alhora, també és una porta d'entrada i un actiu per facilitar l'assoliment de diversos acords comercials. L'aliança amb el grup Mission Hills i l'obertura al setembre d'una escola a Hainan (Xina), que serà la primera gestionada directament pel Barça també en són exemples.