Durant aquest primer trimestre del 2017, Neymar Júnior està brillant amb molta força. Per si no havia deixat prou clara la seva magnitud futbolística, el brasiler ha lluït com mai en els disset partits en què ha participat durant els tres mesos d'enguany, i s'ha convertit en protagonista principal d'un tram especialment important de la temporada per al Barça. El punt àlgid d'aquest bon moment de forma el va viure, sens dubte, en la mítica nit del 6-1 al París Saint-Germain, en la què va fer dos gols, una assistència i va protagonitzar una monumental actuació que va arrossegar el seu equip fins a una històrica remuntada. “És el millor partit que he jugat a la meva vida”, va dir després d'aquella exhibició. A fe de Déu que no exagerava.

Sense arribar al nivell colossal que va oferir el 8 de març, contra el PSG, Neymar ha fet una aportació considerable al seu equip en aquest 2017. Al mes de gener, per exemple, en la remuntada contra l'Athletic Club en la copa (3-1), va marcar, de penal, el segon gol blaugrana i va assistir Luis Suárez en el primer. I a Anoeta, també en la copa, va marcar l'únic gol del partit contra la Real (0-1), una altra vegada des dels onze metres, i va signar una sensacional actuació. D'altra banda, fent una ullada a les estadístiques, és prou significatiu comprovar que vuit dels quinze gols que Neymar Júnior ha marcat, entre totes les competicions, els ha fet aquest any. Així mateix, quatre de les deu assistències que ha signat en la lliga, que el converteixen en el millor en aquest aspecte, les ha donat entre gener i març del 2017.

La millor versió de Neymar s'ha pogut veure, en tot cas, després de la davallada al Parc dels Prínceps del 14 de febrer, en la Champions League, quan un 4-0 que semblava impossible de remuntar va fer tocar fons al Barça. Després d'allò, Luis Enrique va sacsejar l'equip amb un canvi de dibuix que, de manera clara, ha beneficiat el joc del davanter brasiler. Aquest 3-4-3 amb què el Barça es planta damunt del terreny de joc des de fa un mes i mig proporciona més opcions per al desequilibri a Neymar, que, havent d'actuar obert a la banda esquerra, disposa de més espai per encarar i superar els seus marcadors. Abans que Meunier ho tastés, en la nit de la gran remuntada, ho van patir Lillo, de l'Sporting de Gijón (6-1), i Hugo Mallo, del Celta (5-0). Diumenge, contra el València, li va tocar a Martín Montoya que, tot i que va aguantar durant bona part del partit, no va poder evitar les accions que van originar l'empat a un, signat per Luis Suárez, i el 4-2 definitiu, obra d'André Gomes, tots dos amb assistència de Neymar. Allunyat de la zona on ara es mou Messi, el dorsal 11 del Barça se sent més alliberat i s'atreveix a endinsar-se a l'àrea amb més freqüència. Amb 25 anys acabats de fer, la seva plenitud és cada vegada més a prop.