Sospitosos habituals

El Madrid, el Bayern, l'Atlético i la Juve. Aquests són els quatre grans perills que s'albiren a l'horitzó del Barça, quatre rivals temibles i ben coneguts pels blaugrana. El primer de la llista, és clar, és el Madrid, amb l'afegit que un enfrontament continental amb els blancs provocaria que es disputessin tres clàssics en deu dies, ja que tot just després de la tornada es jugarà el Madrid-Barça de lliga. El duel, morbós per naturalesa, suposaria un desgast psicològic i físic molt gran, però tindria l'al·licient de poder infligir un cop duríssim a l'etern rival. I l'altre conjunt de màxima complicació seria el Bayern, un equipàs que va eliminar l'Arsenal per un global de 10-2. En la memòria de tothom encara couen les semifinals dels cursos 2012/13 –en què el Bayern es va imposar 4-0 i 0-3– i 2014/15 –quan el Barça es va treure l'espina–. Lewandowski, Müller, Robben, Douglas Costa i Thiago són només alguns dels noms d'aquest autèntic transatlàntic europeu.

I, és clar, després apareix l'Atlético, possiblement l'equip que l'afició blaugrana menys desitja. Perquè, tot i ser inferior al Madrid i al Bayern, a banda que enguany el Barça ja l'ha eliminat de la copa, l'equip de Simeone, sempre farragós i competitiu, s'ha erigit en la bèstia negra dels blaugrana, als quals ha deixat fora de la Champions dos cops en els últims tres cursos.

L'últim gran escull del sorteig és la Juve d'Allegri, el rival del Barça a Berlín, un equip que des de llavors ha perdut Pogba, Pirlo i Tévez però que conserva una plantilla de primer nivell, amb Higuaín, Dybala, Chiellini, Buffoni Alves –que tornaria al Camp Nou–, a banda d'un estil de joc greixat a la perfecció.

Dos perills i una ventafocs

El Barça tampoc podria celebrar gaire un duel amb el Dortmund o el Mònaco, amb els quals no s'enfronta des de la dècada dels noranta, dos equips amb potencial suficient per eliminar qualsevol, però inferiors als cinc favorits al títol. Els alemanys, que gràcies a Tuchel han recuperat la intensitat i el bon gust per la pilota, disposen de nous referents, com ara Aubameyang, Weigl i Dembelé, i més amb les baixes de Götze i de Reus –que com a molt podria arribar per a la tornada–. Un duel amb el Dortmund, a més, significaria el retorn de Bartra a Barcelona. I què es pot dir del cada cop menys sorprenent Mònaco, el líder de la lliga francesa i botxí del City, un equip molt ben treballat i amb joves talents com ara Bernardo Silva, Mbappé i Mendy, als quals sempre cal afegir un renascut Falcao.

Per tot plegat, no és d'estranyar que tant el Barça com la resta d'equips desitgin veure la seva bola emparellada amb la del Leicester, un equip que conserva el nucli que va guanyar la Premier, però que és molt inferior als altres participants. Els anglesos, ara dirigits per Craig Shakespeare, garanteixen brega, concentració defensiva i un bon contraatac, amb Mahrez i Vardy com a figures, però en cap cas haurien de suposar un problema per al Barça. Perquè per molt que ho digui el tòpic, per guanyar la Champions no sempre cal eliminar les superpotències. Potser seria millor veure's ara amb un desconegut. Ja hi haurà temps per a les grans emocions.