Leo Messi en una àrea, Marc-André ter Stegen a l'altra. El clàssic d'ahir queda resumit en dues línies. El Barça va guanyar el clàssic perquè va guanyar el duel a totes dues àrees. Va ser enorme Messi en la definició i també enorme l'alemany sota pals. Ter Stegen va frenar el Madrid. Irreductible davant les fuetades del conjunt blanc. Gegantí.

El porter alemany va ser sens dubte un dels herois del partit d'ahir. Va encaixar dos gols, sí, però en va evitar molts més. En el gol de James estava venut per la seva defensa i en el gol de Casemiro potser no va estar del tot contundent en el primer refús després del servei de córner de Kroos, però en la resta d'accions es va guanyar el 10. Immens en la lectura del joc per neutralitzar les passades en llarg del Madrid a les seves puntes de llança i immens també sota pals. Ter Stegen va lluir lluny de l'àrea, atrevint-se fins i tot a fer controls amb el pit per tallar contraatacs del Madrid. Personalitat de ferro. Un home de gel. Bé amb els peus i bé amb les mans.

Ter Stegen ja va treure una mà enorme en el primer temps després d'un xut de Cristiano (20'), però en la segona meitat va estar senzillament estel·lar. Un mur. Estirada descomunal en el minut 2 de la segona per desfer un xut enverinat de Kroos i aparició encertada, novament, quatre minuts després per evitar el gol de cap de Benzema a boca de canó. Aturada de porter d'handbol. Al més pur estil Gonzalo Pérez de Vargas. Enorme va ser també la seva intervenció davant un xut de Marco Asensio a vint minuts del final.

Acostumat a viure els clàssics del Bernabéu des de la banqueta durant l'etapa en què va compartir porteria amb Claudio Bravo, ahir va agradar-se damunt la gespa. Keylor Navas també va fer magnífiques parades [la millor, davant d'un cop de cap de Piqué], però Ter Stegen va guanyar el duel de porters. Partidàs.