Barça

JAUME ROSELL

GERENT DEL BARÇA ENTRE 1975 I 1978

“Ens ho vam passar molt bé, amb l'Agustí”

“El Barça era clau per a la reconstrucció de Catalunya i vam idear un programa per assolir-ne el control, amb Montal de candidat”

A més de ser pare d'un expresident del Barça, Jaume Rosell coneix com pocs el període d'Agustí Montal a la presidència del FC Barcelona. D'això en parla, clar i català, en aquesta entrevista.

Què li passa pel cap, ara que ha desaparegut l'Agustí Montal?
És un moment molt trist, però el que he viscut amb l'Agustí ha estat molt divertit. Ens ho vam passar bé.
Quan el va conèixer?
Un parell d'anys abans de les eleccions que vam guanyar al Batet, cap al 1967. Teníem la mateixa edat: ell n'hauria fet 83 ara, a l'abril, i jo els faré al setembre. Soc vellot!
Com va ser aquella campanya?
La vam començar sense saber quins serien els membres de la directiva. En aquella època s'havia de demanar permís a Madrid, i l'Agustí va ser molt murri i va negociar amb l'Adolfo Suárez, a Palamós, una junta en la qual hi havia gent afecte al règim i també alguns catalanistes.
Com qui?
En Raimon Carrasco, per exemple. Em va dir que Suárez l'havia acceptat per la mala consciència d'haver assassinat el seu pare. També hi havia Ferran Ariño i, com a executius, en Joan Granados i jo. Ara no us feu càrrec de com era la dictadura franquista. Els que exercíem una oposició clandestina les passàvem putes!
Segur que van ser anys molt durs…
Dec tenir el rècord de pintar pancartes per exhibir a l'estadi. Cada partit n'hi posàvem una...
També utilitzaven la megafonia de l'estadi per fer catalanisme, oi?
En Granados i jo sempre corríem riscos. Les multes sempre les hi posaven a ell, però jo havia d'anar a la Via Laietana a negociar amb el cap de la policia. Un dia vam decidir que els anuncis que se sentien per la megafonia del Camp Nou fossin en català. I vam tirar pel dret, que era l'únic sistema que funcionava. I en el primer partit que ho vam fer, el governador civil va preguntar a l'Agustí què es deia pels altaveus de l'estadi. Quan en Montal li va explicar que era publicitat en català, la seva resposta va ser una advertència: “Com et comportis així, t'hauré de dir el que has de fer en un altre lloc i d'una altra manera.”
I allò que es deia als pares dels nens perduts a l'estadi i de la porta principal de tribuna...
Tot allò ho havíem de traduir per escrit, al governador civil, al capità general... Fa riure.
Les primeres senyeres a l'estadi es van veure en aquells anys, amb Montal a la presidència.
En vam fer entrar uns quants milers a l'estadi, repartides des de diversos punts. Vam fer una operació molt ben planificada i dirigida pel Jacint Borràs. Va ser molt bonic quan va marcar en Rexach i el camp va esclatar ple de senyeres.
En té unes quantes per explicar…
Una altra: abans d'un partit internacional, contra un equip rus, vam posar l'himne soviètic i, després, La Santa Espina. En Joan Granados volia posar Els segadors, però li vaig fer veure que era massa arriscat. Quan va sonar La Santa Espina, els franquistes de la junta ens van exigir que sonés l'himne espanyol. A correcuita vam haver de trucar al Manel Vich... És clar, la xiulada que hi va haver li va costar al Joan Granados 100.000 pessetes...
Eren conscients del que feien en aquell moment?
Érem conscients que el Barça era una peça important per a la reconstrucció nacional de Catalunya. Per això vam idear un programa per assolir el control del Barça.
Quin paper hi va jugar Montal?
Volíem començar controlant la Gran Penya Barcelonista, però, finalment, vam decidir que, si trobàvem un candidat prou bo, miraríem de buscar directament la presidència del club. El nom de l'Agustí Montal el va proposar en Ferrer, un empresari que el coneixia prou bé. Això potser ni ho sabia l'Agustí...
Ell compartia les seves idees?
Era fill de la burgesia catalana i nosaltres baixàvem del terrós. No era ben bé igual. Això sí, quan en Ferrer va proposar el seu nom, li vam preguntar en quina llengua parlaven a casa seva. Ens va respondre que “en català”, i tots vam respirar tranquils. Pensi que aleshores a moltes cases riques només utilitzaven el castellà. Teníem un bon candidat i, a més, era proper a nosaltres.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)