De les tres temporades de Luis Enrique com a entrenador del Barça, aquesta segurament ha estat la que més complicat s'ha fet, tret d'aquells partits marcats amb una x en el calendari, encertar l'alineació del conjunt blaugrana. I és que al llarg de tot el campionat, el protagonisme entre la plantilla ha estat més repartit que mai i el fons d'armari ha estat molt més utilitzat que en els dos cursos anteriors. A la vegada, i sobretot perquè no s'ha guanyat la lliga, també ha estat un dels punts que s'ha assenyalat més a l'hora de buscar els motius que expliquin per què s'ha escapat.

El cas és que no hi ha hagut gairebé mai un onze fix i el que es considera el teòric onze de gala ara mateix –respecte al de la final de la Champions de Berlín del 2015, Sergi Roberto ocuparia el buit deixat per Dani Alves l'estiu passat amb la seva marxa a la Juventus i un dels fitxatges, Samuel Umtiti, ha aconseguit la titularitat a l'eix de la defensa al costat de Piqué–, no s'ha vist d'inici en cap de les 38 jornades de lliga. En total, a més, 18 dels 22 jugadors que formen la plantilla del Barça aquesta temporada han superat el miler de minuts al llarg de tota la lliga. Paco Alcácer, que s'hi ha apropat, Aleix Vidal, que quan va començar a comptar de debò, ja en els primers mesos del 2017, es va fer aquella greu lesió a Mendizorrotza per una dura entrada de Theo, més els dos porters suplents, Cillessen i Masip –el sabadellenc és l'únic que no ha disputat ni un minut en cap competició– són els únics que no han arribat als 1.000 minuts jugats. Una dada que contrasta amb els només tretze blaugrana que van assolir aquesta xifra de minuts en la lliga anterior i que també supera els setze que ho van fer en el primer curs de l'asturià a la banqueta.

Més enllà dels 22 integrants del primer equip, quatre jugadors més també es poden sentir, encara que sigui mínimament o anecdòticament, partícips d'aquesta lliga. Són Claudio Bravo i Munir, que van jugar en la primera jornada, contra el Betis, just abans de fer les maletes i marxar al Manchester City i al València, respectivament, i també Carles Aleñá, que ha arribat a jugar tres estones, tot i que ha anat convocat quinze jornades, i Marlon Santos, titular en les dues últimes jornades.

Que aquesta temporada les rotacions han estat també molt més habituals que en les dues anteriors, ja fos per decisió tècnica o per les nombroses lesions que han afectat gairebé la totalitat de la plantilla –Iniesta, per exemple, n'ha arribat a tenir fins a quatre i això ha fet que no hagi arribat ni a disputar quinze partits de titular–, també ho demostra el fet que Ter Stegen és l'únic amb més de 3.000 minuts jugats. La lliga passada, en canvi, tant Neymar com Suárez van superar aquesta xifra. També hi ha afectat el canvi de sistema introduït per Luis Enrique, amb només tres defenses, i que ha anat alternant en la segona volta de la lliga, cosa que ha restat minuts a homes com Jordi Alba i potenciat la participació d'altres jugadors, per exemple, Rafinha, fins que es va lesionar.