Barça

Eusebio Sacristán

Entrenador de la Real Sociedad i jugador del FC Barcelona (1988-95)

“Cruyff va donar al Barça el seu tresor i a mi, la vida”

“Hi havia pressió, però la vam saber convertir en motivació”

“El seu sistema de joc semblava que estigués fet per a mi, amb moltes possibilitats de passada al meu voltant”

Quan va marcar Ronald, vaig veure Zubi sol i ho vaig anar a celebrar amb ell; vaig saltar i em va agafar en braços
Si era falta? L'àrbitre la va xiular. Jo vaig persistir per jugar una pilota que ells tenien retinguda i que no volien jugar
Quan ja estàvem celebrant el títol a l'hotel, vaig sortir a passejar amb Hristo i llavors vaig ser conscient de l'èxit

Eusebio Sacristán (La Seca, Valladolid, 13 d'abril del 1964) va jugar durant set temporades al Barça, club al qual va arribar l'any 1988 gràcies a Johan Cruyff i amb el qual va guanyar quatre lligues, una copa d'Europa, una recopa i una copa, entre altres títols. A ell li van fer la falta que Ronald Koeman va transformar en gol per donar al Barça la seva primera copa d'Europa. Actualment, després d'haver triomfat com a entrenador al filial blaugrana, dirigeix la Real Sociedad.

