Barça

HRISTO STÒITXKOV

JUGADOR DEL FC BARCELONA (1990-95 I 1996-98)

“Cada 20 de maig, em llevo amb una copa de xampany”

No he pensat mai en aquell pal, penso en la falta de Koeman, que havíem tirat igual el dia abans a porteria buida
Cruyff va fer del Barça un club guanyador, ja era un club gran, però ell el va ordenar i li va donar una filosofia
Li ho dec tot, em va dir que ell havia guanyat tres Pilotes d'Or i que jo n'havia de guanyar una, i la vaig guanyar gràcies a ell
Em sabia motivar, davant del grup em podia dir que era un desastre i després, en privat, dir- me que era el millor
La llotja? El protocol? Em vaig saltar tot allò que es pot saltar un búlgar, era el meu dia i ningú em podia dir res
La festa a l'hotel va ser espectacular. Havia perdut molts quilos i havia de recuperar líquid, no cal que digui res més

Hristo Stòitxkov (Plovdiv, Bulgària, 8 de febrer del 1966) va ser un dels homes més importants del dream team de Johan Cruyff, a qui està eternament agraït per treure'l del seu país i portar-lo al Barça, on ho va guanyar tot i on l'holandès el va convertir en Pilota d'Or. Actualment, viu a Miami i fa de comentarista per Televisa. Culer com pocs, encara li brillen els ulls quan recorda aquell 20 de maig del 1992.

