Sense cap mena de dubte, Mauricio Pellegrino ha estat un dels grans artífexs de la gran temporada de l’Alavés. Fa poc més d’una dècada, el 2006, no en va poder evitar el descens a segona A i aquell mateix estiu va decidir penjar les botes, però ara, en el seu retorn al conjunt vitorià, ja com a entrenador, l’ha portat a assolir una molt meritòria novena posició en la lliga i a disputar la segona final de la seva història. “Necessitarem ser molt seriosos, forts defensivament i agosarats en atac per poder sumar punts”, assegurava el tècnic argentí pocs dies abans de començar el curs. Tres premisses que s’han anat complint, com així ho reconeixen també alguns dels seus jugadors, preguntats per les principals virtuts del seu tècnic. Un dels jugadors de la plantilla alabesa amb una carrera més contrastada a primera divisió, Alexis Ruano, i que ha tingut molts tècnics, no dubta a definir Pellegrino com “un entrenador molt seriós, molt treballador tàcticament i que tot i tenir un equip jove i amb poca experiència a primera ha demostrat que treballant bé i creient-hi es poden aconseguir moltes coses”.

A Pellegrino, l’èxit assolit amb l’Alavés, independentment de si guanya la copa o no, també li servirà per reivindicar-se com a tècnic en la lliga espanyola, ja que la seva anterior etapa, el curs 2012/13, al València només va durar catorze jornades. Ja a l’Argentina, on va entrenar l’Estudiantes i l’Independiente, va rellançar la seva carrera i es va guanyar tornar a fer el salt a Europa gràcies a l’aposta de l’Alavés, que, sorprenentment, no va seguir confiant en el tècnic que els havia conduït a primera deu anys després de l’última vegada, Pepe Bordalás. Si algú esperava, però, que Pellegrino (45 anys) complís amb l’estereotip de tècnic argentí un pèl excèntric i temperamental, a l’estil de Simeone, Sampaoli i Bielsa, aquest no és el cas. El paraguaià Óscar Romero, que ha jugat les últimes tres temporades al Racing Club i que va ser una de les peticions del tècnic, ho confirma, assegurant que “és molt tranquil”, tot i advertir: “Com tot argentí, és un guanyador nat i ens ho transmet en cada entrenament.”

Un altre dels atributs que gran part de la plantilla de l’Alavés valora més del seu tècnic és el seu passat com a jugador en grans equips, per exemple el Barça i el Liverpool, “cosa que l’ajuda molt a l’hora de tenir mà esquerra en la gestió de grups i portant vestidors”, comenta el capità del conjunt vitorià, Manu García. En aquest sentit, una altra de les peces clau al mig del camp de l’Alavés, Víctor Camarasa, remarca que “es nota que ha estat jugador perquè ha sabut tenir tota la plantilla sempre activa i gent que no és titular o no juga sovint, quan ho ha fet puntualment, també ha rendit molt bé”. Una fita gens fàcil tenint en compte, a més, que “ha hagut de conjuntar un grup amb més de quinze jugadors nous, cosa que té molt mèrit”, comenta Christian Santos. Deyverson fins i tot va més enllà i es desfà en elogis cap a la seva personalitat: “Més enllà de les seves qualitats com a entrenador, en vull destacar la simpatia i la humilitat. És una gran persona i l’admiro perquè té un cor molt gran, ens parla amb molta estima i respecte i això, per mi, és molt important.” Tot plegat, encaminat a convèncer els seus pupils de les seves idees. L’exjugador de l’Athletic Ibai Gómez, ho corrobora: “Fa set temporades que jugo a primera divisió i crec que en l’aspecte tàctic és el millor entrenador que he tingut. Té la capacitat de convèncer el jugador perquè estigui ordenat. Al jugador li agrada la pilota, però ell et convenç de la importància de la feina sense pilota.” En definitiva: “Reuneix totes les característiques que crec que ha de tenir un gran entrenador; l’espera un gran futur i desitjo que sigui amb nosaltres”, afegeix Manu García. No serà fàcil, ja que en els últims dies ha sonat per a les banquetes del Sevilla i també d’algun club de la Premier, com el Crystal Palace i el Leicester. Abans, buscarà guanyar el seu primer títol com a entrenador.