20 de maig del 1992. El Barça guanya la primera copa d'Europa de la seva història. És el dia més feliç de la seva carrera esportiva?
És el dia més important de la meva carrera, perquè vaig aconseguir el títol més important a què un futbolista pot aspirar. Quan ets un nen i comences a jugar a futbol i veus aquelles finals, t'imagines que guanyar la copa d'Europa ha de ser un repte molt complicat. I penses que tu la voldries guanyar algun dia. Quan tens l'oportunitat de fer-ho, saps que no pots fallar, perquè no saps si tindràs una nova ocasió de jugar un partit com aquest.
Han passat 25 anys, però suposo que encara té fresc en la memòria aquella final contra la Sampdoria?
Sense cap dubte. Recordo un partit molt disputat, molt igualat, amb oportunitats per als dos equips. Va ser un partit complicat. Les finals mai són fàcils de guanyar i es va poder veure en aquella, tot i que per dins sempre tenia el convenciment que havia de caure de la nostra banda. Era el nostre moment, feia quatre anys que estava en un equip que havia tingut un creixement constant. Després d'haver guanyat la lliga l'any abans i de trencar una mala ratxa per al club, havíem de posar la cirereta al pastís amb el màxim títol que es podia guanyar. El final va ser el que tots els barcelonistes desitjaven.
És que ara pot semblar que la Sampdoria no era un gran equip, però en aquell moment era un grup molt potent.
Tenia grans jugadors i un gran entrenador. Ho van demostrar perquè van tenir possibilitats de guanyar la final. Tenien un gran porter, Pagliuca, gent ofensiva molt bona com Vialli, Mancini, Lombardo. A Cerezo al mig del camp... Nosaltres, però, havíem arribat a Londres amb un grup de jugadors amb un objectiu clar, que era fer història amb el Barça i guanyar la primera copa d'Europa per a l'entitat i ho vam aconseguir. Vam ser capaços de donar la volta a una afició que després del que havia passat a Sevilla l'any 86 estava trista, deprimida. Nosaltres vam aconseguir que canviés tot amb una manera de jugar alegre i començant a guanyar títols.
Eusebio és protagonista directe de l'acció que va originar el gol de Ronald Koeman. A vostè li van xiular la falta a favor que l'holandès va convertir en gol.
Vaig disputar una pilota envoltat per jugadors de la Sampdoria. Un d'ells va anar a terra, la pilota estava retinguda i jo la vaig intentar treure d'allà i guanyar-la per al Barça. Aquesta perseverança per jugar una pilota que estava retinguda va fer que l'àrbitre assenyalés falta. Va entendre que jo volia fer tot el possible per jugar la pilota i ells, no.
Era falta?
L'àrbitre la va xiular i ja està. Va considerar que hi havia una retenció de la pilota. Vint-i-cinc anys després és una anècdota més del partit.
Quan va veure que l'àrbitre xiulava la falta i, tenint en compte que quedava poc per acabar la pròrroga, va pensar: “Aquesta és la nostra”?
Sí. Teníem molta confiança en Ronald en aquest tipus de jugades. Estava a prop i Ronald tenia una efectivitat molt alta en els llançaments de falta. Feia molt temps que ho demostrava.
Va marcar Koeman i Eusebio va decidir no anar a la pinya de jugadors que es va formar al córner. Com és?
Vaig fer mitja volta i vaig anar a abraçar-me amb Zubi. Jo estava a la dreta d'on es va xutar la falta, era el jugador que estava més lluny d'on va anar Ronald a celebrar el gol. Quan vaig començar la cursa cap a la pinya, vaig mirar a la meva esquerra i vaig veure Zubi tot sol a la nostra àrea. Vaig decidir anar cap enrere i celebrar-ho amb ell. Vaig córrer cap ell, vaig saltar i em va agafar en braços. Va ser una abraçada espectacular entre tots dos.
Després del gol, encara quedaven nou minuts perquè acabés la pròrroga. Es van fer eterns?
Teníem moltes ganes que allò acabés, però la veritat és que els vam saber jugar molt bé i gairebé no van passar per cap situació de perill, els italians van quedar molt tocats pel gol i nosaltres vam saber jugar els últims minuts. La sortida de Tali va ser molt important per tancar la defensa, com aquelles curses de Goiko aguantant la pilota per la banda. Van passar molt poques coses en aquells nou minuts.
Ha vist moltes vegades el partit?
Alguna vegada, però no gaires. No va ser un gran partit. No és gaire vistós, així que no és gaire entretingut veure'l.
Com va preparar l'equip aquella final?
Recordo els dies previs a l'hotel de concentració. Hi havia alegria i optimisme al voltant de l'equip. Va ser important la manera d'entendre la vida de Charli, prenent-se les coses amb una relativa tranquil·litat. Johan ens transmetia la tranquil·litat i l'experiència d'algú que havia guanyat tres vegades la copa d'Europa. Entre tots dos, ens van treure pressió.
La responsabilitat era màxima, tenint en compte que el club no havia guanyat mai el títol?
És cert que hi havia pressió, però crec que aquesta responsabilitat la vam saber convertir en motivació. Poder dir que nosaltres vam ser els primers que vam guanyar la copa d'Europa per al Barça. Sabíem que podíem entrar a formar part de la història del club. La motivació va fer que superéssim la responsabilitat i algun temor. Va ser més un“ l'hem de guanyar” que un “no podem fallar”.
Com va ser la celebració?
Espectacular. Es van viure grans moments en el sopar que es va organitzar a l'hotel. Molta alegria. Recordo que hi va haver un moment que vaig sortir a fer una passejada amb Hristo, necessitava agafar una mica d'aire, i va ser quan vaig tenir consciència que havíem guanyat la copa d'Europa, del que havíem aconseguit.
El famós “sortiu i disfruteu” de Johan Cruyff us va servir de molt?
Aquella frase és l'essència del que ens va transmetre. Ell havia guanyat tres copes d'Europa. Ell ens va dir que un partit com aquell potser només el jugues una vegada a la vida, que no has d'estar tens, perquè potser no el gaudeixes, no gaudeixes d'una experiència única. Ell ens va dir que ens havíem de treure la pressió de sobre i gaudir al màxim del partit.
La rebuda a Barcelona va ser històrica...
Molt gran. Tothom era al carrer, hi havia molta alegria. La gent ens volia agrair el que havíem aconseguit i ho va estar fent durant molt de temps.
Després, aquell equip encara va continuar guanyant, però aquell títol va ser la culminació d'aquell grup de jugadors que entrenava Johan Cruyff?
Sí. Va ser el gran premi a tota la bona feina que estàvem fent des que molts de nosaltres havíem arribat al club, amb Johan al capdavant. Havíem passat per fases en què ens havia costat més portar a terme aquella idea de futbol, quan els resultats no acompanyaven al principi. A poc a poc se li va anar donant forma, trobant les peces adequades perquè tot funcionés. Havia arribat la lliga l'any anterior i la copa d'Europa va ser la culminació d'aquell gran equip.
Parlem d'equip, però potser hauríem de parlar de grup d'amics. Una de les claus d'aquells èxits va ser la bona relació que hi havia entre els membres d'aquella plantilla?
Vam arribar al club un grup de jugadors amb una mateixa edat i amb un mateix objectiu, que era fer coses importants en el món del futbol. Jo hi vaig arribar el 88, amb un nou entrenador que va escollir uns futbolistes per començar un camí. Tots, Bakero, Julio, jo... el vam iniciar amb la idea de fer coses grans al Barça. Aquesta energia va ser important per acabar guanyant títols.
Un grup important de jugadors, liderat per un geni a la banqueta.
Cruyff va donar al Barça una manera de jugar a futbol i uns conceptes futbolístics que són únics, que en aquell moment eren diferents, que ningú sabia. Cruyff va donar al club un tresor pel que fa als conceptes del joc que només ell coneixia. El tresor era seu i el va voler compartir amb el Barça.
I a Eusebio que li va donar?
El mateix, a mi em va donar la vida. Em va donar la possibilitat de poder jugar en un gran club gràcies a la seva idea de joc. Jugar d'aquella manera, amb el 3-4-3, amb quatre futbolistes per dins, feia que jo encaixés perfectament. La manera de jugar i de veure el futbol de Johan eren perfectes per a les meves condicions. En qualsevol altre sistema, jo hauria tingut més dificultats per poder triomfar en el món del futbol com ho vaig fer al Barça. Era un sistema que semblava que estigués fet per a mi, amb moltes possibilitats de passada al meu voltant per aprofitar la meva tècnica, la meva visió de joc i la meva presa de decisions. Johan va ser clau en la meva carrera. Aquell sistema de joc, facilitava que jo sempre pogués escollir la millor opció.
Difícilment treien la pilota a Eusebio...
Era un sistema perfecte per a mi. Jo no tenia força ni velocitat, en situacions d'un contra un, hauria tingut dificultats, però amb aquell sistema, amb aquell joc de possessió, es tractava d'estar ben col·locats i de passar-se la pilota, trobar l'home lliure. Jo havia crescut buscant sempre el company desmarcat i va arribar un entrenador que va apostar per una manera de jugar en què el més important era això.
Fins i tot el va posar de lateral.
Sempre amb la idea de treure la pilota jugada. Era una arma més per treure la pilota quan ens tapaven Koeman i Pep. Ho feia també quan sabia que no hauria de marcar un extrem ràpid.
Ara que vostè és entrenador, segueix la filosofia de Johan?
Totalment. Des que soc entrenador intento transmetre als meus equips els conceptes que vaig aprendre d'ell.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)