Ja ha plogut des del 20 de maig del 1992. Han passat 25 anys des que el Barça va guanyar la seva primera copa d'Europa.
Un dia inoblidable per a mi, per a tot el barcelonisme, per al meu país. El Barça tenia un deute amb la seva gent després d'haver perdut la final de Sevilla i aquell equip el va poder saldar. Era la culminació d'una idea i d'una gran temporada, també patida, perquè abans de la final vam haver de patir. A Kaiserslautern estàvem eliminats i ens va salvar el gol de Bakero i també van ser complicades les semifinals contra el Benfica. A Wembley estàvem obligats a guanyar. No va ser un partit brillant ni espectacular, però vam aconseguir l'objectiu, que només era el de guanyar. Va ser un partit amb ocasions de gol. Haurien pogut marcar Lombardo i Vialli. I nosaltres vam tenir també bones ocasions. Bakero, jo mateix...
És el títol més important de la seva carrera com a futbolista?
Sí, és clar, però també n'hi ha d'altres molt importants, com la primera lliga amb el Barça. Era important trencar amb l'hegemonia dels merengues. Va arribar la primera i en vam guanyar quatre de seguides. Però la final de la copa d'Europa era espectacular, sempre és especial.
Cada 20 de maig celebra aquell títol?
I tant. Va ser molt important per a mi, per a la meva família. Cada 20 de maig, quan em llevo, em prenc una copa de xampany per celebrar aquell títol.
El Barça ha guanyat cinc copes d'Europa, però aquella va ser la primera...
Sempre serem els primers i sempre ho podrem dir. Perquè sense la primera no hi ha segona. Després n'han arribat més gràcies a la feina dels entrenadors, com Pep, Rijkaard i Luis Enrique, i a la dels grans jugadors que té el Barça. El club està ara on ha d'estar. És un club gran, en una ciutat important, amb una acadèmia que dona futbolistes. Nosaltres vam guanyar la primera, tot i que a mi m'agrada dir que la va guanyar el Barça. Nosaltres formem part de la història del Barça.
Hi anaven amb molta pressió, amb l'obligació de guanyar per fi la copa d'Europa?
Sí. Sabíem que teníem l'obligació de guanyar-la, però teníem un fet al nostre favor. El mister, que en pau descansi, ja havia guanyat tres copes d'Europa. Va saber jugar amb aquesta pressió. Va fer una prèvia del partit excel·lent. Ens va donar tranquil·litat, ens va saber motivar. Va parlar amb cada jugador i ens va dir a cada un el que havíem de fer. Ell creia en nosaltres i ens va convèncer que la guanyaríem.
D'aquí ve la famosa frase de “sortiu i disfruteu”. La va dir de veritat?
La va dir abans del partit, abans de sortir al camp. Estàvem en la final i havíem de gaudir d'un partit com aquell. No es podia demanar gaire més a un equip que havia enamorat la gent practicant un gran futbol.
Com va preparar el partit, Cruyff?
No hi va haver una preparació gaire especial. Cadascú de nosaltres sabíem què havíem de fer, cadascú sabia quina era la seva responsabilitat al camp. Ens va parlar de com havíem d'atacar, de com havíem de defensar algunes zones. Ell sempre deia que quan hi havia una final, Julio Salinas l'havia de jugar perquè era el talismà de l'equip. Per això va començar el partit al meu costat i buscant el control del joc amb Pep, Eusebio, Michael... Havíem preparat bé l'atac. Salinas fixava un parell de jugadors seus i jo tenia més espais per aprofitar les passades de Michael i Eusebio.
Què ha donat Cruyff al Barça?
Molt. El mister el va convertir en un club guanyador. Amb ell es va guanyar la primera copa d'Europa i quatre lligues consecutives i es va posar fi a l'hegemonia del Real Madrid. A més, va imposar un segell propi. El Barça era un gran club, però necessitava que algú l'ordenés i ell ho va fer. Va ordenar el futbol de base i va imposar una filosofia de joc en tot el club que encara continua. També he de dir, però, que qui més ens ha donat és el Barça a nosaltres. Jo poso sempre el Barça al davant meu, perquè si no m'hagués fitxat, no hauria pogut triomfar com ho vaig fer. Per això sempre estaré agraït a Núñez, Gaspart, Parera, Minguella i evidentment al mister, perquè ell va demanar el meu fitxatge i va fer tot el possible perquè jo pogués fitxar pel Barça.
Què ha representat Cruyff a la seva vida?
Molt, molt. Tot. Ell em va treure d'un país que era molt tancat, d'un país comunista d'on no deixaven sortir ningú, per jugar a futbol. Es va ocupar molt de mi i de la meva família. Que tothom estigués bé i tranquil. Ell va apostar per mi, ningú coneixia on era Bulgària i ell em va treure d'allà quan poca gent sabia qui era Stòitxkov. I em va fer millor futbolista. Jugar al Barça no és fàcil i jo vaig poder triomfar gràcies a tots els seus consells i a tot el que ell em va ensenyar. Mai l'oblidaré. Mai oblidaré les hores i hores que va dedicar que jo fos millor futbolista. Un dia em va dir que tenia potencial per guanyar la Pilota d'Or, que ell en tenia tres i que jo n'havia de guanyar una. I la vaig guanyar.
Van acabar sent molt amics.
Havíem tingut disputes, però va acabar sent com un pare. De vegades em canviava i jo m'enfadava, però ho feia per motivar-me. Era molt gran fent això. Davant del grup em podia dir que era un desastre, que em traspassaria i després acabàvem dinant junts. En públic em podia dir que era un desastre i en privat dir-me que era el millor.
Quin era el secret d'aquest equip? L'amistat?
Érem un grup amb un gran compromís, amb una gran responsabilitat. Les coses podien sortir bé o malament, però sempre hi havia compromís. Quan decidíem fer una cosa, tots anàvem en la mateixa direcció. Érem una plantilla molt unida. Amb gent moltimportant. Quan el gran capità Alexanko parlava, tothom l'escoltava. Quan ho feia Bakero, Zubizarreta, Txiki, Eusebio, Ronald, Amor, Michael... Érem una família molt gran.
Tornant a la final, quantes vegades ha pensat en la seva rematada que va acabar al pal?
Mai. Mai he pensat què hauria passat si hagués entrat aquella jugada. No visc d'això, visc de recordar aquell moment que vam viure tots junts, de recordar aquella falta que entre Ronald, Bakero i jo vam decidir executar d'aquella manera i que va acabar amb aquell gran xut de Koeman i el gol que ens va donar el títol.
Estava assajada, aquella falta?
El dia abans, a la mateixa porteria, en l'última pilota que vam tocar abans de marxar cap al vestidor, vam fer la jugada. Li vaig dir a Koeman, té xuta a porteria buida. Vam tenir la sang freda, el cap fred de repetir aquella jugada en la pròrroga de la final, en un moment tan crucial, de tanta tensió, i va sortir bé. El destí deia que la pilota havia d'entrar per allà.
Després de la falta, bogeria. Celebració de les grosses. Per començar, vostè es va saltar el protocol a la llotja davant la família reial anglesa...
Bulgària encara no formava part de la Unió Europea i no calia que jo estigués pendent de totes aquestes coses. Em vaig saltar tot allò que es pot saltar un búlgar. Era el meu dia i ningú em podia dir que no segués a la llotja, fes botar algú o portés els pantalons baixos.
Com va ser la festa a l'hotel?
Havia perdut molt quilos en el partit i havia de recuperar líquid, no cal que li digui res més. El cos necessitava alegria. No recordo gaire el que va passar aquella nit. Hi ha imatges, com aquell petó amb Ronald.
Com va viure la rebuda dels catalans a Barcelona?
Espectacular, inoblidable. Mai he vist tanta gent. Als carrers, a l'aeroport, a la plaça Sant Jaume. Era la primera. La gent que la va viure, la recordarà per sempre. Encara quan veig aquelles imatges, com deia el mister, se'm posa “la gallina de piel”. Vam embogir tots, vam llançar la roba, les corbates.
Què va representar aquella copa d'Europa per a Bulgària?
El meu pare, que en pau descansi, va ser la persona més feliç del món. Bulgària és un país com Catalunya, de 6 o 7 milions d'habitants, que es va paralitzar aquell dia. La copa d'Europa la van viure com a seva, com la Pilota d'Or.
Va pagar la transmissió de televisió perquè el partit es pogués veure al seu país.
Sí, és cert. La gent a Bulgària volia veure un dels seus jugar la final de la copa d'Europa. Ho vaig poder fer perquè TV3 em va donar facilitats. Era un moment molt important per al país, esportivament parlant. Després van arribar més, com aquell gran mundial que vam fer amb la selecció l'any 1994.
També va pagar el viatge als membres d'una penya que tenia a Barcelona.
Eren grans amics. Encara ho són. Quan vaig a Barcelona sempre que puc quedem per sopar. Els vaig prometre que si marcava en les semifinals contra el Benfica, els pagava el viatge. I ho vaig fer. Van estar més d'un dia en autocar per arribar a Londres, cantant, ballant, bevent, i després un altre dia per tornar, però s'ho van passar d'allò més bé.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)