El Barça no serà l'1 de juny a Cardiff. El somni de poder jugar la final de la Champions femenina per primera vegada en la història es va esvair ahir a París. Curiosament, el mateix final de trajecte d'ara fa poc més d'un any. Petit déjà-vu. D'aquell decisiu gol de cap de Cristiane de la temporada passada a l'Stade Sébastien-Charléty als dos gols de Delannoy i Irene Paredes ahir al Parc dels Prínceps. El PSG torna a somriure, el Barça torna a caure. Fa un any, en els quarts de final; ara, a semifinals. Amb la mel a la boca.

L'1-3 del partit d'anada al Miniestadi obligava a una remuntada majúscula que no es va produir. Amb res a perdre, el Barça va provar de jugar la carta de l'èpica i va sortir decidit a guanyar el partit, però el PSG no va donar opció a la sorpresa. Allà a París tenen encara clavat al cor i en la memòria el 6-1 del Camp Nou i el gol apoteòsic de Sergi Roberto, i no volien una segona taca negra en l'historial, ara en categoria femenina. La presència de gairebé 20.000 espectadors al Parc dels Prínceps deixa palès l'ànim de revenja que tenien els aficionats parisencs –al tècnic Patrice Lair feia dies que la premsa francesa el perseguia amb la mateixa pregunta– i evidencia també fins a quin punt atrau al país veí el futbol femení. La lliga francesa és un bon mirall on mirar-se. Per professionalitat, per pressupost i per talent.

Magnífic ambient a les grades i bona imatge a la gespa. Pocs canvis de fitxes en els dos onzes per part de Xavi Llorens i Patrice Lair. Gemma Gili per Mariona i Georges per Diallo van ser les dues úniques novetats respecte a les vint-i-dues futbolistes que van sortir des de l'inici al Miniestadi fa una setmana. Totes les dames damunt al tauler. Al Barça li queden quatre finals de lliga, el veritable objectiu del curs –la primera, dimarts–, i el PSG tenia un còmode resultat de l'anada, però cap dels dos va escatimar res.

Ruth García i Míriam Diéguez, en dues accions d'estratègia en el servei de dos córners pràcticament consecutius, haurien pogut marcar a l'inici i posar nerviós el PSG, però el cronòmetre corria a favor de les franceses i el 0-0 amb el qual es va arribar al descans la proesa que havien de fer les blaugrana agafava ja la categoria de miracle.

El Barça va millorar substancialment la imatge d'ara fa una setmana i va saber igualar, aquest cop sí, la intensitat i el rigor tàctic del PSG, però els petits detalls van tornar a decidir. També el talent individual. Sensacional l'assistència a l'espai de Formiga, que, als seus 39 anys, es va inventar una passada d'or per a Cristiane en l'acció de l'1-0 (55'). Sandra Paños va arribar tard i en la sortida atropellar la dorsal 10 del PSG. Jana Adamkova va assenyalar penal i Delannoy no va perdonar. La sentència definitiva va arribar només sis minuts després. Servei de falta de Perisset, pilota a l'olla, mal refús de Míriam Diéguez, sortida en fals de Sandra Paños i pilota al fons de la xarxa (2-0, 61'). Gol en pròpia porteria. Massa càstig.

Eliminació dolorosa en clau de present, bona experiència i classe pràctica en clau de futur per seguir creixent i madurant com a equip. El camí és el correcte. Ara, a pensar ja en el partit de dimarts contra l'Oiartzun. I en vermell, anotat en l'agenda, el cara a cara contra l'Atlético del dia 14. La Champions era el somni, la lliga és la realitat. I no es pot escapar.