Barça

Tenerife, Riazor... Màlaga?

El Barça afronta diumenge l'última jornada de lliga en espera d'un altre miracle. El dolç record de les dues mítiques lligues de Tenerife i el penal errat per Djukic contra el València permeten somiar

Heliodoro Rodríguez López. 7 de juny de 1992. Heliodoro Rodríguez López. Déjà-vu. 20 de juny de 1993. Riazor. 15 de maig de 1994. Tres estadis, tres dates històriques per al barcelonisme, tres miracles. Tres raons, en definitiva, per aferrar-se aquest diumenge a l'esperança. Un ull posat al Camp Nou i l'altre a La Rosaleda. Una última jornada de lliga de transistors. Tenerife i la Corunya en el dolç record, i per què no a partir de diumenge també Màlaga?

Capricis del destí, just ara que es compliran 25 anys d'aquella primera i mítica lliga de Tenerife de la temporada 1991/92, el 21-M, just l'endemà del 25è aniversari de la copa d'Europa de Wembley 92, el futbol ha volgut tornar a situar el Barça a les portes de poder viure un altre miracle històric. La victòria de dimecres del Madrid a Balaídos contra el Celta (1-4) ha donat la lliga mastegada al conjunt de Zidane, que en faria prou amb un empat a La Rosaleda en l'última jornada per ser campió, amb independència del que faci el Barça contra l'Eibar. El Madrid (90) afronta l'últim partit amb tres punts més que el Barça i amb tot a favor, però alerta a l'hora de posar catifes vermelles abans d'hora. A la casa blanca estan sobradament avisats. Que ho preguntin a Buyo, Sanchís i companyia. O a Míchel i al mateix Luis Enrique. Tots dos van viure en primera persona el malson blanc del 92 a Tenerife (3-2) i ara, curiosament, tornaran a ser protagonistes diumenge. Míchel i el seu Màlaga són els convidats a la festa, com ho van ser fa anys també un altre madridista confés, Jorge Valdano, i el seu Tenerife; Luis Enrique, en el paper de Johan, en espera d'una picada d'ullet del destí.

De les 24 lligues que ha conquerit el FC Barcelona al llarg de la seva història, ni més ni menys que 10 s'han certificat en l'última jornada (1928/29, 1947/48, 1948/49, 1952/53, 1959/60, 1991/92, 1992/93, 1993/94, 2009/10, 2015/16). Sense anar més lluny, la lliga guanyada la temporada passada a Los Cármenes, amb aquell hat-trick de Luis Suárez contra el Granada (0-3). El 14 de maig de l'any passat, però, el Barça depenia d'ell mateix. Un escenari malauradament diferent a l'actual. El Barça necessita guanyar l'Eibar i el favor d'un Màlaga que no s'hi juga res. Això i les sortides de to del seu president, el xeic Al-Thani –recordem què va arribar a dir: “L'escòria catalana no olorarà aquesta lliga.”– i el madridisme de Míchel no conviden a pensar precisament en favors, però Valdano també tenia el cor blanc... Per què no creure en una hipotètica redempció de Sandro després del seu gol contra el Barça fa unes quantes jornades?

En tota la història s'han produït un total de sis casos en què l'equip que arribava com a segon classificat a l'últim capítol del conte va acabar sent campió de lliga. I, curiosament, dels sis episodis, tres han portat el segell del dream team. En la primera lliga de Tenerife, el Barça necessitava guanyar l'Athletic i esperar una desfeta blanca a l'Heliodoro Rodríguez López. El Barça de Cruyff va fer la feina i va vèncer per 2-0, i Pier i companyia van fer la resta. Històric 3-2 i, per a la posteritat, el gol en pròpia porta de Ricardo Rocha i el tercer gol de Pier Luigi Cherubino, amb la cessió enrere espantosa de Sanchís a Buyo des del mig del camp i la posterior traca del porter madridista. Aquell Tenerife de Valdano va aixecar un 0-2 i, només un any després, el Madrid tornava a naufragar a les mateixes aigües. Mateix escenari, mateix guió i la lliga de nou cap a Barcelona. La flor de Johan. El Barça necessitava guanyar la Real Sociedad de Toshack i ho va fer per la mínima amb gol de Hristo Stòitxkov (1-0) i el Tenerife va vèncer 2-0 el Madrid, que va tornar a ensopegar amb la mateixa pedra. De Pier a Dertycia. Dos finals apoteòsics, com també ho seria el final de lliga del curs 1993/94. El dream team va signar el pòquer de lligues gràcies a un altre final d'infart el 15 de maig de 1994. El Barça va golejar el Sevilla 5-2 al Camp Nou i el Deportivo, que depenia d'ell mateix, no va passar del 0-0 a Riazor contra el València. La història ja la saben. Últim minut de partit. Penal a favor del Dépor. Bebeto s'amaga, Djukic falla, González para i catarsi al Camp Nou. Glòria eterna.

LA DADA

10
lligues
de les 24 que té el Barça en el seu palmarès no s'han pogut certificar fins a l'última jornada.

ELS PRECEDENTS

3
títols
va conquerir el ‘dream team' arribant com a segon a l'últim partit [91/92, 92/93 i 93/94]
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)