La lliga de les errades
El campionat del Barcelona ha estat marcat per la irregularitat, amb ensopegades en moments inesperats que han acabat pesant massa
L'altra nota dominant d'aquesta lliga han estat les constants equivocacions dels àrbitres, un cúmul de decisions errònies que han decantat la balança a favor del Real Madrid
Feia temps que el Barça no signava una temporada tan irregular com la 2016/17, una campanya en què els blaugrana han estat capaços de guanyar al Bernabéu, al Calderón, al Sánchez Pizjuán, a San Mamés, a Cornellà i a Mestalla, molt probablement els desplaçaments més complicats del campionat, per després perdre a Riazor i La Rosaleda, empatar al Benito Villamarín o caure al Camp Nou contra l'Alavés, unes errades inesperades que han provocat que durant tota la temporada el Barça hagi anat a remolc del Real Madrid, fins a quedar-se a les portes d'encadenar la tercera lliga. Bona part de les possibilitats d'assolir el títol es van esbiaixar en la primera volta, en què els blaugrana van deixar escapar catorze punts. En les set primeres jornades, per exemple, el Barça va golejar el Betis (6-2), el Leganés (1-5) i l'Sporting de Gijón (0-5) i va guanyar a San Mamés (0-1), però també va caure a casa contra l'Alavés (1-2) i a Vigo (4-3), on els blaugrana ja perdien 3-0 en el minut 33. Després, l'equip va semblar que agafava la desitjada velocitat de creuer, amb quatre triomfs consecutius –i amb Mestalla i el Pizjuán com a victòries de prestigi–, per acte seguit encadenar tres empats que de nou van fer abaixar el suflé. I aquesta irregularitat no només s'ha vist reflectida als marcadors, sinó també en les sensacions que ha transmès l'equip, capaç de signar grans exhibicions, com la del Bernabéu, la de Vitòria o la del Celta a casa, per després completar duels horrorosos com el d'Anoeta, el del Villamarín o el de La Rosaleda, on el conjunt de Luis Enrique ni tan sols es va acostar a la seva ombra. Màlaga, de fet, va ser el punt culminant, el moment en què el Barça va desaprofitar l'empat del Madrid contra l'Atlético per dependre de si mateix, una derrota que ha inutilitzat la ratxa de set victòries que han signat els blaugrana en el tram final.
De res han servit, doncs, els 66 gols que han marcat entre Messi i Luis Suárez, els líders ofensius d'aquest Barça, una suma de dianes espectacular que no s'ha vist compensada en els números defensius, en què els blaugrana han estat massa tous, com ho demostra el fet que han rebut gols en 25 jornades. I les diferències també han estat massa grans entre els teòrics titulars i els teòrics suplents, cosa que ha provocat que el Barça patís molt per tirar endavant aquells partits en què Luis Enrique ha acumulat massa rotacions. I la prova principal és que, excepte Umtiti, la resta de fitxatges no han rendit segons el que s'esperava.
Els àrbitres, decisius
Aquesta lliga, però, no es pot explicar només amb les errades del Barça, ja que per completar el trencaclosques cal afegir a la coctelera un component que també ha estat decisiu: les errades arbitrals. I és que en un campionat que s'ha decidit per només tres punts, el Real Madrid ha acumulat moltes decisions favorables dels col·legiats, mentre que el Barça s'ha vist perjudicat en moments puntuals, la qual cosa ha significat la pèrdua de punts decisius. Sense anar més lluny, els blaugrana van veure com s'esvaïen dos punts al Benito Villamarín –en el famós partit en què l'àrbitre no va concedir un gol fantasma claríssim–, a casa contra el Màlaga –en què Piqué va marcar un gol que l'àrbitre va anul·lar equivocadament–, al Madrigal –en què el col·legiat es va empassar un penal claríssim per unes mans de Bruno en un xut de Messi– i tres a La Rosaleda –en què Gil Manzano no va xiular un penal de manual sobre Sergi Roberto–. Tot plegat, i sense amagar la irregularitat del Barça, ha acabat pesant molt en la classificació, l'empenta necessària que requeria el Madrid per acabar assolint la lliga de les errades. Les Barça i les dels àrbitres.
Notícies
Dijous,18 abril 2024
